Plantacions
Quan es planteja una plantació, a part del valor estètic, es valora que les espècies siguin gairebé autosuficients, és a dir, que optimitzin al màxim tots els recursos disponibles, en especial l’aigua.
Residus
Els residus derivats del manteniment dels espais verds, segueixen un tractament o un altre segons la seva tipologia. Les restes vegetals, tant d'arbrat viari com les resultants de les tasques de jardineria, es porten a una planta de tractament on esdevindran compost.
El darrer any 2013 es van tractar 498.880 kg de residus verds.
Gestió integrada de plagues i malalties
Fa uns anys, els arbres de la ciutat es tractaven amb productes fitosanitaris de manera sistemàtica a fi d'eliminar plagues com el pugó o el tigre del plàtan, o malalties com l'oïdi. Actualment, amb una major consciència mediambiental, l'objectiu és reduir al mínim els tractaments fitosanitaris. Amb aquesta finalitat, s'han adoptat diverses estratègies: en l'elecció d'arbrat de nova plantació es té en compte la susceptibilitat de les espècies a l'atac de determinades plagues i malalties. I en el cas de detectar un atac, es valora quan fer el tractament a fi de facilitar l'aparició dels enemics naturals d'aquesta plaga. Malgrat tot, de vegades no es pot evitar el tractament. En aquest cas, es poden consultar les dates i característiques de l'aplicació al web municipal (avisos fitosanitaris) [2].
Per a detectar els enemics naturals d'algunes de les plagues que poden afectar les plantes i arbres dels jardins, es pot consultar la publicació de la Generalitat de Catalunya "Enemics naturals en el espais verds urbans" [3].
Aigua als espais verds
Actualment hi ha més consciència de la nostra dependència de recursos bàsics com l’aigua. A l’hora de dissenyar i gestionar els espais verds, es promouen les solucions tècniques que redueixin i optimitzin el consum d’aigua. Dins d’aquests sistemes trobem el que anomenem xerojardineria, els sistemes d’estalvi, l’aprofitament de l’aigua freàtica i l’ús d’aigües reciclades.
Sistemes d’estalvi
Per tal d’evitar l’ús innecessari d’aigua i reduir-ne el consum, en diferents punts de la ciutat s’han instal·lat sensors de detecció de pluja, que aturen els programes de reg automàtic per evitar que es produeixi el reg alhora que plou.
Val a dir que, encara que no sigui un sistema d’estalvi, el reg per degoteig és el sistema més eficient i s’instal·la sempre que és compatible amb la vegetació que es vol mantenir.
Aprofitament d’aigua freàtica
Per tal de reduir el consum d’aigua de xarxa, tenint en compte que la vegetació no necessita que l’aigua de reg sigui potable, s’estan recuperant antigues mines i pous, alhora que se n’estan construint de nous, tant per al reg de la jardineria pública com per a la neteja viària. Actualment, es reguen amb aigua freàtica el Parc Torras Villà, els Jardins de l'Enginyer, el Parc del Congost i el Parc del Lledoner, entre d'altres espais.
Aigua regenerada
L’aiguamoll de Can Cabanyes permet la depuració terciària d’aigües residuals provinents de l'EDAR Granollers. L'aigua que sobresurt de l'aiguamoll rep tractament amb clor, s'impulsa riu amunt i omple un dipòsit proper als horts municipals. Des d'aquest dipòsit es rega l'arbrat de la zona industrial Congost. L'aigua regenerada encara pot arribar més amunt, fins a un dipòsit proper al nou pont del camí de Can Bassa. Des d'aquest punt es rega l'arbrat i la planta arbustiva del carrer Guglielmo Marconi i, a més, es torna a impulsar l'aigua regenerada cap al dipòsit del Parc del Congost. Des d'aquest dipòsit final es rega part de la vegetació del parc i dels barris Instituts i Sota el Camí Ral.