Granollers, ciutat de fires | Núria Maynou i Hernández. Portaveu del Grup Municipal d'Esquerra Republicana | |
La vocació i tradició firal de la nostra ciutat és ben antiga. Les fires són una oportunitat per promocionar la ciutat i generar activitat econòmica, i Granollers en té una llarga experiència, des del nostre mercat d’origen medieval fins a la Fira de l’Ascensió. El Parc Firal va suposar un canvi de paradigma, però no ha tingut l’impacte esperat a la ciutat. Fa poc que es va presentar, coincidint amb la 70a edició, un nou model de les Fires i Festes de l’Ascensió, en el qual prendrà protagonisme la Fira de l’Economia Verda i Circular. Alhora, la proposta de mostres es diversifica i s’acosta al centre. Fa molts anys que des d’Esquerra Republicana creiem que cal impulsar un canvi real, perquè fa temps que les fires multisectorials han deixat de funcionar i de ser atractives, tant per als ciutadans com per als expositors. La nostra aposta sempre ha estat clara: tornar l’Ascensió a la ciutat ocupant espais més cèntrics, transformant-la i especialitzant-la. Aquest canvi de model és un petit pas cap a la Fira que fa anys que proposem i reivindiquem. Però hem d’anar més enllà: no podem deixar de banda la necessitat de repensar el model firal de la ciutat per esdevenir seu de diferents fires, congressos o esdeveniments. Espais com la Porxada, els pavellons esportius, Roca Umbert i el mateix Parc Firal s’han de convertir en seus de les fires que han d’arribar a la ciutat. Hem de ser molt més ambiciosos per atreure aquests esdeveniments, per fer Granollers més dinàmica i generar activitat econòmica. Repensar l’Ascensió i el model firal de la ciutat pot ser un gran pas endavant per recuperar la capitalitat i tornar a ser referents a la comarca i al país. | ||
Granollers se viste de verde para L'Ascensió | Jorge Pavón Álvarez | |
Hemos celebrado por fin, con cierta normalidad, nuestras tan añoradas Fira i Festes de l'Ascensió, esas en que, un día u otro, te cae una tormenta de primavera, que también conviene y, aún así, encuentras propuestas interesantes para todos los gustos. Para el nuestro, la orientación de la Fira de Mostres hacia una nueva temática centrada en la Economía Verde y Circular es una apuesta por el futuro de nuestra ciudad y, por ende, de nuestro planeta. Desde el consistorio y con el apoyo de nuestro grupo municipal se está dando un paso más en el compromiso por la mejora del bienestar, apostando por reducir riesgos ambientales y promover el consumo responsable, en línea con los Objetivos de Desarrollo Sostenible y la Agenda Urbana 2030. Marcarse objetivos es abrir camino en la dirección correcta, pero recorrer ese camino conlleva no pocos esfuerzos, algunas renuncias e inversión. Estamos sorprendidos viendo como lo que se solía gastar en gasolina ya no llena el depósito, y nos sentimos subidos al “tren cremallera” de la escalada de precios. Íbamos a escribir “montaña rusa”, pero es que no vemos ninguna bajada vertiginosa a la vista, no nos engañemos. Un coche sin humos, un hogar con aislamiento y eficiencia energética óptimos, de la mano de un entorno urbano bien servido por transporte público tan verde como asequible, donde nuestros hijos respiren aire puro y ya no sepan lo que es una campaña por el reciclaje, porque este sea ya un hábito plenamente consolidado... Suena bien, pero todavía no es posible para una gran parte de la ciudadanía. Con la mejor intención, se está trabajando en proyectos como la nueva oficina municipal de asesoramiento para la mejora de la eficiencia energética en viviendas y comunidades de vecinos, que permitirán que las familias puedan acceder a ayudas. Proyectos con los que se intenta captar el máximo de financiación europea, para que todos puedan alcanzar los objetivos marcados consiguiendo que el bienestar personal y familiar sea el mejor. Habrá que aprovechar cada una de estas oportunidades, pero en ningún caso nos podemos olvidar de apuntalar el crecimiento económico y la creación de empleo en nuestra ciudad. Es la mejor forma para que Granollers dé un giro completo hacia la sostenibilidad y eficiencia energética, sin dejar a nadie atrás. En nuestras idas y venidas de la Fira al centro, donde se han ofrecido la mayoría de espectáculos y eventos culturales, nos hemos dado cuenta de una cosa importante y que se debería considerar en próximas ediciones. Sigue persistiendo esa dicotomía y tendencia a condenar a las barriadas a sentirse periféricas. Nada como L’Ascensió para que transitemos Granollers de punta a punta y demos a nuestros barrios la importancia que se merecen. | ||
Defensem el català | Jordi Planas | |
A Catalunya, malauradament, estem patint en els darrers anys una ofensiva cada cop més intensa contra la llengua que ens és pròpia: el català. Organitzacions i individus de tota mena han actuat en connivència amb el poder judicial per treure espai a la nostra llengua, que més enllà de ser part del llegat del nostre país, és una eina que al llarg de les darreres dècades ha actuat com a element de cohesió i d’ascensor social, acompanyat d’un model educatiu d’èxit àmpliament reconegut. Ara, a més a més, aquest model educatiu està rebent la pitjor part de l’atac contra la llengua, i és que la imposició per via judicial de quotes trenca un pacte històric i dona ales a aquells qui en un odi incomprensible envers la llengua, la imposen per la força, conscients, però, que és la raó el que els manca. De vegades parlem d’unitat en l’estratègia independentista –unitat que per a molts, com per a mi, ja és quasi ciència-ficció–, però no parlem prou d’unitat en la defensa de la llengua; i és que cap partit polític s’hauria de dir catalanista si no fa un pas endavant per protegir la llengua i el model educatiu català davant la ingerència de la judicatura. Qualsevol persona o entitat que es consideri demòcrata i catalanista hauria de posar el crit al cel per aquesta situació i actuar en defensa del català. Malauradament, però, un cop més ens trobem que partits i organitzacions que es diuen catalanistes, miren cap a una altra banda o no actuen amb la suficient contundència per defensar la llengua i protegir els qui desobeeixen pacíficament unes sentències injustes. I, per suposat, encara que sigui obvi i evident (però oblidat), tinguem sempre present que la manera de protegir el català és esdevenir un estat independent, on la política lingüística la faci el Parlament i no els tribunals a Madrid. | ||