L’escuma bruta dels dies, Josep Saurí
La literatura –llegir, rellegir, escriure–; la política, local i internacional, en absència de veritats compartides, i el galop d’una economia globalitzada sense poders polítics capaços d’embridar-la; la crisi del periodisme, els ritmes –cada vegada més alterats– de la terra, el canvi climàtic, les tensions migratòries i el daltabaix demogràfic, la intel·ligència artificial, la vida quotidiana, la maduresa, la paternitat, el Barça… en un any passen moltes, moltes coses. I això és, al cap i a la fi, la crònica –molt personal– d’un any: idees, lectures i vivències encapsulades de l’octubre del 2022 al del 2023, entre Mataró, Palafrugell i Palou de Granollers.
Com una pluja amarga, Josep Saurí
“Ho sento, Martí, ho sento molt”, deia la nota que va trobar al damunt de la taula del menjador, al costat de les claus de casa. I prou. Ella se n’ha anat i en Martí no ho entén, no se’n sap avenir. En Joan, l’amic de tota la vida, mira de fer-li costat en el seu descens a l’infern. Tot i que en aquest triangle d’amor, amistat i dolor les coses no són ben bé com semblen.