Ajuntament de Granollers

La reforma laboral

Jordi Terrades i Santacreu
Portaveu del PSC 

La reforma laboral pactada entre sindicats, patronal i govern d’Espanya millora les condicions laborals dels i de les treballadores.

La creació d'ocupació estable i de qualitat suposa un element fonamental en el desenvolupament i l'avenç de l'economia de qualsevol país, també a Espanya, on actualment treballen més de vint milions de persones, una xifra històrica.

L'ocupació és un pilar clau en el benestar d'una societat, permet el creixement de la ciutadania i impulsa l'activitat econòmica a tots els àmbits.

En un any i mig, hem aconseguit recuperar el nivell d'afiliació a la Seguretat Social previ a la pandèmia. No havíem comptat mai amb tantes dones afiliades, ni s'havien encadenat deu mesos consecutius de reducció de l'atur, especialment el juvenil, amb una caiguda de prop del 40% el darrer any.

Es crea ocupació en tots els sectors econòmics i de manera important en camps econòmics d'alt valor afegit.

En aquest sentit, la reforma laboral acordada és la millor eina per continuar consolidant un marc de creació d'ocupació.

La nova reforma laboral penalitzarà la contractació de baixa durada, i incentivarà la contractació indefinida i l'ocupació estable, principals problemes dels treballadors i treballadores a Catalunya així com a la resta d’Espanya.

Aposta per potenciar la contractació indefinida limitant la contractació temporal a un màxim de tres mesos per any i fomentant el contracte fix discontinu.

El nou marc laboral recupera la negociació col·lectiva, la situa al cor del nou model de relacions laborals i augmenta els drets dels empleats. Recupera la ultraactivitat indefinida, ja que els convenis es prorrogaran fins que siguin substituïts per altres de nous sense límit temporal.

Partint de la bona experiència dels ERTO durant la pandèmia, se suma la regulació d'un nou instrument, el Mecanisme XARXA de Flexibilitat i Estabilització de l'Ocupació, com a alternativa a l'acomiadament i com a forma de flexibilitat interna de les empreses.

En definitiva, es tracta de crear un marc laboral del segle XXI, que permeti reduir la temporalitat a la feina, reforçar la creació d'ocupació de qualitat i oferir seguretat jurídica a les empreses i, alhora, complir amb un compromís adquirit amb la Comissió Europea per aconseguir-ne l’aval i començar a rebre els primers fons europeus, com ja ha passat.

És una reforma laboral que neix del consens entre empresaris i sindicats, del diàleg i l’acord.

2022: habitatge per a tothom, un repte encara pendent

Núria Maynou i Hernández. Portaveu del Grup Municipal d'Esquerra Republicana
esquerra@granollers.cat
@ERCGranollers - WhatsApp: 690082630

Poc ens pensàvem ara fa dos anys la sacsejada que suposaria la pandèmia en les nostres vides, i poc esperàvem que encara ara, ja entrats al 2022, seguiria tenint una importància tan transcendental en el nostre dia a dia. En moments com els que vivim, els reptes socials i els pilars de l’estat del benestar són més importants que mai: l’educació, la sanitat, el treball, als quals caldria afegir, sense cap mena de dubte, l’habitatge. Quatre pilars essencials que són la basede les polítiques públiques dels nostres pobles i ciutats.

L’accés a l’habitatge és un dels reptes socials pendents de resoldre. Patim una crisi per accedir-hi des de l’any 2008, que, lluny de solucionar-se, s’ha acabat cronificant, especialment per l’alt preu del lloguer. Són moltes, massa, les famílies que destinen fins a més d’un 50% dels seus ingressos a l’habitatge, una situació que els situa en el llindar de la pobresa.

Després de molts mesos de treball intens, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge, una llei que fixa topalls en el lloguer en els municipis amb més demanda. Caldrà encara esperar un temps més per veure si aquesta llei ha estat efectiva, tot i que tot apunta que sí. És una llei essencial, perquè ha de servir per recuperar el lloguer social i frenar els desnonaments davant dels grans tenidors.

