Aprendre a acostar-nos altre cop | Pau Llobet i Roura | |
Ara que ja portem més d’un any de convivència amb la Covid, comencem a intuir el seguit de conseqüències que la nova normalitat ens deixarà (almenys, fins que les vacunes no reforcin la immunitat de grup). La nova quotidianitat ens força a portar mascareta i a fer una vida social d’intensitat baixa que augmenta la sensació de solitud. Alguns trobem a faltar la trobada de carrer i la conversa usual mentre fem recadus un dijous de mercat o esperem tanda a Can Sebi (in memoriam!). Enyorem la cervesa compartida en algun bar del centre o el sopar amb amics quan les primeres calors de primavera prenen la ciutat. Ho trobem a faltar, bàsicament, perquè ara hem vist què ens aportava tot allò. L’impacte emocional de tot plegat és ja ingent. Per això, cal estar atents de qui pateix per ser ràpids en l’ajuda. La salut mental mostra símptomes d’empitjorament. Prestem-hi atenció, doncs. No podem arribar tard a donar la mà. Així doncs, fins que les coses no millorin mèdicament, potser hauríem de començar a repensar els espais de trobada. Potser caldria buscar noves maneres per seguir teixint relacions i consolidant la fraternitat que anhelem. Hauríem de provar de ser innovadors i utilitzar l’espai públic d’una altra manera. Com a petita mostra de què vull dir: a Granollers hauríem d’explorar la possibilitat d’usar l’amfiteatre del parc de Torras Villà com a lloc permanent de cultura a l’aire lliure; o fer un ús més intensiu de les terrasses i els jardins d’alguns equipaments públics. No dic que no s’estigui fent, el que proposo és que es faci més sovint. Alhora, caldrà recuperar confiances. Saber acostar-nos totes, altre cop. Avui la por i la prudència encara ens frenen perquè la lluita contra el virus persisteix. I així ha de ser. Però després del temps de distància forçada, haurà de venir l’era del retrobament. També per resoldre els conflictes polítics que ens assetgen i que ens preocupen. És sabut que la picabaralla actual entre independentistes per fer govern només es resol des de l’empatia i la voluntat de teixir juntes. Ras i curt, la nova estratègia que caldrà impulsar ha de néixer així. I ser valentes, també. Ho sap tothom i és profecia que en les batalles polítiques que caldrà recomençar, haurem de saber incloure-hi a molts no independentistes. Molts i moltes que comparteixen valors de justícia social, feminisme i ecologisme... I que són imprescindibles per fer front als reptes immensos del demà. Així, cal que sapiguem enfortir els espais de coordinació que permeten empeltar lluites socials compartides. Un bon exemple d’això que dic és la presentació fa pocs dies de la Taula de l’Aigua a la ciutat, on entitats diverses n’han demanat la municipalització. Després del temps de les distàncies vindrà, segur, el temps de les abraçades. Per això, tota la solidaritat i la tendresa que haurem sabut construir durant les maltempsades seran llavors d’esperança futura. | ||
90 años del voto femenino | Grupo Municipal Cs Granollers | |
Ver votar a una mujer hoy en día es algo que no representa ningún tipo de novedad y no supone motivo de sorpresa o polémica. Pero no siempre fue así. Detrás de un acto tan común en nuestros días por la gran cantidad de comicios celebrados especialmente en los últimos años, se esconde una larga historia de lucha. Es la incansable batalla de aquellas mujeres valientes que impulsaron el voto femenino, la igualdad jurídica ante el hombre y el derecho al divorcio. Propuestas que fueron aprobadas en nuestro país el 1 de octubre de 1931. Desafortunadamente con la posterior dictadura se perdieron los derechos y avances que se consiguieron y se tuvo que esperar a la democracia para recuperar paulatinamente el terreno perdido. Entonces, las mujeres volvieron con más fuerza que nunca para conseguir leyes tan importantes como la del aborto o la del divorcio. Por motivo del nonagésimo aniversario del sufragio femenino, el pasado mes de abril, se homenajeó en el Congreso la figura de Clara Campoamor, diputada y una de las principales impulsoras del sufragio femenino. Desde Cs Granollers hemos planteado al equipo de gobierno en varias ocasiones que se dedique una plaza o calle en su honor. Este año podría ser perfecto coincidiendo con esta importante efeméride. Creemos que este tipo de homenajes son importantes para recordar el legado de mujeres valientes como Concepción Arenal, Rosalía de Castro, Clara Campoamor, Emilia Pardo Bazán, Victoria Kent, Carmen de Burgos, Teresa Claramunt, Amàlia Domingo o Ángeles López de Ayala, entre otras muchas. Su recuerdo seguramente alumbrará el camino hacia la igualdad y los logros que aún están por llegar como son el fin de la violencia machista, la equidad de condiciones salariales y laborales o el fin de la discriminación por motivos de orientación sexual. Una lucha en la que deben participar hombres y mujeres por igual y en libertad, sin sectarismos ni imposiciones partidistas. | ||
Ja paguem els impostos a Catalunya | Jordi Planas | |
Al Ple de l’Ajuntament del mes de gener de 2021, el Grup Municipal de Granollers per la Independència-Primàries Catalunya vam proposar que l’Ajuntament fes el pagament de tots els impostos que li corresponen –com per exemple, les retencions d’IRPF dels seus treballadors– mitjançant l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Aquesta proposta, adreçada a donar suport a una estructura que considerem clau per assolir la independència, va ser rebutjada per la majoria del Ple, però malgrat la negativa del govern municipal a intensificar la col·laboració amb l’ATC fins aquest punt, el nostre Grup Municipal no ha desistit pas d’aquest objectiu: ans al contrari, tal com va anunciar la nostra regidora al Ple, el següent pas que vam preveure era, precisament, procedir a fer el pagament dels impostos corresponents al Grup Municipal mitjançant l’ATC. Ara, tres mesos després (i en la primera liquidació d’IRPF des que vam fer l’anunci), hem pogut per primer cop desconnectar-nos de l’AEAT i pagar els nostres impostos a Catalunya, de manera totalment legal i legítima. Sempre hem defensat que les entitats i organitzacions polítiques hem de predicar amb l’exemple en tot allò que proposem i demanem i, precisament per això, creiem que ara sí que podem demanar i proposar a ciutadania, empreses i entitats (i per suposat, a la resta d’organitzacions polítiques) que facin el pagament dels seus impostos a l’ATC. En aquest sentit, malgrat que s’incrementa lleugerament la complexitat a l’hora de fer el pagament, considerem que és un esforç assumible per a tothom, i recomanem la informació facilitada per l’ANC en la seva campanya de sobirania fiscal, que us ajudarà a seguir els passos correctament. Si tenim la voluntat d’assolir la independència i exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya que aixequi la suspensió de la DUI, tenim la responsabilitat, també, de dotar-la dels recursos econòmics necessaris per implementar la República. Aquesta és, precisament, una de les maneres més directes de fer-ho. La independència és a les nostres mans, paguem els impostos a Catalunya! | ||