Partícules, Núria Busquet
Partícules és una novel·la coral formada per diferents contes lligats de dos en dos, la meitat dels quals van en ordre creixent a la primera part i l’altra meitat en ordre decreixent a la segona part, que formen un efecte de mirall. Els contes són duals, amb dos personatges principals contraposats dels quals sentim la veu en una o altra part. Els contes versen sobre les dinàmiques familiars partint del concepte de límit, que es veu reforçat per la ubicació de la novel·la, concretament el dia de l’explosió del reactor número quatre de la central nuclear de Txernòbil. Els personatges són habitants de la ciutat de Prípiat, la més propera a la central, i malgrat estar en un moment límit de les seves existències, ells ho desconeixen. Aquest concepte límit permet al lector emmarcar-los en un context efectivament limitat.
La novel·la treballa les relacions familiars com a límit personal en diferents vessants: la vessant de l’inici i final de la nostra vida, és a dir, com a marc emocional i mental, i també com a generadores de límits de tipus constrictor i/o alliberador. Es tracta d’un anàlisi agredolç de les diferents maneres de relacionar-nos amb les persones que ens envolten, que podem estimar, odiar, o fins i tot fer totes dues coses alhora, però que en tot cas no només formen part del que som, sinó que sovint configuren la nostra pròpia visió del que és o ha de ser una família.