El nou 1-O | Núria Maynou i Hernández | |
Ens tornem a trobar a les portes d’un nou 1 d’Octubre, una data enguany marcada per la situació de pandèmia que vivim i per un context polític, institucional i social molt complicat, marcat per la repressió. Malgrat el context seguim també reivindicant la voluntat que el nostre país pugui decidir lliurement el seu futur i la necessitat d’acabar amb la repressió política i judicial. Perquè com diem arreu, la República per la qual treballem és l’eina per millorar la vida de tota la ciutadania, també dels granollerins i granollerines. Un país més just, lliure, on tothom tingui cabuda i ningú quedi enrere. La nostra ciutat, Granollers, ha de ser una peça clau dins la construcció de la República catalana, i malgrat que les forces sobiranistes no siguem majoria a l’Ajuntament, hem de continuar treballant plegats. Des del nostre grup seguim treballant per la unitat estratègica de l’independentisme al nostre consistori, per sumar sense retrets, sense entrar en lluites ni en discussions de postureig. També seguirem treballant perquè les bones paraules de l’alcalde i l’equip de govern del PSC entorn la situació de repressió de les nostres preses i presos vagin més enllà i es tradueixin en fets, en passos valents i clars que mostrin el rebuig de tot el consistori a la situació d'injustícia i repressió que patim com a poble. Un nou 1 d’Octubre on no podem normalitzar aquesta situació de repressió, on no podem acceptar que les nostres preses i presos hagin d’estar 23 hores a les seves cel·les o que faci més de 40 dies que no veuen les seves famílies. Tampoc podem acceptar que hi hagi 2.850 represaliades per la justícia espanyola. No és justícia, és venjança. Malgrat tot, ens en sortirem. Tornarem a vèncer! | ||
Preokupación | Grupo Municipal Cs Granollers | |
El problema de la ocupación ilegal de viviendas preocupa cada vez más a la ciudadanía. Sólo en 2020, de enero a junio, se registraron un total de 7.540 denuncias de propietarios, lo que sale a una media de 40 al día. Cataluña lidera el ranking de comunidades autónomas con más de 600 ocupaciones ilegales al mes. Actualmente el proceso de recuperación de la vivienda es muy lento y en su transcurso muchos propietarios acaban cediendo a la extorsión, a pagar para recuperar su hogar, a menudo con evidentes desperfectos o la falta de enseres personales. Desde Ciudadanos hemos presentado una amplia batería de propuestas en el Congreso de los Diputados, parlamentos autonómicos y ayuntamientos, para prevenir la ocupación de viviendas o, en el caso de las ya ocupadas, para la devolución rápida de estas. A nivel municipal, hemos propuesto la elaboración de un censo en el que se estipule el tipo de ocupación, si es por necesidad o por fines delictivos, que permita hacer un seguimiento personalizado de cada caso. También, hemos requerido mayor presencia policial en las zonas de riesgo y más medidas para velar por la seguridad y la convivencia vecinal. En el Congreso, hemos propuesto una modificación del Código Penal para aumentar las penas de los extorsionadores, y así, luchar contra las mafias y agilizar la recuperación de las viviendas. También, hemos planteado una modificación de la Ley de Bases del Régimen Local para que no se puedan inscribir en el padrón municipal los que estén ocupando ilegalmente una vivienda u otorgar una mayor cobertura legal a las comunidades de vecinos. Además, hemos concretado medidas para atender a aquellas personas que han decidido ocupar una vivienda tras ser desalojadas de la suyas, ya sea por el impago de su hipoteca o alquiler, o porque se encuentren en situación de vulnerabilidad. Es primordial la protección de estos colectivos ante los desahucios, otorgándoles una mayor cobertura social. Si estas medidas son aceptadas, nos pondremos a la altura de países europeos como Francia, Holanda, Inglaterra, Alemania o Italia. Desde Ciudadanos esperamos firmemente que así sea. | ||
Inici de curs | Estel Brugurat Rosselló | |
Durant les darreres setmanes, les qui vivim i/o treballem amb nens i joves ens hem vist repetidament en la situació de preguntar-nos si, com a societat, estem tenint una resposta a l’altura de les circumstàncies. Si l’inici de la pandèmia va ser un moment especialment crític per als treballadors sanitaris, que van haver d’assumir una feina quasi inassumible, a l’inici del curs 2020-2021 han estat els educadors i pedagogs, sobretot els que treballen amb els més petits, els que han pres el relleu a l’hora de dur a terme tasques impossibles, amb la col·laboració indispensable dels primers interessats en el benestar dels nens, les famílies. El curs ha aconseguit engegar-se gràcies als esforços d’uns i altres, tot i les indicacions canviants i de vegades contradictòries dels departaments d’Ensenyament i de Salut, tot i l’evolució negativa de la malaltia i dels riscos de brots, i tot i les sospites d’uns i altres sobre el futur immediat. De fora, ens han arribat imatges depriments i de vegades esfereïdores des d’una perspectiva educadora i de cura, com les de nens dins de gàbies de plàstic a escoles de primària a Cáceres. A dins, a Granollers mateix, no han trigat de veure’s afectats fins i tot els entorns que voldríem més protegits, els de les escoles bressol, on ha calgut extremar les mesures de protecció i alterar, així, la vida de moltes famílies. En la situació excepcional que vivim, seria absurd cercar culpables i, si cal anomenar responsables, és clar que bona part de les competències rellevants són d’àmbit autonòmic i estatal. Tot i això, en la mesura en què pares i mares, mestres i professores, i nens i joves hem estat capaços de respondre al moment i adaptar-nos a les circumstàncies, tenim dret a preguntar-nos: hem fet tots, no només com a país, sinó també com a municipi, tot allò que podíem per al benestar del nostres fills? Més enllà dels equipaments municipals, l’Ajuntament té recursos per col·laborar amb els centres i ajudar-los a afrontar els reptes que tenim. Cal reconèixer aquesta feina quan es du a terme i cal també, quan no és suficient, exigir que es faci. | ||