Però ens cal anar més enllà i la recepta és clara: més habitatge públic de lloguer,i més dades i accés als habitatges buits. Hem d’augmentar el parc públic de manera substancial per poder fer front als reptes socials que tenim a la ciutat i, malauradament, encara estem lluny de fer-ho. Cal que totes les administracions, insistim, totes, siguem ambicioses, valentes i apostem per polítiques d’habitatge que de debò ens ajudin a avançar, per no deixar famílies abandonades i lluitar contra l’exclusió social.

Benvingut, 2022!

Laura Sabatés i Ortega
Regidora de Junts per Granollers

Vam acomiadar l’any amb un desembre mogut i en petit comité brindàvem per rebre un 2022 més optimista amb l’esperança il·lusa que el canvi de número revertís la situació. Però l’arribada de la sisena onada de la Covid amb la variant òmicron ens va portar novament restriccions a tots nivells i si és cert que l’alt percentatge de població vacunada ha disminuït el risc de gravetat en la malaltia, també ho és que els sectors econòmics més perjudicats en els darrers dos anys han tornat a rebre fort amb aquesta nova onada.

A mitjans d’any semblava que tot tornava a una enyorada normalitat en l’activitat, almenys en l’àmbit del comerç, i veient la recuperació de la facturació pensàvem que seria possible assolir xifres similars al 2019. Tot plegat va induir a una visió compartida i a fer pronòstics positius per a una de les campanyes més fortes de l’any: el Nadal. Però tot indica que no s’han complert les previsions més optimistes, a pesar que sí que hi ha coincidència en què s’ha salvat la campanya. Ara, quin és el futur més immediat del sector? Encetem el 2022 amb més incerteses que mai, conscients que la puja del preu de la llum i dels combustibles, la manca de microxips i d’altres matèries primeres incrementaran els preus, cosa que repercutirà en el consumidor final.

El comerç s’ha preparat per vèncer aquesta sisena onada amb optimisme, al peu del canó, oferint servei, qualitat, atenció personalitzada i complint els seus deures. Però siguem realistes, el moment és complex, i l’administració ha de vetllar pel sector i ajudar a fer possible la remuntada, flexibilitzant obligacions, ampliant noves línies d’ajuts i subvencions per a inversions, contribuint al manteniment de llocs de treball, a la digitalització o a les reformes.

La societat ha d’entendre que confiar i comprar al comerç de proximitat és garantia d’impedir que la crisi financera derivada de la pandèmia acabi asfixiant el sector. Perquè a part de ganes i optimisme, és necessari suport econòmic per estabilitzar la situació i garantir la continuïtat. Per tant, donem la benvinguda al gener i als nous propòsits perquè som una societat compromesa i treballadora que no es dona per vençuda! Ànims i feliç 2022!

Actualización necesaria

Grupo Municipal Cs Granollers
ciutadans@granollers.cat
Correu-e | Twitter | Facebook

Desde Ciudadanos defendemos el mismo modelo educativo que disfrutaron políticos como Mas, Pujol, Junqueras, Montilla, Rahola o Gisbert… un modelo de enseñanza trilingüe.

Nos parece inmensamente hipócrita defender la inmersión lingüística en la educación pública mientras se ha ido, o se envía a los hijos, a colegios de pago para recibir una educación trilingüe. Igualdad de oportunidades para todos, no solo para los que puedan pagarse estancias en el extranjero, academias para aprender idiomas o tengan la posibilidad de acudir a la privada para recibir una educación plurilingüe.

Además, un 25 % de clases en castellano, ¿qué supondría?, ¿una asignatura más?

No nos engañemos. No hay cohesión social cuando se trata al castellano como lengua extranjera. No hay cohesión social cuando se riega, generosamente con dinero público, a una entidad que incita a denunciar a los profesores universitarios que imparten clases en castellano, que observa a los niños en los patios de los colegios para comprobar en qué lengua hablan o fomenta el señalamiento público de comercios o dependientes por no atender correctamente en catalán o, que más que preocuparles el Covid o la saturación de la sanidad, lo haga la contratación de enfermeros andaluces por no poder atender a los pacientes en catalán. No hay cohesión social cuando en la televisión pública, supuestamente de todos, se ridiculiza constantemente a los castellanohablantes o se les vincula con personajes chabacanos, marginales o ignorantes.

