+Les festes
L’activitat festiva ha estat i és un element de cohesió del barri. El màxim exponent d’aquesta col·laboració ciutadana era la incipient festa major del barri, San José Obrero. Amb la nova associació de veïns Sota el Camí Ral, la festa es va passar a celebrar el Primer de Maig. També s’organitzen celebracions per Sant Joan o per la castanyada.
“La festa de San Josep es feia al pavelló i s’omplia de goma gom. Anàvem tots els nens, ens donaven una bossa amb xocolates i galetes. Com que no estàvem acostumats a que ens donessin res, per nosaltres era molt” Tomàs Martinez
“Per la festa del San José Obrero pel matí passaven tocant els tambors perquè la gent es despertés i els nanos anaven darrere d’ells”. C. Congost
“Pel primer de maig es feia una cursa popular pels carrers del barri, sortíem del carrer Roger de Flor i acabàvem al camp de futbol on feien una botifarrada. Ara en fan una marxa a peu i acaben amb un esmorzar. Algun diumenge també fan havaneres i coses per als nens. És un barri molt actiu a nivell general de ciutat”. E. Pey
“La festa del barri era pel març. Feien una botifarrada, per a la canalla els hi feien pallassos i per a la gent gran, ball o sardanes. Per Sant Joan hi havia la canalla que passaven per les cases buscant cadires i mobles vells per fer una gran foguera, que es feia on és ara la plaça de les Hortes” P. Samon
Els infants i la gent jove
La gran sort de l’associació de veïns va ser poder comptar amb un grup de joves il·lusionats. Amics des de petits, companys de jocs durant la infantesa, van unir-se per formar un grup d’esplai per als nens del barri, entre d’altres activitats. L’esplai oferia als més petits tallers, jocs, esports i sovint es feien també excursions de cap de setmana.
“El domingo se levantaban los críos y bajaban a jugar y si querían ir al pabellón les ayudabas a pasar la carretera y allí jugaban tranquilamente hasta que los íbamos a buscar. Mientras ellos jugaban nosotros aprovechábamos para hacer las tareas de la casa. Los padres estábamos tranquilos porque sabíamos que no les podía pasar nada. Ahora a cambiado mucho” I. Carballo
“Va sorgir l’esplai del barri i ens passàvem totes les tardes de la infància ficats allà. Sortíem de l’escola i anàvem directament fins a les set o les vuit de la tarda. L’esplai estava on està el centre social davant de la Troca. Fins i tot marxàvem de colònies” S. Andújar
“Al costat de la riera fèiem rafting, a la muntanya de la hípica, on està ara el camp de futbol. Lo típic era treure la tapa del vàter de casa, li fèiem uns forats, ficàvem un cordill i ens tiràvem per la muntanya” S. Andújar
Molts dels monitors de l’esplai, juntament amb l’ associació de Pares de l’escola van ser els redactors i distribuïdors del butlletí de l’associació de veïns, batejada amb el nom de La Veu del Camí Ral, que va néixer el mes de novembre de 1980. Aquest butlletí tenia la finalitat d’animar els veïns a participar en els actes i festes que organitzava el jovent de l’associació de veïns.
