Ajuntament de Granollers

Comerç, font de vida i de relació

Jordi Terrades i Santacreu
Portaveu del PSC 

La prosperitat econòmica de Granollers està estretament relacionada amb la diversificació dels seus principals sectors econòmics, que són la indústria, el comerç i els serveis.

Hem de seguir impulsant la competitivitat dels sectors tradicionalment potents a la ciutat i promoure nous sectors emergents.

Granollers és una ciutat amb atractiu comercial i econòmic, ho ha estat tradicionalment i ho continuarà sent. Perquè parlar de Granollers és parlar de comerç, de fires i de mercats. El comerç és un element característic de la nostra ciutat, que en determina històricament el seu model econòmic i d’ordenació urbana. Transformarem l’àrea de vianants en una àrea d’excel·lència comercial i fomentarem l’obertura de nous comerços, emprenedors i singulars, en el conjunt de la ciutat, sense descuidar el comerç als barris que satisfan necessitats de proximitat.

Granollers manté la seva essència de cruïlla de camins, amb un mercat gairebé mil·lenari que és un punt d’atracció comercial i referent a la comarca i que ha de posar l’accent en la qualitat i en la singularitat com a valor afegit.

Ara més que mai ens calen polítiques públiques efectives, transversals i pensades en un model comercial que s’ha d’adaptar, forçosament, a la nova manera de comprar i de relacionar-se de les persones a la nostra ciutat. La col·laboració publicoprivada, i la cerca d’una major corresponsabilitat del sector privat en el debat del model de comerç local futur, s’han d’erigir en pals de paller d’un sector tan representatiu com és l’activitat comercial urbana.

Cal tenir present la cohesió social que el comerç genera a la nostra ciutat. I és que el comerç és font de vida, de convivència, de relació social entre i amb les persones.

Cal subratllar, però, que la tecnologia ha modificat en certa manera algunes pautes de compra. La manera de comprar més tradicional ha donat pas a un consumidor que compra diferent, de múltiples maneres i en múltiples moments del dia.

El comerç, doncs, ha de saber interpretar com adaptar-se a aquesta situació i com afrontar-ho. Posar en pràctica polítiques públiques que permetin la cocreació, la implementació de mesures que afavoreixin la participació de la ciutadania en l’impuls d’accions de dinamització al carrer, resultarà fonamental per crear una ciutat més viva i vibrant.

El verd a Granollers: marcador a zero

Núria Maynou i Hernández. Portaveu del Grup Municipal d'Esquerra Republicana
esquerra@granollers.cat
@ERCGranollers - WhatsApp: 690082630

El 2024 ha començat amb la notícia que, gràcies a la proposta de Greenollers als pressupostos participatius i a l’aportació de la Diputació, es plantaran diversos arbres al centre de la ciutat. Una bona notícia, que malauradament ha trigat massa a arribar, i que es queda encara molt curta.

La realitat l’explica el mateix pla verd de Granollers: la meitat dels espais verds estan concentrats a la llera del Congost o als afores. No només això, sinó que només un 20 % del total són parcs, mentre que la resta són espais verds urbans no utilitzables en paviments durs.

Plantar arbres, doncs, és el primer pas, però no pot ser l’únic. I especialment quan el govern del PSC ha tallat desenes d’arbres per motius urbanístics, de seguretat o de salut. Es tracta d’una pèrdua que no es podrà compensar amb arbres joves fins que passin diverses dècades.

És per això que el govern de Granollers té el marcador a zero. La ciutat necessita molt i molt més: aixecar rajoles i treure el gris a bona part de la ciutat, afavorir que hi hagi cobertes verdes en edificis públics i privats, o promoure jardins verticals que ens encaminin cap a una autèntica naturalització de la ciutat.

La transformació de Granollers no pot ser només verda, ha de ser ecològica: això vol dir avançar de debò cap a una mobilitat més sostenible, reduint l’ús del cotxe i preparar-la per al canvi climàtic, generar refugis climàtics i dotar la ciutat de més mesures i elements per a l’aprofitament dels recursos hídrics, en aquest context de sequera crònica que patim.

