+La regidora d'Igualtat, M. del Mar Sánchez; l'alcalde, Josep Mayoral; la tècnica d'Igualtat de la Diputació, Sílvia Casola; i la coordinadora de l'estudi, Blanca Moreno
Conèixer la realitat social de les dones i homes de Granollers, el posicionament de la ciutadania pel que fa a la igualtat de gènere i les seves propostes de millora pel que fa a les polítiques municipals en aquest àmbit són els objectius de l'estudi que ha fet la Consultoria MiT SL per encàrrec de l'Ajuntament a través del Centre d'Informació i Recursos per a Dones (CIRD). És el primer que es fa d'aquestes característiques, aplicant la perspectiva de gènere, amb la voluntat de recollir aspectes de la vida quotidiana d'homes i dones.
El treball sociològic, que s'ha fet amb el suport de la Diputació, és fruit d'una mostra de 790 enquestes telefòniques de 15 minuts de durada fetes a granollerins i granollerines durant el mes de gener passat. Les enquestes corresponen a la meitat homes i la meitat dones de més de 18 anys veïns dels diferents barris de la ciutat. Les dades quantitatives es complementen amb dades qualitatives, obtingudes d'entrevistes a un grup focal de 9 persones representants d'àmbits de la ciutat (mobilitat, seguretat, treball, salut, educació, temps d'oci, cura, etc.) . També hi han participat els membres del Comitè Estratègic de la comissió municipal d'Igualtat de Gènere.
Segons la coordinadora del treball, la sociòloga Blanca Moreno, els resultats de l'estudi constaten "la pervivència d'una societat patriarcal que reprodueix la discriminació". "La igualtat no és encara efectiva, sí segons la llei, però no a la realitat". Ella mateixa insisteix en el fet que" l'esfera pública i l'esfera privada van molt lligades, i que actuar com si fossin independents reprodueix situacions de desigualtat."
L'estudi recull dades de blocs diversos: població, habitatge, situació laboral, conciliació laboral i familiar, oci i esports, desigualtat, violència masclista, coneixement de les activitats per a dones i per a la ciutadania en general en matèria de gènere, i inclou un darrer apartat de propostes.
En la piràmide poblacional, l'estudi constata que la taxa de sobreenvelliment afecta més les dones que els homes, que més dones grans viuen soles (perquè viuen més anys) i que per tant a l'hora d'abordar un tema com la dependència cal incorporar la mirada de gènere. Altres aspectes que reflecteix l'estudi és l'edat de les dones granollerines a l'hora de tenir fills, més joves (24 anys) que la mitjana catalana (28). Pel que fa a la mitjana de fills, se situa una mica per sota de la catalana (1,27 a Granollers per 1,5 a Catalunya).
Pel que fa a l'habitatge, es constata que hi ha més homes propietaris de llars (29,7 %) que dones ( 24 %) , i que més dones en són copropietàries (25'7 % de dones davant el 20,3 % d'homes). Els percentatges de lloguer són molt similars, al voltant del 40 %. El percentatge de llars monomarentals (una mare amb fill o fills a càrrec) puja a 4'8 % davant el 0'8 % de monoparentals (pare amb fill o fills a càrrec).
Les conclusions en situació laboral demostren que la situació de la dona és pitjor que la de l'home. La taxa d'activitat és més baixa (63 % d'homes i 54% de dones), dada que es reflecteix també en la taxa d'atur (15 % d'homes aturats per 18,4 % de dones). Pel que fa a qui aporta els principals ingressos familiars, en un 53 % dels casos són els homes, davant un 36,5 % que són les dones. En aquest mateix bloc, les respostes confirmen que la dona com a alt càrrec és menys visible (1, 2 % de llocs directius ocupats per dones davant un 3,2 % per homes), que es concep com la procuradora de la llar i que desenvolupa les feines relacionades amb la cura de les persones (11,7 % de dones, 5 % d'homes). El que es coneix com el sostre de vidre, és a dir, les dificultats per accedir a llocs de comandament i directius, els pateixen en més mesura les dones. Per professions i ocupacions, el 16'4 % de dones que treballen en una oficina es dediquen a l'atenció al públic, davant un 6 % d'homes que s'ocupen d'aquesta tasca; i un 17'5 % de treballadors de restauració i comerç són dones mentre que els homes representen el 8,3 %. Es constata, doncs, la segregació horitzontal en el mercat de treball, on hi han sectors més feminitzats i d'altres més masculinitzats, i es reprodueixen els rols de gènere: les dones ocupen més feines que tenen a veure amb l'àmbit de la cura i l'atenció a les persones en comparació als homes, a la vegada que aquestes són feines més devaluades.
