Divendres, 4 de setembre, a les 7 de la tarda, s'inaugura l'exposició “Rafael Patxot. Mecenes, científic..., l’home” al Museu de Ciències Naturals de Granollers (c. Palaudàries, 102), una mostra emmarcada en el 50è aniversari de la mort d'aquest gran mecenes de la cultura catalana, industrial surer, filantrop, bibliòfil i escriptor, nascut a Sant Feliu de Guíxols l'any 1872 i que va morir a Suïssa l'any 1964. L'exposició és una producció conjunta de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, l’Institut d’Estudis Catalans, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i Benecé Produccions.
Humanista d'esperit independent, impulsor de projectes en l'àmbit de la cultura popular i la meteorologia, editor, vinculat als moviments intel·lectuals i polítics de l'època, i també a l'excursionisme, la casa de Rafael Patxot a Mosqueroles, la Masia Mariona, és actualment la seu oficial del Parc Natural del Montseny. Del consell assessor de la Masia surt la iniciativa de tirar endavant aquesta exposició, com una manera de difondre la biografia, l'obra científica i el mecenatge d'aquest personatge, una iniciativa a la qual s'ha sumat el museu granollerí. La mostra podrà visitar-se fins al dia 11 d'octubre.
Inclòs també als actes commemoratius de l'Any Patxot, a final de l'any passat es va presentar el llibre Els ocells del Montseny, del biòleg molletà Josep Ribes, editat pel Museu de Ciències Naturals.
El museu té una destacada vinculació amb el Parc Natural del Montseny, a través de la gestió del Centre de Documentació del Parc i el programa de Seguiment de Biodiversitat.
Rafael Patxot
Rafael Patxot (Sant Feliu de Guíxols, 1872- Ginebra,1964) va ser, segons el seu biògraf Joaquim Maluquer, “una figura única, singular i irrepetible del nostre panorama científic, cultural i patriòtic. Fou, en primer lloc, astrònom i, sobretot, meteoròleg, havent contribuït decisivament al desplegament de la ciència del clima a Catalunya. Però l’actuació més destacada de Patxot – i per la qual és recordat – fou el mecenatge a favor de la nostra cultura”.
A través de les diverses fundacions que va crear al llarg de la seva vida, Rafael Patxot va finançar projectes com l’Estudi de la Masia Catalana o el Cançoner Popular. Una d’aquestes fundacions, la Insitució Patxot, va sufragar les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans en l’època de la dictadura de Primo de Rivera.
Com a científic, Patxot va ser reconegut internacionalment pels seus estudis meteorològics. El seu Atles internacional dels núvols va merèixer el reconeixement de la comunitat científica internacional.
L’Observatori astronòmic que va constuir l’any 1896 a la seva casa de Sant Feliu de Guíxols a ser una de les primeres instal·lacions d’aquestes característiques a Europa.
Quan va esclatar la Guerra Civil, l’any 1936, Patxot es va exiliar a Suïssa. Ferm en les seves idees i conviccions, no va acceptar mai tornar a una Catalunya sotmesa a la dictadura i va morir a l’exili.