|
| |
Granollers, ciutat educadora | Jordi Terrades i Santacreu |
|
Una definició que no és una simple proposta, sinó que constitueix l’estratègia global de la ciutat, perquè l’educació és l’aspecte vertebrador que dona resposta als reptes que avui se’ns plantegen i comporta un valor afegit, ja que en el dret a l’educació se sintetitza la llibertat individual i col·lectiva de les persones. L’educació transforma la vida de la ciutat. L’educació permet que cada ciutadà sigui capaç d’expressar, afirmar i desenvolupar el seu propi potencial a través de la seva singularitat, la seva creativitat i la seva responsabilitat. Per això cal que promoguem condicions de plena igualtat i oportunitats per a tothom, per tal que Granollers transfereixi coneixements, aprenentatges i utilitats; i també emocions i valors. Volem una ciutat inclusiva, participativa i creativa. És una aposta per l’enfortiment del capital humà, el capital social i el capital intel·lectual i creatiu. De manera que Granollers hauria d’esdevenir un espai inclusiu de convivència, diàleg i relació, afavorint que aflorin la innovació i la creativitat. Si hi ha ciutats intel·ligents no és perquè hi hagi infraestructures intel·ligents, sinó perquè hi ha ciutadans intel·ligents. Cal tenir en compte que la ciutat és comunitat, i Granollers ha d’afavorir la creació de vincles, formes de pertinença i solidaritat, una solidaritat que no pot ser paternalista, sinó de justícia i de l’acció de ciutadans lliures. L'educació com a base del projecte transformador de la ciutat que permet corregir les desigualtats i aconseguir un Granollers més just i cohesionat, on les persones puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats. Per tal d'assolir aquest objectiu cal garantir la màxima qualitat educativa, assegurar l'equitat amb més recursos per compensar les desigualtats socioeconòmiques, culturals i familiars. Cal també la implicació i el compromís de tota la ciutat. Talent i equitat, èxit educatiu i cohesió social i aprenentatge i servei són cares d’una mateixa moneda. A Granollers hi ha molts agents educadors i tots són imprescindibles. Necessitem enfortir encara més la consciència de ser agents educatius, establir i estrènyer aliances per aprendre a treballar conjuntament. Junts sabem i podem més. | ||
Pagar quan és just | Àlex Sastre i Prieto |
|
L’actual crisi econòmica, que té el seu inici al voltant de l’any 2008, ha suposat importants canvis en el mercat immobiliari. Al llarg d’aquests més de 8 anys, l’esclat de l’anomenada “bombolla immobiliària”, que havia fomentat que un important sector econòmic creixés a l’entorn de l’especulació, ha provocat una baixada important dels preus dels béns immobles. Dels terrenys, els pisos i les cases. L’actual Llei d’Hisendes Locals, establia l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys urbans, conegut popularment com a “plusvàlua”, que pretenia gravar l’increment del valor d’un immoble en el moment de les diferents transmissions (venda, herència o donació). Era un impost que es va considerar en un moment d’increment constant dels preus dels immobles, i especialment del valor del sòl. Però l’evolució del mercat els darrers anys ha estat a la inversa, i malgrat aquest fet, el sistema de càlcul de la quota a pagar, que té en compte elements com el temps del qual s’ha estat propietari de l’immoble fa que en el moment de la transmissió d’immobles que han vist reduit el seu valor amb el temps, s’hagin de pagar quotes d’una certa importància. Han baixat els valors dels pisos, però toca seguir pagant? No sembla just. Per tots aquests motius, el grup municipal del PDeCAT-Demòcrates vam presentar una moció que demanava una reforma de la llei d’hisendes locals que modifiqui el mètode de càlcul de l’impost, de manera que sigui només aplicable quan s’hagi incrementat el valor de l’immoble, i no en els casos en que hagi perdut valor. I això, acompanyat d’un debat públic al voltant del finançament dels ajuntaments. Com a primers prestadors de serveis de cara a la ciutadania, els Ajuntaments han d’estar ben finançats, però, això sí, amb impostos que siguin justos pel contribuent. Tots estem d’acord en contribuir per mantenir el nostre estat del benestar. Pagar sí, però quan és just. | ||
Recuperació social | Pep Mur i Planas |
|
