Ajuntament de Granollers

Pla de xoc 2015. Contra l'exclusió social

Jordi Terrades i Santacreu
Portaveu del PSC a l’Ajuntament de Granollers

L’Ajuntament tornarà a aprovar abans de final d’any un nou Pla de xoc contra la crisi i el risc d’exclusió social, en què hi destinarà un milió d’euros. Serà el quart pla de xoc consecutiu. Gràcies al tancament econòmic en positiu, l’Ajuntament pot seguir ampliant aquests programes destinats bàsicament a persones sense feina i amb moltes dificultats.

Seguim treballant com sempre hem fet per una ciutat equilibrada i de qualitat. I, sobretot, per una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.

Seguim immersos en una etapa plena de dificultats, econòmiques i socials, i, avui, conceptes com ideals, justícia social i cohesió són plens de sentit per als socialistes de Granollers.

Els tres plans de xoc fets fins avui han permès, entre d’altres actuacions, contractar 299 persones aturades dellarga durada i que no tenien cap prestació i incrementar en 1.106 els nens i nenes que han rebut beques per a alimentació i material escolar en un moment en què el govern de la Generalitat i el govern de l’Estat han reduït les beques i els programes socials a la mínima expressió i en el pitjor moment de la crisi.

El proper Pla de xoc haurà de seguir actuant bàsicament a generar ocupació, contractant nous plans d’ocupació, i introduir partides noves que ajudin a pal·liar problemes nous com el de la pobresa energètica i altres subministraments essencials per tenir una vida digna, i que el govern de Catalunya i el govern del Partit Popular a Madrid s’entesten a no voler veure.

Solidaritat la que faci falta, de fet les úniques partides pressupostàries que no han disminuït en els darrers anys a Granollers són les educatives i les socials.

Alhora també són claus els projectes per  generar nova ocupació i activitat econòmica, estar al costat dels emprenedors i les empreses per reactivar l’economia. La modificació que s’ha fet en el pla general n’és un exemple: fa possible captar nova activitat en el camp industrial, del comerç, de la cultura i de les tecnologies de la comunicació i la innovació.

No renunciem a res, tampoc a un nou salt de modernitat.

Decidim Granollers, 1a part

Àlex Sastre i Prieto
Regidor de CiU i candidat a l’Alcaldia
alexsastre.cat

Vam prometre que aniríem desgranant el projecte que plantejarem per a Granollers a les eleccions municipals del maig de 2015. El primer (i més important) dels eixos que el fonamenten és la lluita contra la crisi econòmica: l’eix fonamental ha de ser les persones.

A Granollers hi ha 5.646 aturats, i la meitat ja no perceben cap subsidi. Malgrat que l’evolució marca una certa tendència esperançadora, cal ser molt prudents a l’hora de valorar les dades. Sovint els indicadors triguen molt de temps a revertir en la vida quotidiana d’aquelles persones que pitjor s’ho passen.

CiU hem donat suport als 3 plans de xoc de mesures d’emergència per ajudar a la gent que pateix la crisi. Ara hem de passar de posar pedaços a trobar mesures estructurals per reactivar l’economia i crear les condicions necessàries per sortir de la situació creada. Hem d’ajudar a crear els llocs de treball i els ingressos per poder millorar la vida de la gent.

Si parlem d’oportunitats econòmiques ens hem de fixar en dos pilars: el comerç i la indústria. Estem experimentant un canvi de fesomia comercial. Cal impulsar un pla estratègic de comerç en col·laboració per donar més sentit a tot aquest teixit. Cal enfocar tots els elements possibles al servei de la seva potenciació. I això ha d’anar del bracet d’una reflexió profunda sobre el model de consum que s’ha instal·lat a la nostra societat.

I de la mateixa manera podem parlar de l’altre pilar que també ha perdut múscul per culpa de la crisi. Cal reindustrialitzar Granollers, estimular la creació de noves empreses i potenciar l’arribada d’aquelles que ofereixen un valor afegit. I això es pot fer de dues maneres: agilitzant els tràmits administratius i estimulant la inversió a través d’incentius fiscals. La ciutat pateix una excessiva pressió fiscal.

En resum: hem de fer de Granollers una ciutat d’oportunitats per les persones.

PD: D’aquí a un mes tindrem els debats dels pressupostos. Tens propostes d’inversions per al teu barri? Fes-nos-les arribar al correu  alex@alexsastre.cat

Continuamos en la buena dirección

Fermí Gutiérrez Martínez
Portaveu del Grup Municipal PPC Granollers

No deseando entrar en más discusiones sobre si el proceso participativo del 9N era legal o no, usaremos este espacio de opinión para hablar de las cosas que realmente importan.

Nuestra economía española crece, crece el número de turistas, llegando a situarnos en el segundo país del mundo más visitado, crecen nuestras exportaciones, vamos marcando máximos históricos  mes a mes, hasta conseguir un crecimiento del 0,9% en los últimos 8 meses del año.

Se da creación de empleo; en los dos últimos trimestres se han creado 553.400 empleo netos.

Somos conscientes de que todavía hoy nuestra tasa de paro es literalmente insoportable, pero se ha reducido en más de tres puntos desde el primer trimestre de 2013.

La reforma fiscal ya da sus frutos, y se puede comprobar consultando los datos de recaudación por la Hacienda Pública, en los que se observa un crecimiento sostenido de las bases imponibles de las pequeñas y medianas empresas.

