Els grups municipals opinen (maig 2021)

Recollim els últims articles d'opinió publicats al butlletí municipal 'Granollers informa'

 XARXES SOCIALS DELS GRUPS MUNICIPALS
Web


Facebook


Twitter


YouTube


Instagram

Grup municipal dels socialistes  
Grup Municipal d'Esquerra Republicana-AM  
Grup municipal de Junts per Granollers
Grup municipal de Ciutadans  
Grup municipal de Granollers per la Independència-Primàries Catalunya 



MOCIONS dels grups al Ple 

Arxiu de mesos anteriors 

 

 

 

Agenda urbana

Jordi Terrades i Santacreu
Portaveu del PSC 

PSC logo

El 25 de setembre de 2015, l’ONU va aprovar l’Agenda 2030 sobre el desenvolupament sostenible. Es tracta d’una oportunitat perquè les nostres societats iniciïn un camí nou amb la finalitat de millorar la vida de totes les persones sense deixar ningú enrere.

Es tracta de promoure la igualtat de gènere i l’empoderament ciutadà, per afrontar el futur de forma responsable i aconseguir un creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible.

Hem de perseguir la igualtat entre les persones i protegir el planeta, perquè ens trobem al mig d’una greu emergència climàtica; tot, per assegurar la prosperitat al voltant d’una nova agenda de desenvolupament sostenible. Un nou contracte social que, com deia, no deixi ningú enrere.

A Granollers, ciutat de 62.000 habitants, algú es pot preguntar: i nosaltres què hi podem fer? Doncs, molt. El paper dels governs locals serà fonamental; és a escala local on podem preservar aquest enfocament d’igualtat per implementar els ODS a escala nacional. Els objectius inclouen competències i responsabilitats que són competència també de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Granollers, immers ja en el debat obert d’un tercer pla estratègic amb horitzó 2030, vol tenir una participació activa en la definició d’aquesta nova agenda urbana. Per això, hem subscrit acords amb la Unió Europea, el govern d’Espanya i el de Catalunya, perquè s’escolti la nostra veu, teixint aliances col·laboratives i no excloents.

I, alhora, definir la nostra pròpia agenda, alineada amb tots aquests objectius: igualtat entre dones i homes i no discriminació, mitigació i adaptació al canvi climàtic, estratègia d’innovació, impuls de l’economia circular, transparència i rendició de comptes, i participació.

Es tracta també de treballar per una ciutat més verda, posant la transició energètica, una nova mobilitat urbana amb zones de baixes emissions, un ús sostenible del sòl i solucions basades en la naturalització, al servei d’aquest objectiu.

 

 
 
  
  

Aprendre a acostar-nos altre cop

 
Pau Llobet i Roura
Regidor del Grup Municipal d'Esquerra Republicana-AM
esquerra@granollers.cat
@ERCGranollers - WhatsApp: 690082630

Ara que ja portem més d’un any de convivència amb la Covid, comencem a intuir el seguit de conseqüències que la nova normalitat ens deixarà (almenys, fins que les vacunes no reforcin la immunitat de grup). La nova quotidianitat ens força a portar mascareta i a fer una vida social d’intensitat baixa que augmenta la sensació de solitud.

Alguns trobem a faltar la trobada de carrer i la conversa usual mentre fem recadus un dijous de mercat o esperem tanda a Can Sebi (in memoriam!). Enyorem la cervesa compartida en algun bar del centre o el sopar amb amics quan les primeres calors de primavera prenen la ciutat. Ho trobem a faltar, bàsicament, perquè ara hem vist què ens aportava tot allò. L’impacte emocional de tot plegat és ja ingent. Per això, cal estar atents de qui pateix per ser ràpids en l’ajuda. La salut mental mostra símptomes d’empitjorament. Prestem-hi atenció, doncs. No podem arribar tard a donar la mà.

