Amb Masaya Watanabe, autor del llibre
Els conflictes agraris desenvolupats en la campanya cordovesa en els primers vint anys del segle XX per la penetració del reformisme sindicalista implicarien en si una evolució substancial en la forma de rebel·lia: de l'anarquisme a l'anarcosindicalisme. No obstant això, en els anys trenta ressorgiria l'esperit bel•ligerant de l'espontaneista Fermín Salvochea i de l'antisindicalista Kordhonief amb l'aparició del jove militant Alfonso Nieves, armat fins a les dents pel "faísmo". La proclamació de la Segona República faria perdre terreny al cenetisme cordovès enfront de l'avanç del ugetisme agrari. No obstant això, Castro del Rio i Bujalance mantindrien i fins i tot incrementarien la seva combativitat sota la influència de la FAI, arribant a proclamar el comunisme llibertari amb alguns altres pobles en l'estiu de 1936. Una vegada perduda la campanya, el faista castreño Bartolomé Montilla col·lectivitzar l'agricultura a l'Andalusia oriental i encara republicana, en col·laboració amb Antonio Rosado, «sindicalista nato» i un altre refugiat de l'occidental. Continuaria fidel al faisme?
Masaya Watanabe (Akita, el Japó; 1960) Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Waseda (Tòquio). Impressionat per l'obra clàssica de Juan Díaz del Moral, va començar a estudiar la història política i social de l'Andalusia contemporània. En 2017 i 2018 va visitar Córdoba i Fernán Núñez per a participar en les dues jornades sobre el centenari del Trienni Bolxevic. Ha publicat nombrosos articles, la majoria en la seva llengua natal. És l'autor de “Reforma, revolución i contrarrevolución en Andalucia”: El odio africano o lucha de clases bajo el latifundismo (1868-1939) (Kosiesha, 2017) i un dels col·laboradors de La aurora de rojos dedos. El Trienio Bolchevique desde el sur de Espanya (Comares, 2019). A més, ha traduït al japonès diverses obres sobre l'anarquisme espanyol, entre elles, “Durruti en la revolución espanyola” d'Abel Paz, “El anarquismo en Chiclana. Diego R. Barbosa, obrero i escritor (1885-1936)”, de José Luis Gutiérrez Molina i “Mauro Bajatierra, anarquista i periodista de acción”, de Julián Vadillo