+
Aquest dilluns 27 de març, a la Sala d’Actes de Museu de Granollers, s’ha fet l’acte de presentació de les conclusions del Pacte Municipal per la Llengua de Granollers. Un full de ruta per incentivar l’ús social del català, amb la implicació de la ciutadania.
Així, el setembre de 2022 es va presentar a Granollers la comissió per al Pacte Municipal per la Llengua formada per un representant de cada partit polític amb representació a l’Ajuntament (PSC, ERC, Junts, Ciutadans i Primàries), els regidors d’Educació, Acollida, Promoció Econòmica i Joventut, un representant d’Òmnium Cultural, una tècnica de Normalització Lingüística del Servei de Català de Granollers (CPNL) i una tècnica LIC del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Durant el gener de 2023 s’han fet quatre taules de debat i una sessió final, amb la participació d’un centenar de persones de diversos sectors, amb l’objectiu que el català sigui la llengua de convivència de la ciutat, impulsar l’ús social del català en tots els àmbits i reconèixer i valorar la diversitat lingüística de la ciutat. A Granollers es parlen 102 llengües.
La presentació de les conclusions del Pacte Municipal per la Llengua de Granollers ha anat a càrrec de quatre de les persones que han participat en les taules de debat: els estudiants, Fatou Dansoko i Joan Arnal; Gisela Comas, de l’àmbit econòmic i comercial, i de l’àmbit associatiu, Jaume Coll. Tots quatre han relatat la diagnosi de la percepció sobre la situació sociolingüística a Granollers. Pel que fa a la percepció de l’ús del català a Granollers, es detecta que el parlen més les persones grans que les joves i en les interaccions i converses és molt fàcil canviar al castellà. Es constata que el nombre de parlants de la llengua catalana ha disminuït notablement en els últims anys.
La feina feta per elaborar el Pacte Municipal per la Llengua de Granollers ha servit per fer una radiografia de la situació sociolingüística a la ciutat i plantejar quatre eixos d’actuació i propostes d’acció.
Quatre eixos d’acció i diverses propostes d’acció
1. Presa de consciència lingüística sobre l’ús del català a tota la població: organització de sessions de sensibilització per a empreses, comerços, monitors i professorat d’instituts, famílies, infants i joves nouvinguts. Organització de sessions de sensibilització teatral o de continguts teatrals i campanyes de sensibilització de difusió del català a tots els mitjans de comunicació de Granollers.
2. Aprenentatge i ús del català en contextos informals. El català, llengua de carrer: foment dels jocs tradicionals a escoles i instituts, creació de tallers, organització de concursos i creació de premis d’escriptura de lectura en català.
3. Promoció del català en els àmbits associatiu i socioeconòmic:
En l’àmbit d’entitats i associacions: creació de campanyes perquè les activitats es programin en català; organització d’activitats com grups de lectura, concursos, cinefòrum i d’altres; i habilitació d’espais com a llocs de trobada per practicar el català.
En l’àmbit socioeconòmic: organització de cursos de català o de formació bàsica; acompanyament lingüístic; campanyes per demanar que el català sigui un requisit laboral i que l’inici de les comunicacions sigui en català.
4. Impuls del coneixement del català des de l’Administració: organització de cursos per a persones dels plans d’ocupació; actes de reconeixement a les persones nouvingudes que assoleixin un nivell de català; reforç de la comunicació en català; i augment de la programació cultural en català. També es proposa incrementar la difusió dels cursos de català per a adults del CPNL i organitzar classes de català per a les famílies nouvingudes.
