+La majoria de les ciutats de l’Arc Metropolità tenen menys autonomia financera, menys ingressos per càpita i menys capacitat fiscal que els municipis del seu entorn i, per contra, han de suportar una major despesa social que la mitjana.
Aquesta és una de les conclusions que se’n desprèn d’un estudi realitzat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona que s’ha presentat avui durant la jornada “La metròpoli post-covid. La contribució i els recursos de les ciutats de l’Arc Metropolità”.
L’estudi, encarregat per l’Ajuntament de Mataró, fa una radiografia de l’evolució de la demografia, les finances, la tributació i la despesa social de la capital del Maresme i, contextualitzant-la, analitza també la d’altres ciutats on s’observa una dinàmica similar: Terrassa, Sabadell, Vilanova, Granollers i Vilafranca.
Els màxims representants polítics d’aquests municipis han participat aquest migdia en un debat en el qual han reivindicat poder influir en la governança i la planificació territorial de Catalunya amb l’objectiu d’aplicar polítiques de reequilibri, redistribució i compensació davant la realitat d’haver d’assumir la concentració de major població amb necessitats socials bàsiques.
Els directors de l’estudi, Oriol Nel·lo, i Ismael Blanco, han destacat que la segregació i les diferències intermunicipals “han saltat d’escala” i han posat en valor la reclamació redistributiva dels alcaldes de l’arc metropolità amb el propòsit de fer una Catalunya més equitativa.
A continuació es recullen declaracions dels participants en el debat:
- Josep Mayoral, alcalde de Granollers: “Fa anys que s’ha obviat l’instrument de cogovernança i també els diferents instruments que tendien a la lluita contra la segregació i no es planegen les infrastructures de reequilibri territorial com cal.”
- Lluïsa Melgares, tinent d’alcalde de Terrassa: “Les ciutats de l’arc metropolità tenim moltes semblances i ens hem d’unir per fer de lobby.”
- Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell: “Hem d’evitar que a Catalunya hi hagin 2, 3, o 4 velocitats i això ho hem de resoldre amb un govern metropolità que entengui quin model de país volem.”
- David Bote, alcalde de Mataró: “Aquestes dinàmiques comunes necessiten de la intervenció de polítiques supramunicipals de reequilibri i de redistribució.”
- Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú: “Sobre les expectatives dels fons Next Generation, funcionaran si són compartits. Si els municipis individualment fem curses a veure a qui els donen, caurem en un error, perquè les necessitats són comunes i són globals.”
- Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès: “O aconseguim múscul per canviar aquesta situació o hem d’anar molt en compte i no perpetuar-la. Ens hem de fer escoltar i demanar els mecanismes de compensació que calgui.”
La jornada ha tingut lloc al centre d’innovació urbana Ca l’Alier de Barcelona i han assistit presencialment altres alcaldes de l’Arc Metropolità com el de Martorell, Xavier Fonollosa o l’alcaldessa de Rubí, Anna M. Martínez; a més de representants d’institucions i entitats interessats en el debat territorial com les entitats municipalistes (FMC I ACM) o el Pla estratègic Barcelona Demà. Els tinents d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, i Jordi Martí, s’han encarregat de l’obertura i cloenda de la jornada, a la que s’han inscrit més de 80 persones que han pogut seguir-ho per Internet.