Dicho esto, queremos que la ciudadanía sepa que España está creciendo de forma progresiva y continuada, porque, aunque se trate de datos macroeconómicos, que la actividad económica haya crecido un 1,6% en el tercer trimestre de este año, al igual que lo hizo un 1,3% en el segundo, y un 0,7% en el primero, significa que nuestra economía doméstica también mejora.

Y decimos esto porque, aunque muchos se empeñen en decir que estas mejoras no son percibidas por la sociedad, el índice de Sentimiento del Consumidor nos indica claramente lo contrario: en octubre, este índice alcanza los 86,8 puntos frente a los 44,8 de octubre de 2012.

Otro indicador en el que fijarse es el Indicador de Expectativas de los Consumidores, cuyo valor nos da información sobre el nivel de ahorro y consumo. Dicho indicador está  actualmente en 99,3 mientras que en 2012 no llegaba a 60.

Pero no debemos caer en la autocomplacencia; hemos de mantener todas esas actuaciones y políticas que nos han permitido enderezar el rumbo y comenzar la recuperación para que podamos seguir diciendo que “vamos en la buena dirección”.

Segur que no hi ha diners?

Josep Casasnovas Vaquero
Portaveu del Grup Municipal d'ICV-EUiA

Ja són 300.000 les famílies a Catalunya que pateixen la xacra social de la “pobresa energètica”. Aquestes famílies no poden fer front al cost d’escalfar la seva llar aquest hivern. D’altres ni tan sols poden pagar els rebuts de la llum o de l’aigua potable. Necessitats tan essencials com l’aigua, la llum o l’escalfor, estan fora de l’abast de més d’un 11% dels catalans i les catalanes, i les administracions només fan petites actuacions cosmètiques i superficials, que no ataquen les arrels del problema, ni tan sols el subsanen a mig termini, quan no miren directament cap a un altre costat i es desentenen del problema.

Ens diuen: “és que no hi ha diners!”. Segur que no?

Sí que n’hi ha hagut per indemnitzar el magatzem de gas Castor amb 1.350.000.000 €, a canvi de deixar de provocar terratrèmols a les Terres de l’Ebre i Castelló. Aquesta xifra, sumant-hi els interessos, acabarà ascendint a un total de 4.000.000.000 €. Una indemnització fruit d’una nefasta gestió política i ambiental del govern del PP que, com sempre, pagarem els que no en tenim cap culpa; els consumidors i la ciutadania.

D’altra banda, s’ha fet públic també que el Ministeri d’Indústria a l’època del govern del PSOE, va “perdonar” a les grans companyies elèctriques un deute de més de 3.000.000.000 €. Per a més inri, aquesta condonació il·legal es va fer d’amagat, i ha hagut de ser destapada per una plataforma ciutadana.

Vaja, doncs resulta que acabem de trobar 7.000.000.000 €, en només dues operacions relacionades amb l’energia, que PP i PSOE han lliurat als poderosos en lloc de a les famílies. Suficients diners per acabar amb la pobresa energètica del país durant diverses dècades. El problema no és de falta de diners, és de quins partits ens governen i a quins interessos obeeixen.

ICV-EUiA volem una nova política energètica, que consideri l’electricitat, l’aigua i el gas com a drets socials bàsics, i que prioritzi les necessitats reals de les persones per davant dels interessos lucratius dels qui especulen amb les nostres vides.

Ciutat compartida

Pep Mur i Planas
Portaveu d'Acció Granollers (ERC, RCat, Gi i JERC)

Aquest mes de desembre el Ple de Granollers votarà el pressupostos de la ciutat per al 2015. I si res no canvia de forma substancial, continuaran sent uns pressupostos clàssics, on les partides no diferiran massa de les d'anys anteriors.

Els pressupostos, però, no són només partides i xifres per tirar endavant projectes aïllats i poc concrets. Els pressupostos reflecteixen el projecte de ciutat i la sensibilitat social del govern municipal. I en aquest sentit no ens cansarem de dir que a ERC-Acció Granollers creiem en un projecte de ciutat compartit que miri al futur i on les grans decisions es prenguin conjuntament, també pel que fa a l'elaboració dels pressupostos municipals.

Per això, fa anys que defensem que s'elaborin uns pressupostos participatius de debò que permetin als granollerins i granollerines decidir sobre aquells projectes que consideren prioritaris per a la nostra ciutat i on les associacions de veïns puguin acordar com s'inverteixen els diners destinats a millorar el seu barri.

D'altra banda, un any més, ERC-Acció Granollers reclamarà uns pressupostos que acompleixin el criteri d’austeritat, però que alhora fomentin el creixement de l’economia i incrementin les ajudes socials.

És evident que, independentment del color del nostre partit, tots volem una ciutat on les empreses creïn ocupació de qualitat i al costat d'aquells que pitjor ho estan passant. I precisament aquesta preocupació ens ha portat a aprovar una sèrie de plans de xoc de forma unànime.

Però, malgrat els esforços que ja s'estan fent, considerem que és necessari treballar més decididament contra les desigualtats i contra les noves manifestacions de la pobresa. Hem d'esdevenir una ciutat solidària en allò social que estigui al costat dels que pateixen i que ofereixi oportunitats per a tothom.

Som conscients que, com administració local, les eines al nostre abast són limitades, així com els recursos de què disposem. Però tenim dos possibles camins a seguir. O bé podem actuar com a víctimes de la situació en la qual vivim, i justificar la manca d'actuació pel poc marge de maniobra. O podem ser cautelosos en la despesa i selectius en les inversions, prioritzant les persones i no les pedres i, alhora, buscar fórmules innovadores i creatives que impliquin poca despesa, però que ajudin els milers d'aturats i aturades a millorar la seva situació.