Aquest dissabte 21 de desembre, s’ha inaugurat a Roca Umbert el gran fotomosaic Granollers: gran ull és creat pels artistes Toni Cumella (1951) i Joan Fontcuberta (1955). L’obra, creada a partir d’autoretrats i fotografies de la ciutat enviades per la ciutadania de Granollers, forma un gran mosaic. La suma de les tessel·les ceràmiques, que funcionen com si fossin petits píxels, configura la imatge d’un gran ull, el de la Martina, la primera granollerina nascuda el 2024, símbol de la mirada curiosa, sense prejudicis, de la fascinació per les primeres vegades i de l’esperança envers un futur complex.
El mur, ubicat a Roca Umbert Fàbrica de les Arts, es suma al catàleg de «Murs que parlen» de Granollers i és el gran primer mur ceràmic que els dos artistes coprodueixen a la ciutat sumant tradició, talent, innovació i visió. Configurat per més de 5.000 peces ceràmiques, l’obra mostra la suma de mirades personals, diverses i heterogènies envers l’entorn que compartim. A partir del lema «Vine a trobar-te!» s’ha convidat a tota la ciutadania que ha participat enviant imatges perquè puguin reconèixer la seva foto i trobar-se en la gran composició final. En l’acte d’inauguració, l’alcaldessa, Alba Barnusell, ha refermat que «el llegat de dos grans artistes locals, Cumella i Fontcuberta, es pot veure a Granollers, a Roca Umbert Fàbrica de les Arts. Una obra que la creem i la fem entre tots». Toni Cumella ha destacata que és «un gust i una tranquil·litat deixar una obra a Granollers. Aquesta obra és una oda a la ceràmica».
En paraules de Joan Fontcuberta: «L’ull del primer nadó de Granollers l’any 2024, l’ull de la Martina. Un ull que mirem i que ens mira. Un ull ple de curiositat i de vida. Un ull ple de futur i esperança. Aquesta és la proposta lúdica i solidària que es llença: refer aquest ull amb un mosaic compost per milers de fotos fetes per gent que estima Granollers, que són Granollers. No fotos qualsevol: selfies, retrats d’ells i d’elles mateixes, a més dels seus racons preferits a la ciutat que senten com a seva, com una casa comuna.
Una obra coral i participativa
S’ha tractat, doncs, de crear una obra coral, amb la lliure col·laboració de tots aquells que ho han desitjat i que van contribuir amb tantes imatges com volguessin. Totes van ser benvingudes perquè totes reflecteixen vivències personals i totes manifesten voluntat de participar en un projecte de ciutat. "Granollers: gran ull és”: una iniciativa que deixa empremta de l’aquí i l’avui dels granollerins posant a zero el comptador de la nostra història local. El resultat equival a la instantània d’un àlbum de família col·lectiu, com un mur de Facebook a cel obert, que ens convida a revisitar-lo d’ara endavant com a dipòsit viu de memòria compartida. Serà, doncs, un document i un monument alhora.
"Granollers: gran ull és” constitueix un dispositiu d'acció i visibilitat. Aquí les fotografies no aspiren a ser obra per elles mateixes sinó engrunes de fe, recurs d'interacció, eina de trobada, però sobretot de cohesió. Des de la poètica de la creació comunitària el gran dubte sempre és que existeixi o no un subjecte col·lectiu darrere d'una comunitat. Què és el que uneix realment als membres d'una comunitat? Sense dubte, la consciència de pertinença i de compartir experiència social. El que vol aquest foto-mosaic coral és trenar les fotos més dispars en un teixit comú, soldar-les unes a altres fins a aconseguir una amalgama indissoluble. Aquest és el joc simbòlic que en aquest cas contribueix a fer comunitat. A fer Granollers.