¿Acaso es menos catalán el que tiene como lengua materna el castellano?

Ya va siendo hora de dejar los mantras nacionalistas a un lado para ofrecer a los niños y jóvenes una educación más actual y moderna para que, en este mundo cada vez más global y conectado, puedan estar en igualdad de condiciones competitivas con el resto de jóvenes europeos.

Dejen de utilizar la lengua para crear “conciencia nacional” o como arma política, mientras se pierden oportunidades de modernizar nuestro sistema educativo.

Continuar enfortint la formació professional a Granollers

Mònica Ribell i Bachs
Metge internista i regidora de Granollers per la Independència-Primàries Catalunya 2019-2021
granollersxindependencia@granollers.cat / Twitter

En el darrer quart de segle XX, els governs successius de la ciutat varen fer una clara aposta per la formació professional i el seu desenvolupament en el camp educatiu -en detriment de la formació universitària que algunes veus havien plantejat en aquell moment-, implementant un ampli ventall de cicles formatius de grau mitjà i superior en l’educació pública i concertada de la ciutat, que han preparat generacions d’alumnes per a l'activitat laboral en camps professionals com el motor, les finances, el comerç internacional o la salut, amb l’objectiu d’adquirir competències tècniques essencials per al desenvolupament efectiu d'una professió, i aptituds per a adaptar-se a situacions laborals presents i futures, contribuint així al desenvolupament personal, la cohesió i la inclusió social. L'engranatge amb el teixit empresarial local ha permès la realització de mòduls de formació en empreses de proximitat, que han ajudat a la creació de múltiples llocs de treball qualificats durant aquests darrers anys.

Tres dècades després, el progrés econòmic i tecnològic del país, l’ampliació prevista dels recursos sanitaris de la nostra ciutat, la necessitat de nous perfils tècnics en el camp sanitari (com el radiològic o el protèssic), junt amb el dèficit creixent de professionals que la pandèmia ha posat de manifest, condiciona al nostre entendre la necessitat de reimpulsar els cicles formatius i d’ampliar-ne la cartera, aprofundint sobretot en l’oferta formativa de grau superior de l’àmbit sanitari, per dotar-la d’infraestructura i eines atractives per atraure estudiants més enllà de les fronteres de la nostra comarca.

El grup municipal de Granollers per la Independència-Primàries Catalunya va encarregar l’any passat un treball de camp on es descrivia la demanda creixent d’alumnes per cursar cicles formatius d’àmbit sanitari amb disposició de les empreses a oferir-los treball. Primàries ha posat sobre la taula del govern de la ciutat aquesta inquietud i aquesta necessitat. L’ampliació dels estudis de formació professional s’han inclòs ja en un dels projectes municipals per obtenir Fons Next Generation i és possible que en l’àmbit municipal es vegi en els propers anys la construcció d’un nou edifici educatiu. Tot i així, l’aposta del nostre grup municipal va més enllà i engloba la creació de tot un campusdedicat als cicles formatius duals, sobretot de grau superior, tant per a l’educació pública com per a la concertada, amb la participació de les empreses del sector que vulguin oferir treball. Un campus que sigui no només un espai que reuneixi els edificis i la infraestructura d'una escola amb les aules de classe i de recerca, sinó també espai per a biblioteca, restaurants, residència estudiantil amb allotjament i complex esportiu en la línia del Community College o col·legis comunitaris dels Estats Units, dissenyats per cobrir les necessitats específiques del mercat laboral local, amb possibilitat de transferència al món laboral o ampliació d’estudis en el camp universitari.

Aquesta és una aposta ambiciosa per a la ciutat, a llarg termini; però una aposta possible i necessària ara que s’enceten a Granollers oportunitats de nous espais urbanístics de futur amb el trasllat de l’estació de mercaderies i la urbanització de l’entorn proper.