|
| |
Programa d'Actuació Municipal 2020-2023 | Jordi Terrades i Santacreu |
|
El Programa d’Actuació Municipal és el full de ruta del govern de la ciutat, govern sòlid, obert i dialogant que posa la gent de Granollers com a prioritat fonamental. Planteja quins són els principals reptes que han de focalitzar l’acció del govern els propers quatre anys, per tal d’aconseguir millorar la qualitat de vida de tots els granollerins i granollerines. És l’inici del III Pla Estratègic vinculat als Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides. Volem seguir fent de Granollers una ciutat educadora, amb una aposta essencial per incrementar la formació professional. El repte és fer una ciutat inclusiva que no oblidi ningú. Anem pel bon camí: Granollers és de les ciutats de l’Estat on més s’han reduït les desigualtats. S’han detallat les obres que seguiran transformant l’espai públic, per fer una ciutat a la mida de les persones. Amb una especial cura del manteniment i de la neteja de l’espai públic, que donarà prioritat al vianant. Treballem per una mobilitat sostenible i per promocionar el transport públic, amb l’horitzó de poder establir una zona de baixes emissions. La remodelació de l’avinguda de Sant Esteve serà una gran actuació urbanística, però no l’única. L’habitatge és un dret essencial. Farem una política activa per disposar de nou habitatge destinat a lloguer assequible. La innovació, la digitalització, la transformació tecnològica i energètica, el suport a la creació d’empreses, comerç i mercats, constitueixen també prioritats del govern de Granollers. La cultura i la creativitat, la participació, equipaments culturals de qualitat, han estat i seguiran sent senyes d’identitat de les polítiques públiques. Implementarem la targeta GRN-Cultura. Ciutat esportiva i inclusió, dos mots que per nosaltres van estretament lligats. Seguirem, però, captant nous esdeveniments i, en especial, el Mundial d’Handbol femení 2021. Sense estirar més el braç que la màniga, mobilitzarem al voltant de 350 milions d’euros per desenvolupar aquestes actuacions els propers quatre anys. La igualtat en totes les seves accepcions defineix la nostra actuació a l’Ajuntament. Tenim ben orientats el nou centre de radioteràpia a l’Hospital i la residència per a gent gran. En definitiva, és un programa per una ciutat inclusiva, transformadora, compromesa i sostenible. | ||
8 de març, de nou | Núria Maynou i Hernández |
|
Un any més, arriba el 8 de març, dia en què commemorem i ens mobilitzem pel Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge als moviments feministes i per reivindicar que ens cal continuar treballant per revertir les desigualtats de gènere. Una reivindicació necessària, que va molt més enllà d’aquesta data i que hauria d’impregnar tots els àmbits de la nostra societat. És evident que tot i els avenços produïts a escala mundial en relació amb la igualtat de gènere, les dones, de totes les edats, continuem patint discriminació, desigualtat i violència. No ens enganyem: les situacions de vulnerabilitat són més crues per a les dones i sovint encara es ridiculitza, es menysté o no es valora prou tot allò que s’identifica amb el gènere femení. Tot això contrasta amb l’àmbit educatiu, on les dones representem el 60% de les llicenciades i en canvi els càrrecs de més rellevància, en tots els sectors, continuen sent ocupats majoritàriament per homes. Sempre hem parlat del sostre de vidre, que limita l’accés de les dones a càrrecs alts, però encara es fa més evident el terra enganxós que limita les possibilitats d’ascens i desenvolupament de les dones. Com a societat, seguim vivint immerses en una cultura heteropatriarcal que acaba en una idea de masculinitat molt concreta i acceptada majoritàriament. És evident que encara ens queda molta feina per fer, que el feminisme cal que estigui més present que mai i que no hem de baixar la guàrdia. Des dels municipis, ens cal seguir defensant els drets de les dones, els drets dels qui no segueixen les normes imposades pel model socialment acceptat.I ens cal seguir treballant i lluitant contra les agressions, els assassinats i les discriminacions de tot tipus. No hem d’oblidar mai, com defensava l’enyorada Isabel Clara-Simó, que el feminisme és la gran punta de llança per lluitar contra el feixisme. Fem de Granollers un referent de la lluita feminista! | ||