Fins que no s’enfoqui tot el plantejament urbanístic de Granollers cap aquí, plantar arbres serà només una bona notícia, però quan aquests arbres siguin grans, potser ja serà massa tard perquè els qui van fer Granollers gris afrontin el repte de la transició ecològica.

Una flor no fa estiu, ni 20 arbres un centre verd

Oriol Vila
Regidor del Grup Municipal Junts per Granollers

La recent actuació d’enverdiment del centre de la ciutat té un abast molt limitat. És una mostra del govern municipal de reconeixement del problema i de començar a entomar les solucions? En aquest cas serà una bona notícia i donarem suport a les actuacions que es facin en aquest sentit. És una actuació puntual per poder dir que fan alguna cosa i treure’s de sobre la pressió ciutadana sobre aquest tema? En aquest cas ho manifestarem quan toqui i reiterarem les nostres propostes, al costat de la voluntat majoritària de tenir una ciutat més verda, que vol dir, és clar, més bonica, però sobretot també més respirable, més saludable, més transitable a peu, amb més ombra i amb més biodiversitat.

El canvi real creiem que ha de venir de relligar aquesta i altres mesures en objectius i línies d’actuació, i en accelerar la seva aplicació. L’objectiu és global de ciutat, però al centre és sobretot combatre l’efecte illa de calor, per tant, caldria una actuació més ambiciosa en el nombre d’arbres, i si això no és possible per la intensitat de les activitats que s’hi duen a terme (de les quals també se’n podria obrir el debat), complementar-ho amb altres mesures com la substitució de paviments per altres que no absorbeixin tanta calor, la introducció d’altres elements d’ombra (ampliació de l’espai de tendals, introducció de pèrgoles bioclimàtiques, cobertes o murs vegetals…) i donar continuïtat a aquests itineraris.

Les solucions no donaran resultat a curt termini, donat que els arbres tenen un creixement lent i, per tant, cal que ens hi posem com més aviat millor. Cal definir i consensuar aviat les actuacions concretes, i avançar les inversions, tenint clar també que si no volem malbaratar tot el que fem s’han de destinar més recursos al manteniment d’aquests espais verds, com a infraestructura vital de la ciutat.

L'època del post-deure

Marina Pineda i Munné
Física, professora de secundària, coach i voluntària de Granollers Primàries
granollersxindependencia@granollers.cat / Twitter

Tot i que el context i el significat era un altre, em quedo amb la frase de la cançó de Lluís Llach en què es queixa que a poc a poc alguns estan abaratint el nom de la Llibertat.

Deixant de banda ideologies -ja hi tornaré en una altra columna-, penso que en nom de la llibertat perduda, hem posat una llibertat mal entesa al cim de tots els àmbits de la societat i del que és personal, incloent-hi l’àmbit educatiu.

En nom de la llibertat, l’ensenyament està derivant cada cop més cap a un analfabetisme funcional inèdit fins ara, com ha quedat clar en els darrers resultats de les proves PISA.

La llibertat mal entesa és la que pensa que la voluntat i el deure són instruments de dominació, en lloc d’adonar-se que hi ha dos tipus de deures totalment diferents: els coactius i els alliberadors.

Sí, els deures poden ser alliberadors! De fet, si ho pensem bé, amb els deures passa com amb els hàbits, que uns ens encadenen i altres ens donen ales.

Volent ser lliures per sobre de tot i contra tot, no ens adonem que aquest contra tot inclou també la llibertat dels altres. I una d’aquestes llibertats dels altres, tornant de nou a l’àmbit educatiu, és la llibertat d’aprendre tant com puguem.

La llibertat sense deures està fent que l’aprenentatge equitatiu, que és un pilar fonamental de l’escola pública, estigui donant pas a un aprenentatge igualitari pel cantó de la mediocritat en lloc de pel cantó de l’excel·lència. Vull creure que és per la manca de recursos i no per un pla orquestrat a altes esferes mundials com alguns -bastants-, diuen. Jo encara no ho dic.

