+Les grans dimensions del Palau d'Esports de Granollers, construït com a equipament de la subseu olímpica de l'handbol per al 1992, van augmentar la distància entre públic i pista, en comparació amb els anteriors terrenys de joc. Per tant, van restar escalfor -"caliu"- a l'ambient entre afició i jugadors, durant els partits, segons alguns tertulians de la trobada de l'Arxiu Municipal de Granollers (AMGr) d'aquest dimarts 13 de desembre.
En concret, els participants en aquesta tertúlia n'han pogut conèixer de primera mà les impressions i les valoracions de tres persones vinculades a la història del Club Balonmano Granollers: el president, Josep Pujadas; el gerent, Pep Blanchart, i un exentrenador d'aquesta entitat, Josep Maria Guiteras. Això, sí, per acabar destacant, però, que aquest palau olímpic no ha quedat en desús després de l'Olimpíada del 92, com ha passat amb altres instal·lacions. Tot el contrari, ha esdevingut "un edifici molt ben aprofitat", que ha aportat "funcionalitat i modernitat".
Pujadas i Blanchart van recordar que, a Granollers, l'handbol s'havia practicat al carrer de Tetuan, abans de disposar del "pavelló del parquet", sobre el qual, Guiteras va explicar que era un equipament on no hi cabia molt públic, però que, per les seves característiques, la proximitat amb l'afició donava força a l'equip. Per aquest motiu, li va saber greu canviar de pavelló, a partir de l'any 1991, i, fins i tot, va copsar l'anhel de disputar els partits importants i contra els millors equips a l'antic pavelló, segons va explicar.
L'Arxiu Municipal de Granollers incorpora a la secció Fonts Orals de l'AMGr aquests i altres testimonis enregistrats en la darrera tertúlia de l'any -com, en les anteriors trobades de Les tertúlies de l'Arxiu- perquè es puguin consultar, com a documents sonors d'història local.