No es más limpio el que... | Juan Manuel de Vargas |
|
“No es más limpio el que más limpia, sino el que menos ensucia” ¡Cuánta razón tiene la cultura popular! El pasado mes de febrero se presentó una campaña de la Federación de Asociaciones de Vecinos de Granollers contra el incivismo y por la convivencia. Iniciativa que desde Ciudadanos Granollers apoyamos y aplaudimos. Los actos vandálicos son una de las peores lacras que puede sufrir toda ciudad. Cada año el vandalismo se cobra un gasto que pagamos todos. Una cuantía de dinero público nada despreciable que bien podría destinarse a otras cuestiones o necesidades sociales más acuciantes. Por ello, esta iniciativa de los vecinos, hartos de padecer esta injusticia y de pagar los platos rotos, se han decidido a coger la sartén por el mango. Lo que es digno de elogio y admiración. De esta iniciativa nos gusta especialmente cómo trata de involucrar a los jóvenes para que se sientan parte activa e importante en la búsqueda de soluciones para mejorar esta grave problemática. Las acciones de concienciación siempre deben ir acompañadas de medidas preventivas y de una ardua labor pedagógica en colegios, institutos y entidades culturales con el objetivo de lograr jóvenes respetuosos, adultos más cívicos en el futuro. Espacios en los que se puedan desarrollar proyectos socioeducativos y trabajar los valores cívicos de manera más transversal con los jóvenes y sus familias. Al mismo tiempo, desde Cs también somos partidarios de intensificar los controles y endurecer las sanciones porque hay muchas personas que son impermeables a toda campaña de comunicación que se pueda implementar y que sólo entienden el lenguaje de la sanción y la multa. Una lástima, pero esa es la realidad. Al final, la clave está en aplicar el sentido común. Dicen que “el respeto es como una calle de doble sentido, si lo quieres recibir, lo tienes que dar”. Pues, empecemos respetando los espacios públicos, el mobiliario urbano, las normas de convivencia. Desde Ciudadanos no nos cansaremos de repetir que “las calles, plazas, parques e instituciones no son de nadie, son de todos”. Cuidémoslas. | ||
Recuperar la normalitat | Estel Brugulat |
|
És curiós amb quina facilitat ens anem adaptant a les situacions, fins i tot quan són tan greus com el deteriorament democràtic que hem viscut en els últims anys. La presó dels líders independentistes que el sistema judicial espanyol va escollir com a caps de turc ja està assumida, normalitzada. Tot i els esforços de molts per mantenir la consciència d’una situació injusta i indigna, el temps i la pressió mediàtica empenyen cap a relativitzar-ho tot, i no podem evitar sentir alleujament, o fins i tot una alegria continguda, quan van arribant amb comptagotes les notícies sobre permisos. En el moment en què escric aquestes línies, acabem de saber que Dolors Bassa i Quim Forn podran sortir unes hores al dia. Amb ells i Sànchez, Cuixart i Forcadell, ja són cinc els condemnats per la sentència del procés que poden sortir de la presó unes hores i reprendre, com a mínim en part, les seves vides tal com eren abans d’aquest càstig immerescut. Si hi ha sort, quan es publiqui aquest text potser seran més, i una bona part dels catalans i catalanes sentirem, en certa mesura, que tot va tornant a la normalitat. Però no: res d’això és normal i, en cert sentit, és terrorífic que pugui arribar a semblar-nos-ho. Cada cop que em sento momentàniament alleujada per aquestes notícies em trobo, al cap d’una estona, pensant en la Carme, amb qui vam estar engegant l'ANC fa uns anys, la que es jugava baralles a casa perquè, a mesura que tot s’anava fent gran, gairebé no li veien el pèl; en la persona treballadora i implicada, però també totalment normal, amb qui compartíem cada dimecres consell executiu, i encara sovint ens trobàvem a les reunions de les comissions i de les sectorials o als esdeveniments que es muntaven arreu del territori, junt amb tantes d’altres persones cadascuna diferent, però completament normals… Quan penso en aquesta Carme, no m'ho puc creure. No entenc què hi fa allà tancada; i sóc conscient que això tampoc és especial, que no és una cosa entre la Carme i jo, sinó que ha de passar també a les persones que s’han creuat de maneres absolutament normals amb en Jordi, amb la Dolors o amb en Quim. I m’adono que recuperar la normalitat és tot el contrari d’anar acceptant el que els ha passat. | ||