En l'àmbit de la formació, es constata que dones joves i adultes tenen un nivell més alt d'estudis (43 % de dones entre 35-49 anys tenen estudis universitaris, per un 37 % d'homes en la mateixa franja d'edat), però que aquest fet no repercuteix en el mercat laboral.
En conciliació laboral i familiar, les dones s'identifiquen com les responsables de les tasques domèstiques diàries, tenen més dificultats de conciliació (un 6 % de dones tenen cura de persones dependents davant un 4% d'homes; un 6´6 % de dones s'ocupen de les gestions domèstiques davant un 4, 4 % d'homes) i diferent afectació en el moment de ser mares (un 29 % de dones s'han vist bastant o molt afectades professionalment en el moment de la maternitat, davant un 5 % d'homes).
Homes i dones es declaren bastant satisfets respecte al temps d'oci de què disposen, si bé, entre els poc o gens satisfets, homes i dones argumenten diferents motius. Un 45'6 % de dones culpen les tasques domèstiques de la falta de temps (enfront un 22 % d'homes) i un 36 % (enfront un 23% d'homes) addueixen la cura de les persones dependents grans i petites. Un 74 % d'homes afirmen que és la feina el que els resta temps d'oci (davant el 57 % de dones). L'esport ocupa un lloc important en aquest temps d'oci. Un 52 % dels homes enquestats hi dediquen 4 o més hores setmanals, mentre que el percentatge de dones que hi dedica aquest temps és inferior, del 40 %.
En l'àmbit de desigualtat, el 47'3 % de les dones enquestades creu que elles ho tenen més difícil per accedir a unes bones condicions laborals; un 22% de les dones i un 32 % d'homes pensen que no hi ha desigualtat de gènere. Un 29 % de dones pensa que la desigualtat és present en les responsabilitats familiars i domèstiques; i un 32 % d'homes respon que no detecten en la societat desigualtat de gènere, davant un 22 '5 % de dones que sí que la perceben. En l'apartat de violència masclista, un 12'7 % de dones afirma que ha sabut d'algun cas recentment, davant un 9 % d'homes. En cas de tenir-ne notícia, la majoria, homes i dones, avisaria els cossos policials (mossos d'esquadra i policia municipal).
L'enquesta també dedica un apartat al grau de coneixement de les activitats de sensibilització en igualtat de gènere, més conegudes entre la població femenina. Un 65 % de les enquestades (i un 55 % dels enquestats) coneixen la celebració del Dia de la Dona; un 36 % (i un 28 % d'homes), el Dia Contra la Violència Masclista; i un 18 % (i un 11 % d'homes), el Dia de la Salut de les Dones. Altres activitats (concurs de cartells, cinefòrum Elles dirigeixen, Pla d'Igualtat de Gènere...), són conegudes pel voltant d'un 10 % de les dones preguntades (i un 8% dels homes).
Les conclusions respecte la igualtat de gènere recullen una sèrie de propostes: treballar en la prevenció i ús responsable de les TIC des de la perspectiva de gènere, per evitar comportaments masclistes en infants i joves (dels quals s'ha detectat un augment), així com incorporar l'educació emocional i en valors des de ben aviat, abans de l'adolescència; continuar impulsant polítiques coeducatives i proves pilot encaminades a superar estereotips de gènere; incorporar la perspectiva de gènere als mitjans de comunicació locals; avançar en les polítiques d'apoderament i lideratge femení per combatre la violència de gènere i promoure un canvi en l'esfera laboral; revisar i actualitzar el protocol local d'Atenció a les dones víctimes de violència masclista; convertir l'administració local en referent de la igualtat i traslladar aquest principi a l'empresa i la vida privada; i adherir Granollers a la defensa de la reforma horària, per un horari més cívic i humà.