Té molt sentit que aquest gran mural foto-ceràmic quedi permanentment instal·lat a l’aire lliure de l’espai públic de Roca Umbert Fàbrica de les Arts perquè és el gran obrador d’imatge, cultura i creativitat del Vallès oriental. I esdevingui, en definitiva, el testimoni que, de la mateixa manera que un mosaic es fa de moltes imatges i totes són necessàries, una societat sana i vigorosa, com aspirem que sigui la nostra, també es fa de moltes persones, totes igualment valuoses i necessàries.»
Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) és artista, assagista, docent i comissari d'exposicions. El seu treball de creació s'ocupa dels conflictes entre natura, tecnologia, fotografia i veritat, i ha estat objecte durant quatre dècades de nombroses mostres personals i publicacions monogràfiques. Destaquen les realitzades en institucions com el MoMA de Nova York (1988); el Musée Cantini de Marsella (1990); l'Art Institute de Chicago (1990); l'IVAM de València (1992); el MNAC de Barcelona (1999); el MUA d'Alacant (2001); el Palazzo delle Esposizioni de Roma (2001); o ARTIUM de Vitoria (2003). Entre les exposicions personals més recents es troben el Hasselblad Center, de Göteborg (2013); la Maison Européenne de la Photographie de París (2014); el Science Museum de Londres (2014); el Cosmocaixa,de Barcelona (2015); el Canal de Isabel II de Madrid (2015); el Museo de la Universidad de Navarra de Pamplona (2016); el Museo de Arte del Banco de la República de Bogotá (2016); el Palazzo Boncompagni / Bienal Fotografia e Industria, Fundazione Mast de Bolonya (2017), el Barlach Halle d’Hamburg (2018), Can Framis, Fundació Vila Casas de Barcelona (2021), La Virreina Centre de la imatge de Barcelona (2021), la Fundación Madariaga de Sevilla (2023), la Galeria Àngels Barcelona (2023) ola sala Verónicas de Murcia (2024).
Trobem obra seva a col·leccions com les del MoMA (NY), Metropolitan Museum of Art (NY), San Francisco MoMA, National Gallery of Art (Ottawa), Folkwang Museum (Essen), Musée National d’Art Contemporain – Centre Georges Pompidou (París), MEP (París), Stedelijk Museum (Amsterdam), MACBA (Barcelona) y MNCARS (Madrid).
El 2013 Joan Fontcuberta va ser guardonat amb el premi internacional de la Fundació Hasselblad i el 2022 ha estat distingit amb el títol de Doctor Honoris Causa per la Université Paris VIII. A Espanya ha rebut el Premio Nacional de Fotografía (1998) i el Premio Nacional de Ensayo (2011). El 2012 va rebre el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya.
Toni Cumella (Granollers, Vallès Oriental, 1951) és fill del ceramista Antoni Cumella i Serret. Es formà amb el seu pare, a la mort del qual (1985) es feu càrrec del taller familiar. Ha treballat també en col·laboració amb arquitectes, i entre les seves obres més destacades cal esmentar la teulada del remodelat mercat de Santa Caterina (en col·laboració amb B. Taglaibue i E. Miralles, 2004), el pavelló d’Espanya de l’Exposició d’Aichi (2005, amb A. Zaera Polo). Ha fet també intervencions importants a la Vila Olímpica de Barcelona (amb C. Cirici, 1991), i al parc de Diagonal Mar, projectat també per Miralles (2002). Ha sobresortit també en treballs de preservació del patrimoni arquitectònic modernista (banc del Parc Güell, 1991-94; Casa Batlló, 1991; Palau de la Música Catalana, 1997; Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, 1994; Can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia, 1998; la Farinera de Girona, 1997-99, etc.).
El 2008 rebé la Medalla FAD en reconeixement a la seva trajectòria i el 2009 el Premio Nacional de Artesanía 2009, atorgat per la Fundación Española para la Innovación de la Artesanía (Fundesarte). Cumella està realitzant els treballs ceràmics de la basílica de la Sagrada Família i serà un dels artistes participants en la propera Biennale d’Architettura 2025, a Venècia.
