El proper 8 de maig, a les 8 del vespre, s'inaugura l'exposició Museu de Granollers. L'edifici: arquitectura i espai, en què el museu s'obre buit al públic, sense col·leccions visibles. La construcció i l'arquitectura del museu són el motiu d'aquesta exposició, pensada per redescobrir una de les construccions més destacades del Granollers modern, obra dels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera, que van fer una aposta agosarada per una arquitectura de marcada contemporaneïtat.
L’arquitectura del Museu de Granollers, inaugurat el maig de 1976, ha esdevingut un element destacat i gairebé simbòlic de la mateixa institució, i en certa manera una fita icònica en el marc de la ciutat i del territori. Va ser un dels primers edificis construïts de nova planta com a museu en el marc de l’arquitectura catalana de la transició.
L'exposició explica l'edifici, l'estructura, la funcionalitat, l'espai públic i de treball intern, a través dels mateixos espais i dels plànols originals, de les vitrines dissenyades pels arquitectes, de les fotografies del procés de construcció i d’un seguit d’activitats de visita i difusió complementaris a la mostra. El 16 de maig, coincidint amb la Nit dels Museus, es farà una visita nocturna a l'exposició, a les 11 de la nit, que guiarà la directora del museu, Carme Clusellas. A més, l'espai d'El Balcó mostrarà, a partir del dia 29 de maig (21 h), la primera obra arribada al fons de la institució, Masia (Tardor), un oli sobre tela de Vicenç Albarranch.
L'exposició, un recorregut per l’edifici
Museu de Granollers. L'edifici: arquitectura i espai és una proposta expositiva singular i permetrà al visitant recórrer l’edifici amb calma, per apreciar i aprendre l’arquitectura i els diferents espais, i, alhora, descobrir-ne la història de la construcció.
La mostra inclou dues propostes per a un teatre auditori i un museu, no executades, obra del mateix equip d'arquitectes. El projecte definitiu s’ exposa amb els plànols originals i imatges de la maqueta, avui desapareguda.
En els trànsit entre els diferents espais del museu – espai obert, sala d’actes, sala d’exposicions temporals, balcó, sales d’exposicions… - el visitant podrà llegir fragments de la memòria del projecte, un seguit de cites que permeten entrendre el sentit de cada espai del museu i alhora les diferents solucions arquitectòniques.
En les plantes superiors, més enllà de la rampa, es podrà seguir el procés de construcció, explicat a través de fotografies de l’obra, subtilment presentades cobrint les antigues vitrines del museu, dissenyades com a part integrada del projecte arquitectonic. També es podran resseguir els fets més destacats de la dècada. En l'última planta i amb vistes a la terrassa, es podrà aprofundir en l’obra i conèixer millor la repercussió pública de l'edifici, la trajectòria dels arquitectes i les obres de referència i les influències del Museu de Granollers.
Un museu de nova planta al solar de l'antiga Unió Liberal
El Museu de Granollers, l’any 1970 estava tancat, amb els objectes i col·leccions en dipòsits municipals i sense seu pròpia. Des del 1938, havia estat instal·lat a la Casa Molina, però el seu mal estat va obligar a tancar-lo l’any 1965. La construcció d’un equipament de nova planta va ser una proposta de l’Ajuntament de Granollers. Va ser una decisió presa per la pressió i demanda de la ciutadania, en un context local d’intensa activitat cultural i en un àmbit general, al final de la dictadura franquista, en què començava a fer-se evident l'oposició al règim.
Després de diferents propostes, l’any 1970 l’Ajuntament va acordar, no sense polèmica, construir el nou museu al solar de l'antiga Unió Lliberal, local confiscat per Falange Española i després municipalitzat.
Els arquitectes Andreu Bosch i Planas (Barcelona, 1943), Josep Maria Botey i Gómez (Granollers, 1943) i Lluís Cuspinera i Font (la Garriga, 1942) , llicenciats de feia poc, van rebre l’encàrrec el 1972 de fer el projecte d’obra del Museu de Granollers. Tots tres ja tenien experiència en obra privada, a la Garriga i a Granollers, i dos anys abans havien presentat l'esmentat avantprojecte de construcció d’un teatre i un museu per a Granollers.
El Museu de Granollers va ser la seva primera obra pública. Els va projectar com a arquitectes i unir en un seguit de treballs conjunts fins al 1985. De les seves primeres obres destaquen, a Granollers mateix, la seu de Creu Roja (1975), al carrer Joan Prim, i el Centre Terapèutic Montserrat Montero (1977), i, a Barcelona, el condicionament del pavelló Ave Maria de la Casa de Maternitat (1981), Premi FAD de Restauració.
El projecte de Museu de Granollers del 1972 recuperava algunes idees esbossades en l’avantprojecte de dos anys abans: la circulació interna combinant escales i rampes i, sobretot, un gran mur pantalla com a tancament per a la façana principal. Però el nou projecte, de més de 3.000 m2, incorporava altres solucions innovadores tant en la proposta d’espais com en la tria de materials, amb una clara preferència pel formigó i amb un cert brutalisme formal.
La influència de l'arquitectura americana
Les referències i les influències del Museu de Granollers entronquen directament amb l’arquitectura racionalista i amb la voluntat de recuperar-la, a Catalunya, des dels anys 50. Però sobretot són fruit de la descoberta de l’arquitectura americana, després d’un viatge a Nova York l’any 1972 dels tres arquitectes, especialment, del Museu Guggenheim de Frank Lloyd Wright i del Whitney Museum of American Art, de l’arquitecte i interiorista Marcel Breuer.
El projecte definia dos grans blocs: l’un, per a serveis complementaris (moll de càrrega, magatzems, oficines i laboratori) i l’altre, de majors dimensions, per a l’ús del públic i exposicions, que alhora es dividia en dues àrees: l’espai inferior, amb obertures a peu de carrer i al pati interior (on hi ha la recepció, la sala d’exposicions temporals, i la sala d’actes i el bar al nivell del soterrani). I un espai superior, on s’ubiquen les tres sales d’exposicions a tres nivells diferents, integrades i comunicades amb rampes perimetrals amb una única finestra.
La construcció de l'edifici es va iniciar el gener de 1974 i es va allargar més de dos anys, fins al març de 1976. El 19 de maig del mateix any s’obria al públic.
El tret diferencial de la construcció va ser la utilització del formigó com a material constructiu. Els pilars i murs de formigó a la vista sostenen l’ estructura de l’edifici i permeten grans espais oberts que s’imbriquen els uns amb els altres generant balconades i visuals úniques des d’un espai a l’altre. Els forjats van ser realitzats també amb formigó, encofrat amb cassetons de plàstic recuperables. Aquest cassetonat reticular es va deixar vist generant uns sostres de gran riquesa visual que doten l’edifici d’una imatge innovadora i moderna.
L’ obra va incorporar les instal·lacions de seguretat i protecció contra incendis, les sortides d’emergència a cada planta i una escala d’incendis helicoïdal que recorre tota l’alçada de l'edifici, a més dels serveis de muntacàrregues, magatzems i dipòsits o laboratoris i tallers.
Totes aquestes característiques van fer del Museu de Granollers, un edifici de nova planta plenament adaptat a la seva funció, un referent en la museologia catalana del moment.
L'exposició es podrà visitar fins a l'1 de novembre de 2009. L'horari de visita és de dimarts a diumenge i festius, de 18 a 21 h; diumenge matí, d'11.30 a 13.30 h; dilluns, tancat. Entrada lliure.