El 31 de maig de 1938 Granollers va patir un dels bombardejos més cruents que va haver-hi sobre la població civil en territori català. Hi van morir 224 persones. La ciutat patiria més bombardejos el gener de l’any 1939, però cap de tan cruent com el primer.
Aquest fet tràgic, però alhora alliçonador en el camí de la reflexió sobre la memòria, el diàleg i la pau, ha marcat profundament el record dels granollerins.
Des de fa anys, Granollers treballa amb la voluntat de reforçar el seu compromís amb la recuperació de la memòria històrica i pel conreu dels esforços necessaris que encaminin al diàleg i a la pau. Fruit d’aquesta voluntat neix el projecte de creació del Centre de Cultura per la Pau, concebut com a centre de recursos per la pau, la cooperació, la solidaritat i els drets humans.
L’Ajuntament de Granollers va destinar la casa de Can Jonch a Centre de Cultura per la Pau, d’acord amb el Programa d’Actuació Municipal 2003-2007. El centre ha estat rehabilitat mitjançant un pla d’usos que es va elaborar a partir d’un procés participatiu.
Coincidint amb el 70è aniversari del bombardeig de Granollers del 31 de maig de 1938, es va organitzar un programa d’activitats commemoratives per tal que, partint del record històric dels bombardejos, propiciés la reflexió i la promoció de la cultura de pau, amb la participació de tota la ciutadania.
En el marc d’aquesta commemoració es va inaugurar Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau, el 24 de maig de 2008.
Prenent com a punt de partida que les ciutats que han patit bombardejos han de ser la força que lideri els moviments per a la consecució de la pau, Granollers ha fet una aposta estratègica cap a la sensibilització i el foment de la cultura de pau, amb la posada en marxa de Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau, entre d’altres iniciatives.
I ho ha fet des del convenciment que assolir la pau no passa únicament per eliminar els conflictes, sinó que cal superar les causes estructurals que els originen i alimenten. És per això que la pau no es pot entendre aïllada de la construcció de la democràcia, de la lluita per la llibertat, de la pràctica dels drets humans, de la cohesió social, de la sostenibilitat. O, com molt bé va dir Martin Luther King, la veritable pau no és simplement l’absència de tensió: és la presència de justícia.
La globalització ha fet de les ciutats uns espais de convivència de diferents cultures. Des de les ciutats tenim la capacitat de treballar en la construcció de la pau, a través de l’educació, del foment de la convivència i del diàleg. Granollers s’hi va comprometre i ho va expressar clarament en el Manifest de ciutats obertes a la pau, que es va donar a conèixer el 31 de maig de 2008, amb motiu de la commemoració del 70è aniversari del bombardeig de la ciutat durant la Guerra Civil:
“Reivindiquem el paper de les persones, dels pobles i de les ciutats en la construcció de la pau. Volem tenir-hi un paper actiu i ens comprometem a treballar per fer de les nostres ciutats un espai on prevalguin els valors de la convivència, el diàleg, l’educació i la resolució pacífica dels conflictes”.
Granollers és i vol ser encara més una ciutat compromesa en la pau, en xarxa amb les entitats, amb la ciutadania i amb altres ciutats del món. Des del convenciment que els municipis poden ser agents importants en la transformació del món, Granollers expressa el seu compromís amb la pau a través de l’educació, del foment de la convivència i del diàleg.