La vida del confinament, Enric Vilageliu
Durant els dies més desconcertants del confinament forçat pel virus de la COVID-19, els ocells, aliens a l’angoixa i el tremolor de la humanitat, començaven una altra primavera, i la sordidesa del moment amplificava el seu piular. Els ocells van prendre protagonisme amb històries plenes de sensibilitat i amarades de força vital. Imatges i històries es complementen amb enllaços amb codis QR que reprodueixen el cant dels ocells.
Els animals contra el coronavirus, Eliseta Escobairó i Boix (text) i Enric Vilageliu Arnella (il·lustracions)
No oblidarem mai el confinament que hem patit. Aquesta experiència ens ha de servir per rectificar.
Hem de reconèixer que som fràgils, ja ho diu la Llebre: hem de tenir més consciència de fragilitat! No hem de tenir por, la por paralitza.
Hem d’estimar i saber somriure, només així aconseguirem felicitat i farem feliços els altres.
Jocs de la meva infantesa, Eliseta Escobairó i Boix (text) i Enric Vilageliu Arnella (il·lustracions)
Jugar forma part de la persona, de la nostra vida. Ens dona alegria, ens ajuda a veure que no tot és costerut.
Jugar ens ajuda a compartir, a fer amistat, a ser més sociables.
Jugar ens ajuda a saber perdre, a saber guanyar.
Jugar ens ajuda a ser més feliços.
No només ha de jugar la mainada, sinó tots, a totes les edats i tota la vida.
Pensant tot això, vaig afegir a les meves memòries els jocs a què jugava al carrer durant la meva infantesa.
Aquest recull, sense adonar-me’n, ha deixat en mi un pòsit que em dona benestar i alegria.
Ha sigut un goig poder-los publicar.