De la mateixa manera que un metge ha de realitzar determinades proves diagnòstiques abans de tractar una malaltia, per dissenyar i impulsar polítiques socials també és necessari fer una diagnosi prèvia de la situació. Una diagnosi que ha de ser consensuada amb tots els agents implicats en l’atenció de les persones més vulnerables. Si no ho fem així, ens podem trobar fàcilment amb que les mesures preses no són suficientment efectives (només cal veure les dades d’execució de determinades ajudes com les de l’IBI) o no són les que més es necessiten. Per aquest motiu, fa un any vam reclamar a l’equip socialista l’elaboració d’un Pla Estratègic d’Acció Social per dotar-nos d’eines de planificació a mig i llarg termini que ens permetin abordar i combatre les causes de les desigualtats que condemnen moltes persones a l’exclusió social. Finalment, i després d’insistir-hi, vam aconseguir el compromís del PSC a tirar-ho endavant durant el 2017. Fa quatre mesos d’això, i no n’hem tornat a sentir a parlar. Però ara, de nou, tornarem a posar en marxa l’aprovació d’un Pla de xoc i un Pla d’habitatge sense que aquests s’aixopluguin sota el paraigües d’un pla més global que defineixi estratègies i accions amb l’objectiu, no només de pal·liar les situacions més urgents, sinó també la d’incidir sobre les causes estructurals de la desigualtat. Perquè no ens enganyem, la pobresa s’ha instaurat a la nostra societat i la situació d’excepcionalitat que va originar el Pla de xoc s’ha tornat ordinària. Justament per això creiem que cal anar més enllà del Pla de xoc puntual o del Pla d’habitatge concret. Ens cal pensar més a llarg termini i partir d’una diagnosi que, des d’un enfocament més global i integral, desenvolupi propostes que permetin la recuperació social de tots aquells col·lectius que mica en mica van quedant més apartats. No pot ser que la recuperació econòmica es tradueixi únicament en obres, en reformar places i carrers que no tenen més de 20 o 30 anys. Cal transformar la ciutat i, sobretot, assegurar que les persones hi puguin viure molt millor, i això demana una visió més estratègica, àmplia i innovadora per fer les coses d’una manera diferent en un context també diferent. | ||
Cuestión de prioridades | Grupo Municipal C's Granollers |
|
Ya se puede descargar una app para móvil llamada “CatalApp” con la que los ciudadanos pueden valorar el nivel de atención oral y escrita en catalán que reciben de establecimientos como comercios, bares o restaurantes. El usuario podrá utilizar una serie de emoticones para valorar de peor a mejor el uso de la lengua catalana por parte de las personas que estén de cara al público. Desconocemos si en futuras actualizaciones tendrá también la opción de denunciar al establecimiento para que se le interponga una multa. A nosotros esto nos parece un instrumento más por parte de la Generalitat para imponer, discriminar y señalar públicamente a establecimientos y personas, para separar y dividir a los catalanes. Nos gustaría saber qué piensa Rufián o la Asociación Súmate de esta política de persecución lingüística que lleva bastante años desarrollándose en Cataluña. La app pertenece a la Plataforma per la Llengua y sentimos una gran indignación al comprobar que esta entidad se lleva la nada despreciable suma de 1.860.000€ (¿ +4% ?) de subvención del dinero de todos los catalanes. Nosotros creemos que a los políticos y representantes de la ciudadanía no nos pagan el sueldo para perder el tiempo, oportunidades y recursos de todos los catalanes para enfrentarlos entre sí sino para solucionar sus problemas reales. En Cs tenemos unas prioridades claras. Algunos prefieren controlar los medios públicos de comunicación o colocarnos esteladas en las entradas de nuestras ciudades, nosotros demostramos con hechos que tenemos una alternativa de futuro que no deja fuera a nadie. Tampoco por cuestión de la lengua: nuestro modelo de enseñanza trilingüe busca que catalán, castellano e inglés tengan el mismo trato como lenguas vehiculares. Queremos un proyecto educativo que favorezca la igualdad de oportunidades y la competitividad de nuestros alumnos, algo muy alejado del uso discriminatorio que pretenden hacer de la lengua para dividir y señalar a los catalanes. | ||
Trobada d'Unitat Popular | Assemblea de la Crida per Granollers - CUP |
|
Dissabte 22 d'abril Roca Umbert (CTUG) 9.30 h Obertura de portes 10.30 h Taules de debat(*) (**) Una ciutat per a tothom?
