Ajuntament de Granollers

Ciutat digital

Jordi Terrades i Santacreu
Portaveu del PSC 

La crisi sanitària que ha provocat la Covid-19 ha accelerat processos que ja estaven aquí. La tecnologia, la digitalització de les coses, ha passat a ser una peça fonamental a l’hora de gestionar molts elements del dia a dia, així com de l’activitat econòmica i productiva.

Avui totes i tots hem constatat que, més enllà de la necessitat vital de veure’ns presencialment, molts aspectes de la vida quotidiana han seguit: amb la irrupció digital hem tingut accés a les aules a través de les pantalles; hem estat o estem teletreballant; la demanda de serveis pels múltiples canals existents s’ha multiplicat exponencialment; la salut, la cultura, el contacte interpersonal i amb les administracions, l’estem fent també sovint a través de les pantalles.

Per tot plegat, ens trobem davant el repte d’avançar en la transformació digital.

Hem de treballar per garantir una bona infraestructura tecnològica a la nostra ciutat que faciliti la connectivitat de les persones, dels serveis i de les empreses. També dels recursos formatius, perquè en puguem treure el màxim rendiment econòmic, però també social.

Cal desplegar una política ambiciosa amb l’acompanyament essencial dels governs d’Espanya i de Catalunya, per ajudar les petites i mitjanes empreses, els autònoms i el comerç de proximitat, perquè l’adaptació a la transformació digital permeti fer front als reptes actuals i d’un futur ja immediat.

S’ha de posar una atenció especial en les col·lectius vulnerables per evitar que pateixin una doble exclusió, la social i la digital.

L’Ajuntament també ha de fer deures: revisar els tràmits i l’operativa per facilitar l’ús a internet, eliminar requeriments, atendre per videoconferència, obrir nous canals de comunicació. Fer una reflexió contínua de l’impacte de la societat del coneixement sobre la nostra activitat, amb eines com el LabRocaUmbert, un dels compromisos del Pacte de Ciutat que fem nostre.

Un nou 8 de Març

Núria Maynou i Hernández
Portaveu del Grup Municipal d'Esquerra Republicana-AM
esquerra@granollers.cat
@ERCGranollers - WhatsApp: 690082630

Enguany, commemorem el 8 de Març immersos en la crisi de la Covid-19, una crisi que tot just fa un any vèiem com una cosa llunyana i encara prou desconeguda, de la qual no prevèiem l’impacte en les nostres vides, en la nostra salut i en la nostra economia.

En aquest context, celebrar el 8 de Març segueix sent més necessari que mai. Perquè les desigualtats i bretxes de gènere s’han aguditzat durant aquest any. I si sempre s’ha dit que la reivindicació i el feminisme és una causa que cal defensar sempre i en tots els espais, en un context de creixents desigualtats i molta vulnerabilitat social i econòmica, encara és més necessari doblar els esforços per revertir la situació. Per tant, reclamem que en tots els espais la lluita feminista vagi més enllà de la data assenyalada i impregni tots els àmbits de la nostra societat, cada dia de l’any. Perquè la lluita feminista és la lluita pels drets de tots i totes, és la defensa de posar les persones al centre.

És evident que tot i els avenços produïts a escala mundial en relació amb la igualtat de gènere, les dones, de totes les edats, continuem patint discriminació, desigualtat i violència. Com a societat, seguim vivint immerses en una cultura heteropatriarcal. A més, les dones segueixen sent les principals encarregades de la feina de cures i, malgrat la seva incorporació massiva al mercat de treball remunerat, la tasca d’atenció a les persones en situació de dependència no ha estat prou assumida pels homes. Ni tampoc les polítiques públiques han enfortit prou els serveis públics com per cobrir aquesta necessitat.

Des del municipalisme, ens cal seguir defensant la lluita feminista i reivindicar els drets dels qui no segueixen les normes imposades socialment. Ens cal seguir treballant i lluitant contra les agressions, els assassinats i les discriminacions de tot tipus. Els Ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, tenim l’obligació de donar exemple. Per això ens toca, més que mai, treballar per de fer de Granollers un referent de la lluita feminista!

Reflexions postelectorals

Àlex Sastre i Prieto
Regidor portaveu de Junts per Granollers

El 14 de febrer passat Catalunya va celebrar unes eleccions al Parlament en una situació excepcional i molt complicada per la pandèmia que gairebé fa un any que ens ha canviat la vida, i per la situació de repressió que vivim especialment des de 2017. Els resultats ens obliguen a una sèrie de reflexions:

Primera. La majoria absoluta en vots i escons de l’independentisme confirma que aquest és un projecte que va més enllà de les estratègies de partit, que es va consolidant i castiga a qui no va de cara. Però també s’ha constatat que segueix partit per la meitat i que les victòries només són per decidir la presidència, però no l’hegemonia. Si vol assolir l’objectiu, l’independentisme ha de bastir una estratègia conjunta.

Segona. La irrupció de la ultradreta al Parlament, i com a quarta força política, és un element catastròfic que la resta de formacions hauran de tenir ben present en el dia a dia parlamentari.

