El projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans ha dut aquest dilluns a la tarda a Granollers la periodista d’investigació mexicana Teresa Montaño. La reportera ha explicat a Can Jonch, en un diàleg amb la periodista Elisenda Cuquet, la situació que viuen els periodistes al seu país.
Teresa Montaño fa anys que suporta les amenaces i les extorsions, sobretot, procedents dels poders locals de l’estat on treballa, l’Estat de Mèxic. La situació va arribar al límit fa tot just un any, quan va ser segrestada i amenaçada de mort. Durant l’estona que va estar retinguda, els perpetradors li van robar diners i van saquejar el seu equip de treball. Montaño ha explicat que viu amb por i que «m’he plantejat deixar la professió, però no he trobat una altra manera de guanyar-me la vida. La corrupció al meu estat és molt profunda i no em deixen exercir de professora de Periodisme, tot i estar qualificada».
Després del segrest, Montaño va haver de sortir del seu país. L’any passat va ser uns mesos a Espanya gràcies a un programa de Reporters Sense Fronteres i, des del mes de juny i fins al desembre és a Catalunya amb el Programa Barcelona Protegeix Periodistes de Mèxic de l'Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració de l'Associació Taula per Mèxic.
En 30 anys a l’ofici, Teresa Montaño ha fet carrera a l’Estat de Mèxic, un dels més corruptes del país, segons les estadístiques oficials. Després d’haver estat acomiadada d’El Heraldo de México —anteriorment també havia treballat per a El Universal, El Financiero, Milenio o Notimex— per destapar els vincles d’aquest diari amb xarxes d’automòbils de luxe, ara treballa com a col·laboradora de la revista Proceso. Montaño ha definit la situació al seu país com a «inseguretat desbordada» i ha explicat que «aquest any 18 periodistes han estat assassinats. És l’any més violent en la història de Mèxic contra el periodisme». De fet, Reporters Sense Fronteres afirma que Mèxic és el país més mortífer per exercir el periodisme.
A tot plegat, ha narrat Montaño, s’hi suma la «impunitat dels agressors i l’assetjament fiscal i mediàtic que vivim els periodistes». A més, Mèxic és un estat feminicida on «cada dia moren 11 dones assassinades» i, per això, «la dona mexicana periodista s’enfronta a un doble risc».
Tot i això, Montaño ha afirmat que quan torni a Mèxic continuarà treballant com a reportera «per responsabilitat social, per compromís amb la gent, i per donar veu als vulnerables i a aquells que busquen justícia».
Ciutats Defensores dels Drets Humans
Aquesta ha estat la tercera i darrera de les activitats a Granollers en el marc de la XII edició del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans que se centra en les lluites per la defensa de la terra i el medi ambient, de les dones i el col·lectiu LGTBIQ+, del dret a la pau, dels drets civils i polítics i dels drets de les persones migrades i refugiades.
El passat divendres 7 d’octubre 200 alumnes de Batxillerat van poder conversar amb dues persones defensores dels drets humans: l’advocada estatunidenca i coordinadora del Legal Centre Lesbos, Lorraine Leete, i el periodista i president d’Équipe Média, Ahmed Ettanji.
I al mes d’abril Morena Herrera, activista feminista d’El Salvador, va oferir a Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau, la xerrada “Defensant les dones, defensant els seus drets”, un acte coorganitzat per l’entitat Sorotopia i la Taula d’Igualtat de Granollers.
L'Ajuntament de Granollers és un dels 28 municipis organitzadors del projecte Ciutats Defensores de Drets Humans, conjuntament amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, l’Institut Internacional Català per la Pau, Casa Amèrica de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Fòrum de Síndics i Defensors Locals, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest és un projecte que té per objectiu promoure el coneixement i la defensa dels drets humans per mitjà del testimoni de les persones defensores dels drets humans provinents d'arreu del món. Per això, el projecte se centra a visibilitzar i acompanyar la tasca que fan, així com denunciar la persecució que pateixen a través del coneixement, la promoció i la defensa dels drets humans.
Més informació: https://ciutatsdretshumans.cat/2022/xii-edicio/