Gestió ambiental als espais verds

Des del Servei de Medi Ambient i Espais Verds treballem per reduir el consum d'aigua per a reg i neteja, dissenyem jardins més adaptats al nostre clima i limitem l'aplicació de fitosanitaris i adobs químics

+

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Plantacions

Quan es planteja una plantació, a part del valor estètic, es valora que les espècies siguin gairebé autosuficients; és a dir, que optimitzin al màxim tots els recursos disponibles, en especial l’aigua.

Arbustiva Torras Villà 

Residus

Els residus derivats del manteniment dels espais verds, segueixen un tractament o un altre segons la seva tipologia. Les restes vegetals, tant d'arbrat viari com les resultants de les tasques de jardineria, es porten a una planta de tractament on esdevindran compost.

El darrer any 2013 es van tractar 498.880 kg de residus verds.

Gestió integrada de plagues i malalties 

Fa uns anys, els arbres de la ciutat es tractaven amb productes fitosanitaris de manera sistemàtica a fi d'eliminar plagues com el pugó o el tigre del plàtan, o malalties com l'oïdi. Actualment, amb una major consciència mediambiental, l'objectiu és reduir al mínim els tractaments fitosanitaris. Per assolir aquest objectiu s'han adoptat diverses estratègies; en l'elecció d'arbrat de nova plantació es té en compte la susceptibilitat de les espècies a l'atac  de determinades plagues i malalties. I en el cas de detectar un atac, es valora quan fer el tractament a fi de facilitar l'aparició dels enemics naturals d'aquesta plaga. Tot i amb això, de vegades no es pot evitar el tractament; en aquest cas es pot consultar les dates i característiques de l'aplicació al web municipal (avisos fitosanitaris).

Per a detectar els enemics naturals d'algunes de les plagues que poden afectar les plantes i arbres dels jardins, es pot consultar la publicació de la Generalitat de Catalunya "Enemics naturals en el espais verds urbans".

Larva de marieta amb pugons Dispensadors de fauna benèfica

Aigua als espais verds

Actualment hi ha més consciència de la nostra dependència de recursos bàsics com ara l’aigua. A l’hora de dissenyar i gestionar els espais verds, es promouen les solucions tècniques que redueixin i optimitzin el consum d’aigua. Dins d’aquests sistemes trobem el que anomenem xerojardineria, els sistemes d’estalvi, l’aprofitament de l’aigua freàtica i l’ús d’aigües reciclades. 

Sistemes d’estalvi

Per tal d’evitar l’ús innecessari d’aigua i reduir-ne el consum, en diferents punts de la ciutat s’han instal·lat sensors de detecció de pluja, que aturen els programes de reg automàtic per evitar que es produeixi el reg alhora que plou.

Val a dir que, encara que no sigui un sistema d’estalvi, el reg per degoteig és el sistema més eficient i s’instal·la sempre que és compatible amb la vegetació que es vol mantenir.

sensor pluja i vent

Aprofitament d’aigua freàtica

Per tal de reduir el consum d’aigua de xarxa, tenint en compte que la vegetació no necessita que l’aigua de reg sigui potable, s’estan recuperant antigues mines i pous, alhora que se n’estan construint de nous, per al reg de la jardineria pública i per a la neteja viària. Actualment es rega amb aigua freàtica el Parc Torras Villà, els Jardins de l'Enginyer, el Parc del Congost i el Parc del Lledoner, entre d'altres espais.

Parc Torras Villà

Aigua regenerada

L’aiguamoll de Can Cabanyes permet la depuració terciària d’aigües residuals provinents de l'EDAR Granollers. L'aigua que sobresurt de l'aiguamoll rep tractament amb clor, s'impulsa riu amunt i omple un dipòsit proper als horts municipals. Des d'aquest dipòsit es rega l'arbrat de la zona industrial Congost. L'aigua regenerada encara pot arribar més amunt, fins a un dipòsit proper al nou pont del camí de Can Bassa. Des d'aquest punt es rega l'arbrat i la planta arbustiva del carrer Guglielmo Marconi i, a més, es torna a impulsar l'aigua regenerada cap al dipòsit del Parc del Congost. Des d'aquest dipòsit final es rega part de la vegetació del parc i dels barris Instituts i Sota el Camí Ral.