L'autèntica transformació de Granollers | Núria Maynou i Hernández. Portaveu del Grup Municipal d'Esquerra Republicana | |
Aquest setembre l’Ajuntament de Granollers feia balanç dels 20 projectes presentats als fons Next Generation, orientats a impulsar les ciutats després de la pandèmia de la covid-19. Un d’ells, pendent del projecte executiu, és la reforma de l’avinguda Sant Esteve, llargament reivindicada per ERC, que defensem fer un carril bici segur a l’avinguda –davant del model de Ciutat 30 km/h que impulsa el PSC– i pacificar el trànsit de la ciutat per reduir-ne els fums. Així ho hem dit moltes vegades al govern i ens hauria agradat fer aportacions al projecte, però una altra vegada la majoria absoluta del PSC ha optat per aïllar-se i no buscar consensos. Aquest projecte, però, no acabarà sent realment transformador, perquè no podrà lligar-se amb el del tram nord del carrer Girona. Fa uns anys, la reforma entre el parc Torras Villà i Francesc Ribas no va contemplar en cap moment l’ús de la bicicleta. Aquesta manca de planificació ens preocupa i il·lustra que els projectes presentats no s’emmarquen dins d’un pla de transformació de la ciutat i d’un objectiu clar de quin model volem, sinó que són canvis fets a batzegades. Tres reformes en una dècada deixaran un carrer principal amb tres estructures diferents. Malgrat això, seguirem proposant iniciatives com aquesta i volem anar més enllà: cal fer una autèntica anella ciclable a tota la ciutat i unir-ho a un trajecte segur fins als polígons i eixos de transport públic, un parc central a Torras Villà i la plaça Barangé, que doni continuïtat a la nova avinguda Sant Esteve o un altre espai verd que lligui el nord de la ciutat amb el sud de forma contínua a la llera del Congost. Són projectes que poden impulsar una autèntica transformació de Granollers i apostar per fer la ciutat molt més sostenible. | ||
Un proyecto moderado para Granollers | Jorge Pavón Álvarez | |
Se acercan las elecciones municipales de 2023 y el Comité Autonómico de Cs ha considerado que soy la persona idónea para encabezar el proyecto liberal en Granollers. Tengo que deciros que no cabe mayor honor para mí que el de poder seguir trabajando por la ciudad si así lo decidís el próximo mes de mayo. Sin lugar a dudas, tenemos todavía mucho trabajo por hacer en lo que resta de este mandato, pero también es importante trabajar en el futuro más inmediato, y eso pasa por hacer llegar a todos los barrios nuestro proyecto de ciudad. Los ejes en los que se moverá Cs ante los retos que se avecinan estarán marcados por la moderación y la utilidad a todos y cada uno de los vecinos y vecinas de Granollers. Para nosotros es tan importante el centro de nuestra ciudad como cada uno de los barrios que comprenden la capital de comarca que somos. Atravesamos una grave crisis económica y debemos apoyar más que nunca a las personas más necesitadas, como también, a los autónomos de nuestra ciudad, así como a los distintos comercios de la ciudad, ellos son los verdaderos generadores de riqueza. Hay que acompañarlos en todos sus proyectos. De nada sirve tener superávit en las arcas municipales si ello no acaba repercutiendo en el beneficio de los ciudadanos. Apostamos por una política útil, alejada de populismos que nunca serán parte de las soluciones. Hemos demostrado durante este mandato que Ciudadanos es un partido responsable cuando hay que arrimar el hombro en temas de ciudad. Granollers y su gente siempre serán nuestra única prioridad a la hora de tomar decisiones. | ||
La Diada d'enguany | Mònica Ribell i Bachs | |
Aquest any es compleixen 20 anys del segrest d’Ingrid Betancourt, candidata a les eleccions presidencials de 2002 a Colòmbia pel partit Verd. El terrible relat dels seus sis anys de captiveri en mans de les FARC es descriu en el magnífic llibre intensament personal No hay silencio que no termine. Un relat al cor de les emocions extremes i de la condició humana, un viatge per la pèrdua de tota llibertat exceptuant –en paraules de l’autora– l’única que malgrat totes les vexacions i humiliacions no es pot perdre mai: la llibertat de decidir qui vol ser cadascú de nosaltres. Enguany, el títol punyent i el sentit del llibre d’Ingrid Betancourt m’han vingut a la memòria arran de la manifestació de la Diada la tarda de l’onze de setembre a Barcelona. Lluny de la baralla mediàtica de xifres, els que hi vàrem ser sabem que érem molts. Sense divisió. Sense retrets. Molts més que en els darrers temps, traspuant il·lusió, força, determinació, mobilització, lleialtat vers l’1 d’Octubre, fermesa i convicció amb la independència. Una multitud que malgrat ideologies o generacions diverses, segueix volent decidir qui vol ser i com vol ser. Aquest fet tan senzill i assenyat per a molts, alhora esdevé incomprensible per als del somriure estudiat i impertorbable que ens dirigeixen a tots. Però la voluntat de decidir mai ha tingut aturador. Torna sempre quan el silenci s’acaba i, com diu el llibre, no hi ha cap silenci que, malgrat tot, no pugui acabar-se. | ||