Presidenta de l'Associació Dones No Estàndards
President de l'Observatori Contra l'Homofòbia
Tècnica d'acollida i Economista. Unitat contra el feixisme
Es pot viure sense aire?
Portaveu de la Plataformaper la Qualitatde l'Aire
Experta en infraestructures, Societat d'Ordenació del Territori
Presidenta FUHEM. Excoordinadora Ecologistes en Acció
Recuperant els serveis públics?
Expert en municipalitzacions, assessor a l'Ajuntament de Sabadell
Xarxa per a la sobirania energètica
Portaveu Municipalitzem, Plataforma per l'ocupació pública
13.30 h Acte de cloenda Anna Gabriel Sabaté CUP-Crida Constituent, diputada al Parlament Maria Oliver Reche Crida per Granollers-CUP, regidora a l'Ajuntament 14 h Dinar popular(*) 16.30 h Assemblea Extraordinària de la Crida per Granollers-CUP **si vens amb infants hi haurà servei de ludoteca *si no vols quedar-te sense espai inscriu-te a: | ||
Qué pasa el 4 de diciembre de 2017? | José María Moya |
|
La Ley 8/2013, de 26 de junio de rehabilitación, regeneración y renovación urbana, marca como plazo máximo el 4 de diciembre de 2017 para garantizar que todo espacio y edificio público sea accesible. El 4/12/2017 según la legislación es la fecha límite para que este ayuntamiento elimine las barreras arquitectónicas y de cumplimiento de las condiciones de accesibilidad universal en los espacios y edificios públicos de la ciudad. No vemos mucho movimiento ni actuaciones al respecto de eliminación de barreras arquitectónicas en espacios públicos y eso nos preocupa. Les recordamos que le quedan 9 meses para hacer accesibles: ENTRADAS EDIFICIOS MUNICIPALES Todavía tenemos edificios municipales en los que es muy complicado entrar para las personas con movilidad reducida. INSTALACIONES DEPORTIVAS Todavía tenemos muchos pabellones en los que las personas con movilidad reducida tienen que quedarse en la pista porque no pueden subir a unas gradas con sus hijos o familia. WC ACCESIBLES Todavía existen edificios municipales que no disponen de WC de minusvalía. PLAZAS Y PARQUES Tienen plazas y parques que no cumplen la normativa, muchos de ellos tienen materiales como grava que están prohibidas, cuando debería ser arena compactada o caucho. PLAZAS APARCAMIENTO MINUSVALÍA Tienen plazas de aparcamiento de minusvalía con bancos y arboles delante mismo de la plazas de aparcamiento que imposibilita abrir la puerta del coche y hacer la transferencia de las personas que van en silla de ruedas. Desde hoy mismo, empecemos a trabajar en facilitar la libre movilidad de todas las personas mediante unas condiciones básicas de accesibilidad. El objetivo no es otro que el entorno físico de la ciudad de Granollers deje de ser un obstáculo para la persona con discapacidad y pase a convertirse en facilitador de las actividades cotidianas. #SentimGranollers #SentimosGranollers | ||
