Miradas desde el puente, Concha Mateo
De sobte, tan sols uns dies enrere, els fantasmes del passat havien irromput amb força en la seva vida, amenaçant de fer-la esclatar. Feia més de divuit anys que no havia tornat allà. Un temps complicat en el qual ni tan sols s'havia permès evocar records d'aquella època. El seu cor, agitat per la idea de retorn, s'havia convertit en un remolí d'emocions. La tristesa i la por generades xocaven, com una amenaça, disposats a alterar la calma i tranquil·litat regnants. En el fons, temia perdre el que tant li havia costat assimilar.
Part d'ella se sentia culpable per haver abandonat tot així, sense més ni més. Això li impedia sentir rancor. Tornar a la ciutat era, en realitat, una dura prova.