Volem ser lliures?

Abracem els deures alliberadors com la concentració que ens permet aprendre, el silenci que ens permet conèixer-nos i pensar abans d’actuar; abracem l’empatia cap a la llibertat dels altres a ser diferents de nosaltres.

Fugim de deures coactius que ens obliguin a obeir autoritats volgudament i conscientment despòtiques i arbitràries. Fugim de deures coactius que ens obliguin a seguir dogmes imposats, inqüestionables en la seva rel, alienadors tant en l’àmbit personal com social.

Fugim de Dogmes, en si. Perquè els dogmes no tenen res a veure amb les necessàries normes de convivència que surten de la voluntat de voler construir entre tots comunitats que aprenen i milloren, equitatives, respectuoses i segures. 

ZBE, ¿problema o solución?

José María Moya
Grup Municipal Popular
comunicacioppgranollers@gmail.com WhatsApp: 689 77 56 20
Instagram: @ppgranollers Twitter: @ppgranollers

En el último pleno fue aprobada la nueva ordenanza que entrará en vigor este mismo año y que regulará la entrada de vehículos en la zona que ha sido delimitada en el centro de la ciudad, la cual pasará a ser una “Zona de Bajas Emisiones”, donde tendrán prohibido el acceso los vehículos “más contaminantes”.

Esta medida por supuesto no dejará indiferente a nadie, las opiniones sobre este tema son muy diversas.

Una medida impuesta, en la que una ciudad como Granollers, con más de 50.000 habitantes, está obligada a cumplir.

Nosotros ponemos en el centro del debate cómo podríamos disminuir el impacto que sufrirán nuestros vecinos.

Consideramos que la nueva ordenanza debería servir para fomentar el uso de los transportes públicos y los no contaminantes y, en este sentido, vemos que hay muchas cosas a mejorar todavía.

Granollers debe ser un referente en la movilidad sostenible, los 16 barrios de la ciudad han de estar interconectados para que cualquier ciudadano pueda desplazarse, por ejemplo, en bicicleta, sin ningún tipo de limitaciones.

Granollers debe ser también un referente en el uso del transporte público, debemos mejorar las conexiones, horarios y bonificaciones para hacer más atractivo el uso de este tipo de transportes.

Debemos ofrecer más soluciones frente a las restricciones.

Nuestro grupo sigue trabajando para Granollers y sus ciudadanos.

#SentimGranollers #SentimosGranollers 

El ADN de los cachorros

Cristina Tarrés
Portavoz del Grupo Municipal VOX vox@granollers.cat

Ya toca poner en marcha en Granollers, como están haciendo en otros municipios de la comarca, la creación de un banco de ADN que ha de permitir identificar el origen de los excrementos que se encuentren en la vía pública.
Partimos de la base que NO tenemos un censo real de los perros cuando es obligatorio su inscripción en el registro general de animales de compañía en la web del ayuntamiento (ANICOM) y es además gratuito.
Censadas no llegan a tres mil mascotas, cuando es todo lo contrario, tan solo hace falta dar una vuelta por el municipio para darse cuenta de que hay muchísimas más, para ello será necesaria la colaboración de los veterinarios, ya que ellos tienen los datos más reales.
Hemos de ser realistas, nos encontramos al límite: orina en las esquinas, en las farolas, en los árboles, excrementos en las aceras, en definitiva, calles sucias que huelen a pipi a todas horas y el gobierno local, que está como mínimo para intentar solucionar los problemas, no lo hace, cuando además reciben quejas y quejas de los ciudadanos a través de instancias.
La situación ya afecta a la convivencia, debemos aunar esfuerzos para acabar con estas malas prácticas que pueden dañar las relaciones vecinales.
Vayamos mejorando los espacios públicos, más limpios; y que sea una realidad la salud pública, el medio ambiente, el civismo y la convivencia.

#CompraEnTuBarrio