Ajuntament de Granollers

Som positius i optimistes

Jordi Terrades i Santacreu
Portaveu del PSC 

El procés de vacunació contra la Covid-19 avança al ritme que el govern d’Espanya havia previst i a finals d’estiu un 70 % de la ciutadania estarem vacunats. És un gran èxit d’Europa, d’Espanya i de Catalunya.

La pandèmia i la crisi sanitària han tingut conseqüències socials i econòmiques.

Hem vist com el darrer any ha pujat l’índex de persones aturades, amortit, això sí, pels ERTO que el govern d’Espanya ha finançat.

Empreses i autònoms de diversos sectors amb problemes per la frenada d’activitat.

Veiem també que alguns processos tecnològics i sociològics que avançaven a un ritme lent, s’han accelerat i que canviaran moltes coses.

Estem sortint de la crisi sanitària i ens n’hem de felicitar; Granollers ha de tornar a agafar empenta. I plantejar-nos col·lectivament consensos amplis com a ciutat, teixint alhora aliances col·laboratives i no excloents amb el conjunt d’administracions públiques, empreses i entitats socials i culturals.

Reptes de futur per a una nova agenda de transformació que, posant les persones al centre de les actuacions municipals, faci, encara més, bandera de la igualtat entre dones i homes, i de la no discriminació; de la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic; de l’estratègia d’innovació i digitalització pensant en la ciutadania; de l’impuls de l’economia circular, de la transparència i de la rendició de comptes; de reforçar el teixit industrial i comercial de Granollers i de treballar per una ciutat més verda.

La lluita contra la pobresa menstrual

Núria Maynou i Hernández. Portaveu del Grup Municipal d'Esquerra Republicana
Mireia Saurí Masuet. Secretaria de la Dona d'ERC Granollers
esquerra@granollers.cat
@ERCGranollers - WhatsApp: 690082630

El passat 28 de maig vam commemorar el Dia Mundial de la Higiene Menstrual i el Dia Internacional per la Salut de les Dones. Una qüestió d’actualitat en un àmbit ple de tòpics i tabús, que al nostre país continua sent un tema invisibilitzat però que sofrim, sofrirem o hem sofert, una bona part de la població.

Recentment, ha aparegut als mitjans de comunicació un estudi que afirma que les dones gastem uns 240€ mensuals en productes d’higiene femenina. De fet, 2 de cada 10 dones han patit o pateixen pobresa menstrual ja que se’ls fa impossible assumir el cost d’aquests productes. Menstruar ni és un luxe ni podem triar patir-ho o no. La menstruació forma part del cicle biològic del sexe femení, però la societat patriarcal s’ha encarregat de fer d’aquest fet una cosa pràcticament secreta, tabú, que cal amagar i de la qual en parlem molt poc, especialment del que suposa en termes de despesa econòmica.

Fa uns mesos el president de la Generalitat, Pere Aragonès, parlava de pobresa menstrual. Per a moltes segurament és el primer cop que un candidat a la presidència parla d’un tema com aquest i és rellevant que ho faci: fa evident així que cal avançar perquè tot el que està relacionat amb la menstruació perdi la connotació d’invisibilització i tabú. Tenim la necessitat i l’obligació no només de regular-ne el preu i els impostos que s’hi afegeixen, sinó també de deixar clar que l’accés a aquests productes no pot ser motiu de desigualtat i més vulnerabilitat.

Per tant, en aquests moments de crisi social i econòmica, ens cal que els articles més bàsics d’higiene femenina deixin de ser considerats articles de luxe i se’ls classifiqui com correspon, és a dir, com a articles de primera necessitat. I que es vetlli perquè els sectors més vulnerables, les dones i noies de sectors que pateixen més desigualtat, hi tinguin accés gratuït. I, sobretot, hem de normalitzar i posar en relleu que la menstruació ni és tabú ni un tema que només toca a algunes. Ens toca a tots i totes ser sensibles i actius envers aquesta qüestió.

Somiem en gran

Amanda Ramos
Regidora de Junts per Granollers

Per segon any consecutiu ens hem quedat sense la Granollers CUP, la gran festa de l'handbol que concentra des de fa vint anys més de 5.000 esportistes i 350 equips d’unes 50 nacionalitats, que a finals de juny omple de color els carrers de la ciutat. Els riscos latents a causa de la pandèmia en són responsables. No es poden celebrar esdeveniments si perden la seva essència, si perden la seva autenticitat, i per això estem d’acord que el format reduït no tindria sentit. Perquè el que més importa, potser, no és el que es viu a les pistes, sinó el retrobament i la convivència entre tota aquesta gent que practica i estima un esport tan arrelat a la nostra ciutat.

La pandèmia que va tancar el món segueix massa vigent, i avancem a poc a poc amb unes conseqüències econòmiques i socials que encara provoquen molt patiment global. Però tots necessitem poder respirar com estem acostumats a fer-ho. Necessitem esport i cultura. Com necessitem també una festa de l'Ascensió, que tampoc no hem pogut celebrar com correspon i que caldrà repensar perquè la seva represa sigui ben forta i recuperi el millor d’anys enrere.