Així doncs, fins que les coses no millorin mèdicament, potser hauríem de començar a repensar els espais de trobada. Potser caldria buscar noves maneres per seguir teixint relacions i consolidant la fraternitat que anhelem. Hauríem de provar de ser innovadors i utilitzar l’espai públic d’una altra manera. Com a petita mostra de què vull dir: a Granollers hauríem d’explorar la possibilitat d’usar l’amfiteatre del parc de Torras Villà com a lloc permanent de cultura a l’aire lliure; o fer un ús més intensiu de les terrasses i els jardins d’alguns equipaments públics. No dic que no s’estigui fent, el que proposo és que es faci més sovint.

Alhora, caldrà recuperar confiances. Saber acostar-nos totes, altre cop. Avui la por i la prudència encara ens frenen perquè la lluita contra el virus persisteix. I així ha de ser. Però després del temps de distància forçada, haurà de venir l’era del retrobament. També per resoldre els conflictes polítics que ens assetgen i que ens preocupen. És sabut que la picabaralla actual entre independentistes per fer govern només es resol des de l’empatia i la voluntat de teixir juntes. Ras i curt, la nova estratègia que caldrà impulsar ha de néixer així.

I ser valentes, també. Ho sap tothom i és profecia que en les batalles polítiques que caldrà recomençar, haurem de saber incloure-hi a molts no independentistes. Molts i moltes que comparteixen valors de justícia social, feminisme i ecologisme... I que són imprescindibles per fer front als reptes immensos del demà. Així, cal que sapiguem enfortir els espais de coordinació que permeten empeltar lluites socials compartides. Un bon exemple d’això que dic és la presentació fa pocs dies de la Taula de l’Aigua a la ciutat, on entitats diverses n’han demanat la municipalització.

Després del temps de les distàncies vindrà, segur, el temps de les abraçades. Per això, tota la solidaritat i la tendresa que haurem sabut construir durant les maltempsades seran llavors d’esperança futura.  

 
 
  
  

Comerç viu i dinàmic

 
Laura Sabatés i Ortega
Regidora de Junts per Granollers
 

Quan sortíem del confinament farà un any, quan el comerç caminava cap a l’anomenada normalitat postcovid, un conegut grup tèxtil tancava els seus grans establiments a Granollers. A l’ombra quedaven petits comerciants que es veien obligats a abaixar la persiana per la crisi econòmica i per danys col·laterals de la pandèmia, amb la sensació que s’ignorava l’esforç del comerç essencial de proximitat durant el confinament o el paper de les associacions per adaptar-se a les mesures encara vigents.

A conseqüència d’aquests tancaments, la ciutat i el nostre comerç van focalitzar l’atenció dels mitjans com a exemple del que podia passar al sector de manera generalitzada arreu del país, amb un panorama desolador. Sí que s’han tancat moltes persianes a Granollers i ho lamentem moltíssim, però ens hem fet prou ressò del que tenim? Hem parat prou atenció a la reacció i evolució que ha tingut el comerç local en un temps rècord? Hi ha posat ganes, il·lusió, creativitat i recursos de tota mena per fer les coses d’una nova manera, digitalització al marge, adaptant les botigues, els productes i els serveis a la nova realitat.

Aquesta singular energia comercial, acompanyada de moderació del preu dels locals, ha fet que des de principis d’any hagi crescut la demanda. Tenim un comerç viu, dinàmic i divers. En el decurs dels darrers mesos hem vist noves obertures, negocis canviant d’ubicació o establiments de sectors emergents que, de ben segur, continuarà donant vida als nostres carrers i barris, fent de Granollers punt de referència comercial pels seus valors i per la seva excel·lència.

Queda molta feina per fer, amb una administració que haurà d’acompanyar el sector amb recursos econòmics directes, amb ajuts per fomentar l’ocupació, l’emprenedoria, la formació especialitzada o la implementació de les noves tecnologies, recursos i eines imprescindibles per garantir-ne la continuïtat.

 
 
  
  

90 años del voto femenino

Grupo Municipal Cs Granollers
ciutadans@granollers.cat
Correu-e | Twitter | Facebook

Ver votar a una mujer hoy en día es algo que no representa ningún tipo de novedad y no supone motivo de sorpresa o polémica. Pero no siempre fue así.

