+Aquest mes es compleixen cent anys de la concessió per part del rei Alfons XIII del títol de Ciutat a la fins aleshores vila de Granollers, com demostra la documentació d'aquest expedient de concessió conservat a l'Arxiu Municipal de Granollers. El Reial decret va ser publicat el 9 de març de 1922 a la La Gaceta de Madrid (vegeu el mateix expedient) i va quedar recollit a l'acta del Ple municipal del 16 de març.
L'Arxiu ha posat a disposició pública els documents de l'època relatius a la concessió del títol i els articles de premsa que se'n van fer ressò. Podeu consultar-los tots al portal web de l'Arxiu Digital.
El Reial decret firmat pel ministre de Governació, Rafael Coello i Olivan, deia així: «Queriendo dar una prueba de mi real aprecio a la villa de Granollers (Barcelona) por el creciente desarrollo de su agricultura, industria y comercio y su constante adhesión a la Monarquía, vengo en concederle el título de Ciudad. Dado en Palacio a siete de marzo de mil novecientos veintidos. Alfonso».
La premsa local de l'època (Gent d’Ara, La Gralla) es va fer ressò de la distinció, primer de manera breu tot just coneguda la decisió, i uns dies més tard de manera més extensa i valorativa. La notícia es veia com a positiva, «puix no deixa d’ésser una preeminència de caràcter social [...] bo i assenyalant els avantatges que en la nostra vida municipal pot reportar» (La Gralla, 12-03-1922), tot i que també es van recollir algunes veus disconformes «en el que es refereix al desenrotllament de l’agricultura, en un terme municipal que, per la seva poca extensió, gairebé no hi ha més que quatre hortets» (La Gralla, 16-04-1922). Així, la premsa va recollir el “major aventatge en el desenrotllament de nostres institucions mercantils i industrials i fins i tot en la nostra col·lectivitat municipal, en el sentit de la possibilitat d’una més ampla i eficàs d’autonomia administrativa.” I malgrat que hi havia qui temia que això representaria “que les càrregues, individuals i col·lectives, en resultarán gravades, havem de fer constar, per al coneixement de tothom, que aital creència està mancada de fonament” (La Gralla, 19-03-1922).
La distinció va merèixer la felicitació “a la Corporación municipal y vecindario” del secretari del govern. Es dona el cas que el comunicat que el diputat a Corts per Granollers va remetre al consistori anava encapçalat amb un “Mi querido hermano”, ja que el diputat, Francisco Torras i Villà, era germà de l’alcalde de Granollers d’aleshores, Paulino Torras i Villà.
Fa deu anys, amb motiu del 90è aniversari de la distinció, l’Ajuntament va fer un reconeixement al primer granollerí nascut després de la concessió del títol de Ciutat, Antoni Tintó Baró, el testimoni del qual està recollit en aquesta entrevista feta el 2012 inclosa al projecte de l'Arxiu " Construcció de la memòria de la Guerra Civil a Granollers". La premsa local (El 9 Nou, Revista del Vallès) també va entrevistar-lo i es va fer ressò de l’efemèride.