Ara tenim a tocar la celebració de la 35a edició de la nostra Mitja Marató, el proper 5 de juny, i tot i que no serà la de cada any, segur que al 2022 tornarà amb la millor versió. I a finals d’any celebrarem el Campionat del Món Absolut Femení d'Handbol, competició de primer nivell que ha de ser el punt de partida per recobrar el nostre pols vital.

Per la nostra salut, hem de recuperar tots els esdeveniments esportius, culturals i de lleure. Hem de ser agosarats i que el temps de pandèmia no sigui en va, sinó que serveixi de trampolí amb idees brillants que ajudin a repuntar Granollers, amb celebracions de primer nivell. Per convertir-nos en un referent, en tota mena d’activitats. Repensem-ho, somiem en gran i serem grans. Però fins llavors, fins que ho fem, no estarem del tot salvats d’aquest malson anomenat coronavirus.

Pagar (de nuevo) por las autopistas y autovías

Grupo Municipal Cs Granollers
ciutadans@granollers.cat
Correu-e | Twitter | Facebook

Sepan ustedes que pagar por circular por una autovía o autopista a medio plazo puede ser una realidad a partir de 2024. Esta es la propuesta que el Gobierno ha enviado a Bruselas para cobrar el uso de estas vías y que paulatinamente se podría extender a todas las demás.

Tememos que, tras años de reivindicaciones, ahora que parecía acercarse la supresión del peaje de La Roca y la solución para descongestionar nuestra Ronda Sud, esto se vea afectado por los planes del Gobierno y que los conductores vuelvan a atravesar nuestra ciudad para ahorrarse dinero.

¿Qué nos encontramos por parte del Gobierno central? Pues, con falta de diálogo y búsqueda de consenso. Cualquier medida de este calado debería contar con los diferentes grupos políticos, trabajadores del transporte de mercancías, asociaciones de automovilistas y consumidores o los principales operadores de transportes.

Y, ante el argumento de la disminución del impacto ambiental, tengan en cuenta que tampoco contamos actualmente con una apuesta consolidada y eficiente que fomente la utilización del transporte colectivo.

Cuando Portugal adoptó en 2010 una medida de este tipo tuvo unos efectos económicos muy negativos y, además, la siniestralidad aumentó notablemente al optar muchos conductores por la utilización de carreteras secundarias y de peor calidad. Las personas que gocen de una buena condición económica seguirán utilizando las autopistas y autovías, mientras que las personas con niveles de ingresos medios y bajos, la gran cantidad de autónomos que van apurados para llegar a final de mes o los trabajadores que se desplazan a diario a sus puestos de trabajo, una gran cantidad de ellos se verán abocados a transitar por la red de carreteras secundarias y que es en donde se producen el 78 % de los accidentes mortales.

Todo esto es un despropósito, pues nos van a obligar a pagar por unas infraestructuras que ya se sufragaron y cuyos impuestos no recaerán tan solo en los más ricos, sino que sería un desembolso que repercutiría por igual a todos los ciudadanos, sin tener en cuenta su situación económica o social.

El so als boscos administratius

Andreu Ballús
Voluntari del grup municipal de Granollers per la Independència-Primàries Catalunya
granollersxindependencia@granollers.cat / Twitter

Fa unes setmanes, preguntat sobre les justificacions pendents de certes subvencions municipals, el regidor d’Hisenda, Jordi Terrades, apel·lava al fet que, fins un canvi recent, la intervenció general de l’Ajuntament no havia sol·licitat de manera explícita els informes a què es feia referència.

Tot i que sens dubte aquesta justificació té tot el sentit des del punt de vista del govern municipal, i s’ha d'interpretar d’acord amb allò que els filòsofs del llenguatge anomenen el principi de caritat (és a dir, suposant-li tota la raonabilitat possible), en el moment de llegir-ho no vaig poder evitar, per deformació professional, embarcar-me en una petita reflexió sobre quina és la lògica amb la qual s’acaben plantejant certes qüestions administratives, especialment quan la persistència d’un mateix govern i la manca de fiscalització ho afavoreixen.

Concretament, l’episodi em va fer pensar, salvant les enormes distàncies, en aquella clàssica pregunta, sovint atribuïda incorrectament al bisbe Berkeley, sobre l’arbre que cau al bosc sense ser vist ni sentit per ningú. Si bé els mecanismes de control que acompanyen certs elements de la vida administrativa, com les subvencions i contractes, no tenen en principi la seva raó de ser en un altre control ulterior, sinó en els beneficis del control mateix, és normal que de vegades resulti atractiu caure en el que podríem anomenar solipsisme normatiu, és a dir, en la postura que si no hi ha cap exigència legal de documentar la caiguda de l’arbre, aquesta no emet cap so.

Com deia, no voldria acusar ningú injustament: com el pobre Berkeley -que tot i la seva doctrina que només allò percebut existeix no havia parlat mai del so dels arbres, i de fet no era solipsista en absolut (d’això el salvava Déu, percebent-ho tot amb ell de manera contínua)-, el regidor Terrades no volia pas dir això. Tanmateix, una manera de parlar treta fora de context és tan bon punt com qualsevol altre per reflexionar sobre els riscos de l’ontologia administrativa, i sobre com n’és de sa que els ciutadans, a través de totes les vies possibles, aprofitin els controls i fins i tot exerceixin una certa vigilància sobre el govern local.