En defensa de la llengua catalana! | Núria Maynou i Hernández. Portaveu del Grup Municipal d'Esquerra Republicana | |
Encetem un nou curs polític amb molts reptes. Com sempre, l’equip de govern, que ja porta 100 dies de mandat, l’inicia amb moltes propostes i promeses que ja veurem com i quan s’aniran complint, així com quins beneficis tindran per a la nostra ciutat. Del nou cartipàs municipal destaca, entre molts altres temes, la presumpta voluntat de continuar treballant per la llengua catalana, en línia amb el treball que es va començar a fer el mandat passat, quan seguint les directrius del Pacte Nacional, vam aprovar el Pla Local per la Llengua a la ciutat de Granollers. Tot això coincideix amb un mes de setembre en el qual el discurs sobre la llengua està més viu que mai. Per fi, al Congrés dels Diputats espanyol es pot sentir parlar en català, gallec i eusquera, malgrat que fa 10 anys alguns s’alegressin que es fes fora del faristol al company Joan Tardà. Però treballar per la llengua no és només lluitar i batallar perquè la llengua sigui present al Congrés, al Parlament Europeu i a totes les institucions. Treballar per la llengua és sobretot usar-la, estimar-la i donar-li el lloc que es mereix, exigint la llibertat de poder viure en català en tots els nostres àmbits. I això interpel·la directament no només a cadascú de nosaltres com a ciutadans, sinó d’una manera especial als qui governen la nostra ciutat. Potenciar el català, posar-lo al lloc que es mereix no ha de ser una acció “per quedar bé”. Precisament la Carme Junyent, que ens va deixar fa poc, una dona experta en llengües minoritàries, tenia molt clara la importància de protegir la diversitat lingüística i sobretot de defensar les llengües minoritzades, en un context on la globalització i els poders dominants (i aquí incloc els partits d’obediència estatal) volen engolir-ho tot. Perquè la llengua també és cohesió social i foment de convivència. Com no es cansava de repetir la Carme, ens cal parlar el català i ser escoltats i entesos a tot arreu. A l’escola, al carrer, a tots els barris de Granollers i al nostre dia a dia institucional el català és i ha de ser la nostra llengua de relació i comunicació, i en això des de l’Ajuntament ens toca ser molt més ferms i fer passos reals al respecte. Salvem els mots, deia el poeta. Salvem la llengua, la cultura i la nostra riquesa lingüística. I posem-ho en valor perquè això ens enriqueix i és des d’aquesta diversitat i aquest respecte per la llengua pròpia que serem una millor ciutat i un millor país. Amb un Estat independent a favor seria més fàcil, sens dubte. Per això ens toca a nosaltres treballar des de la nostra ciutat per avançar en aquest sentit. Som-hi! | ||
El català: reconeixement i visibilitat | Mònica Ribell i Bachs | |
“Les llengües que desapareixen, desapareixen perquè tota la comunitat ha après una altra llengua. Quan bilingüitzes una comunitat, hi ha una llengua que o fa nosa o no serveix. I se substitueix. En canvi, si en comptes de pensar que tenim una societat bilingüe pensem que és multilingüe, la perspectiva canvia. No es tracta de dues llengües en contacte, sinó de moltes llengües d’ús, una de les quals és la llengua de la convivència, que en el nostre cas ha d’ésser el català”. Aquestes són paraules de la lingüista Carme Junyent que ens va deixar el passat 3 de setembre després d’una vida dedicada a la recerca de les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya. Deia que la llengua, si no té una comunitat que la parla, senzillament no és llengua perquè ja és morta. La llengua catalana, la 13a llengua d’Europa en nombre de parlants, és la llengua pròpia de Catalunya per a tots els catalans. Catalunya s’ha construït arran de parlants de llengües diverses que han estat capaços d’adoptar el català com a llengua de convivència i així ha de ser i continuar sent. Ha de ser la llengua habitual dels joves, s’ha de recuperar el seu ús en els patis d’escola i al carrer, i ha de poder ser –per exemple–, la llengua habitual en què s’expressin els ciutadans quan vagin al metge. L'entrada del català i les altres llengües oficials al Congrés de Diputats aquest mes de setembre, 45 anys després de la restauració de les corts democràtiques a Espanya, és un fet històric. Com ho és també el fet que s’hagi demanat al Consell de la Unió Europea «la inclusió» del català al Reglament n. 1 de 1958 per fer del català, la 25a llengua oficial de la UE. És rellevant al nostre entendre perquè aporta reconeixement i atorga visibilitat. El reconeixement empodera, contribueix a l’ús de la llengua i li confereix un prestigi social, massa vegades menyspreat. I ho fa en el mateix cor de la democràcia espanyola. Reconèixer la importància d’una llengua és imprescindible per a la seva difusió i el seu aprenentatge. No hem d’oblidar que articles publicats en revistes prestigioses com Nature o Science conclouen que les investigacions de qualsevol àmbit publicades i escrites en la pròpia llengua dels autors són de més qualitat i de més importància. El fet que el dia 19 de setembre, la llengua catalana s’escoltés per primera vegada al Congrés –sense ser-ne expulsat–, és també un fet simbòlic molt important. Ens permet tenir veu pròpia com a país. Ara ens toca a nosaltres, a Granollers, com a representants públics que som, vetllar pel seu ús als nostres carrers, a les nostres places, als nostres establiments, a l’administració, als serveis sanitaris i als patis de les nostres escoles. Ens toca a nosaltres protegir-la, fer-ne extensible l’ús i facilitar-ne i valorar-ne l’aprenentatge. | ||
Tenim un pla d'accessibilitat caducat des de 2004 | José María Moya | |
El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 13/2014 d’accessibilitat, que preveia l’adaptació dels espais públics. En municipis de més de 50.000 habitants, havia d’estar enllestida a tot tardar vuit anys després de l’entrada en vigència del text legal, és a dir, abans del 12/2024. Un dels objectius importants d’aquesta llei és establir les condicions d’accessibilitat necessàries perquè els espais d’ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i els processos de comunicació garanteixin l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn. En tots els casos, s’estableix el deure per a les administracions locals que redactin i duguin a la pràctica un pla municipal d’accessibilitat. Constatem que a Granollers s’han dut a terme accions puntuals que van en la línia de tot el que hem exposat fins ara, però no s’ha portat a terme la redacció i aprovació del pla municipal d’accessibilitat tal com obliga la normativa a la qual fem referència. Tot i que encara estem dins dels terminis que la mateixa llei marca, ressaltem que caduca aviat i, per tant, seria convenient començar a treballar com més aviat millor per tal de solucionar les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda i diversitat funcional del nostre poble, que són unes necessitats que tenen els 365 dies de l’any i no entenen de calendaris administratius. #SentimGranollers #SentimosGranollers | ||