Detrás de un acto tan común en nuestros días por la gran cantidad de comicios celebrados especialmente en los últimos años, se esconde una larga historia de lucha. Es la incansable batalla de aquellas mujeres valientes que impulsaron el voto femenino, la igualdad jurídica ante el hombre y el derecho al divorcio. Propuestas que fueron aprobadas en nuestro país el 1 de octubre de 1931.

Desafortunadamente con la posterior dictadura se perdieron los derechos y avances que se consiguieron y se tuvo que esperar a la democracia para recuperar paulatinamente el terreno perdido. Entonces, las mujeres volvieron con más fuerza que nunca para conseguir leyes tan importantes como la del aborto o la del divorcio.

Por motivo del nonagésimo aniversario del sufragio femenino, el pasado mes de abril, se homenajeó en el Congreso la figura de Clara Campoamor, diputada y una de las principales impulsoras del sufragio femenino. Desde Cs Granollers hemos planteado al equipo de gobierno en varias ocasiones que se dedique una plaza o calle en su honor. Este año podría ser perfecto coincidiendo con esta importante efeméride.

Creemos que este tipo de homenajes son importantes para recordar el legado de mujeres valientes como Concepción Arenal, Rosalía de Castro, Clara Campoamor, Emilia Pardo Bazán, Victoria Kent, Carmen de Burgos, Teresa Claramunt, Amàlia Domingo o Ángeles López de Ayala, entre otras muchas.

Su recuerdo seguramente alumbrará el camino hacia la igualdad y los logros que aún están por llegar como son el fin de la violencia machista, la equidad de condiciones salariales y laborales o el fin de la discriminación por motivos de orientación sexual. Una lucha en la que deben participar hombres y mujeres por igual y en libertad, sin sectarismos ni imposiciones partidistas.

 
 
  
  

Ja paguem els impostos a Catalunya

Jordi Planas
Voluntari del grup municipal de Granollers per la Independència-Primàries Catalunya
granollersxindependencia@granollers.cat / Twitter

Al Ple de l’Ajuntament del mes de gener de 2021, el Grup Municipal de Granollers per la Independència-Primàries Catalunya vam proposar que l’Ajuntament fes el pagament de tots els impostos que li corresponen –com per exemple, les retencions d’IRPF dels seus treballadors– mitjançant l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).

Aquesta proposta, adreçada a donar suport a una estructura que considerem clau per assolir la independència, va ser rebutjada per la majoria del Ple, però malgrat la negativa del govern municipal a intensificar la col·laboració amb l’ATC fins aquest punt, el nostre Grup Municipal no ha desistit pas d’aquest objectiu: ans al contrari, tal com va anunciar la nostra regidora al Ple, el següent pas que vam preveure era, precisament, procedir a fer el pagament dels impostos corresponents al Grup Municipal mitjançant l’ATC. Ara, tres mesos després (i en la primera liquidació d’IRPF des que vam fer l’anunci), hem pogut per primer cop desconnectar-nos de l’AEAT i pagar els nostres impostos a Catalunya, de manera totalment legal i legítima.

Sempre hem defensat que les entitats i organitzacions polítiques hem de predicar amb l’exemple en tot allò que proposem i demanem i, precisament per això, creiem que ara sí que podem demanar i proposar a ciutadania, empreses i entitats (i per suposat, a la resta d’organitzacions polítiques) que facin el pagament dels seus impostos a l’ATC. En aquest sentit, malgrat que s’incrementa lleugerament la complexitat a l’hora de fer el pagament, considerem que és un esforç assumible per a tothom, i recomanem la informació facilitada per l’ANC en la seva campanya de sobirania fiscal, que us ajudarà a seguir els passos correctament.

Si tenim la voluntat d’assolir la independència i exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya que aixequi la suspensió de la DUI, tenim la responsabilitat, també, de dotar-la dels recursos econòmics necessaris per implementar la República. Aquesta és, precisament, una de les maneres més directes de fer-ho. La independència és a les nostres mans, paguem els impostos a Catalunya!