Tercera. ERC ha estat la primera força del bloc independentista i és qui té la clau per decidir quina majoria s’imposa al Parlament. Però en una de les combinacions no té dret legítim a presidir la Generalitat, que correspon al PSC, que ha guanyat les eleccions de forma pírrica –per l’ensorrament de C’s i la bicefàlia de l’independentisme– i que té escasses possibilitats de teixir una majoria d’investidura.

Quarta. Junts hem fet un gran resultat atenent la complexitat de la nostra posició, venint d’una escissió, amb candidata nova, sense drets electorals i sense favor mediàtic. Hem competit fins al final i no hem guanyat pels vots que al final no han tingut representació en escons.

En resum, cap ben alt, que no quedi per Junts treballar per la investidura d’un govern independentista, i per consolidar lideratges i posicions, internament i externament. Ara es va aclarint l’espai que Junts representa i això vol feina de fons.

Visca Catalunya lliure.

Unas elecciones anómalas

Jorge Pavón
Portavoz Cs Granollers
Juan Manuel de Vargas
Concejal Cs Granollers
ciutadans@granollers.cat
Correu-e | Twitter | Facebook

Es evidente que nuestros resultados no han sido los esperados, ni mucho menos. A pesar de ser el partido que más propuestas ha realizado a lo largo de esta legislatura, con notable diferencia, nuestro trabajo no ha terminado de llegar a nuestros votantes como nos hubiese gustado. Tampoco hemos sabido movilizar a nuestro electorado de centro, liberal, progresista y reformista.

Ahora, pasadas las elecciones, nos toca reflexionar, analizar y trabajar intensamente para corregir e introducir todas las mejoras que sean necesarias, con el único objetivo de convertir los errores en aciertos por el bien común del proyecto.

Queremos dar las gracias de todo corazón a cada una de las 1.468 personas que en Granollers nos han depositado su confianza en estos comicios y, decirles que seguiremos trabajando desde las instituciones con la misma fuerza e ilusión que siempre.

Aparte de los resultados que hayamos obtenido, estas elecciones han sido un fracaso absoluto para cualquiera que pudiera considerarse demócrata. En este 14F se ha batido con creces el récord de baja participación en unas elecciones, con tan sólo un 54,7 %. Esto evidencia que han sido unas elecciones anómalas y que, en un contexto tan grave de pandemia, contagios, nuevas cepas y fallecimientos, no se deberían haber llevado a cabo. Los resultados, consecuencia de tan escasa participación, no representan verdaderamente la realidad política de Cataluña.

Por otra parte, como era de esperar, el bloque denominado independentista no ha tardado en interpretar los resultados a su manera, para tratar de vendernos el mensaje de que salen reforzados, cuando la realidad es que han disminuido sus apoyos. Es cierto que tienen la posibilidad de formar un gobierno de coalición, pero es indudable que los números no legitiman una nueva DUI y no reflejan un ‘procés’ fortalecido.

Los votos independentistas corresponden realmente al 26 % del electorado, han perdido alrededor de 700.000 votos. Sería un ejercicio de inmensa irresponsabilidad que volviesen a la senda de la unilateralidad contando únicamente con el apoyo de la mitad de los votos de la mitad del electorado de Cataluña. Esto sólo traería más confrontación, lo que sería especialmente dañino para todos, pues vivimos un momento en el que debemos estar unidos para superar los problemas sanitarios, sociales y económicos derivados de la pandemia.

Paguem els impostos a Catalunya

Jordi Planas i Bielsa
Voluntari del grup municipal de Granollers per la Independència-Primàries Catalunya
granollersxindependencia@granollers.cat / Twitter

Benjamin Franklin deia que en aquest món només hi ha dues coses segures: la mort i els impostos.

Partint del fet que els impostos ens acompanyaran de per vida, independentment de si estem d'acord amb els tipus, els fets imposables o qualsevol altra característica del laberint que és la legislació tributària, el cert és que sí que tenim capacitat per prendre algunes decisions gens menors amb el pagament d'impostos; i és que, ens agradi o no, avui dia els diners mouen el món i, per tant, tots hem de carregar amb una obligació que alhora ens confereix una mica de poder: decidir si paguem els impostos estatals a Catalunya o a l'Estat.

Aquesta opció és sorprenentment desconeguda, però tant l'Estatut d'Autonomia de Catalunya –sí, aquell que van retallar de la mateixa manera que avui dia ens retallen drets i llibertats als catalans–, com el Reglament General de Recaptació i la Llei General Tributària, permeten que els ciutadans de Catalunya fem el pagament dels impostos estatals davant l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). Tot i això, aquests impostos acaben a mans de l'Estat, però pagar-los a l'ATC dona a la Generalitat de Catalunya informació de la capacitat recaptatòria que tindria de manera immediata en el supòsit d'aixecament de la suspensió de la Declaració Unilateral d'Independència.

Aquesta qüestió, que pot semblar menor, és de gran importància atès que permetria a un Govern decididament independentista, rupturista i unilateralista comptar amb un suport econòmic i financer des del territori català (ciutadans i empreses) des del minut zero. Sense necessitat d'intervenció de tercers estats (com es va proposar els mesos previs al Primer d'Octubre) per garantir el compliment de les obligacions de l'administració catalana.

Per tant, a partir d'ara, quan paguem els nostres impostos pensem que tenim a les nostres mans una de les eines necessàries per assolir la independència de Catalunya.