+L’exposició Joan Fontcuberta. Poemes de l’Alquimista és una producció de la Fundació Palau, que es presenta l’octubre de 2018 per celebrar el centenari de Josep Palau i Fabre. El Museu de Granollers l’acollirà del 26 de gener al 6 de març a la Sala d’Exposicions Temporals.
Què volen les imatges? Com ens parlen? En el ventall de projectes artístics que s’endinsen en aquestes qüestions, Joan Fontcuberta ha triat la fotografia com a forma específica d’experiència posant a prova la seva condició i la seva capacitat per atrapar la veritat i la memòria.
Però Fontcuberta s’interessa també pel metabolisme que fa transformar el cos de la imatge. En els darrers anys visita arxius i col·leccions a la recerca d’imatges en estat traumàtic. És així com brolla la sèrie Trauma: fotografies malaltes, fotografies patint algun tipus de trastorn que pertorba la seva funció de document i les inhabilita a seguir “habitant” l’arxiu. Són imatges que desneixen –utilitzant un terme paulaufabrià– i clouen així el seu cicle orgànic.
Aquestes fotografies malaltes i malmeses evoquen metafòricament la fragilitat de la memòria, la revenja del temps contra la pretensió de perdurar més enllà de la mort i l’inexorable envelliment i decrepitud de les coses. A l’embat d’una obra cabdal com Poemes de l’Alquimista, Fontcuberta tempta de salvar de les runes els residus d’aquella substància fotogràfica a la que atribuíem el poder alquímic de retenir la vida tot convocant la mort. Amb descabellada supèrbia, els humans ens vanàvem d’utilitzar la càmera per vèncer el temps i empresonar vivències i històries. Ara ens adonem que aquesta quimera no dura per sempre i al final el temps acaba cobrant-se la seva venjança: convertint la imatge en un fantasma.
Però a part de contenir aquest vessant poètic, aquestes imatges palesen també la força gràfica que Fontcuberta aconsegueix seleccionant i emfatitzant els detalls més significatius: uns detalls que permeten extreure d’uns materials fotogràfics en descomposició tot el seu misteri i bellesa velada.
Projecte i adquisició d’obra nova al Museu de Granollers
El Museu de Granollers personalitza i amplia la mostra present a Granollers, amb l’encàrrec de crear una sèrie de cinc obres específiques per integrar-les al contingut de l’exposició i que passaran a formar part de la col·lecció d’art del Museu.
Aquestes noves obres formen part de la sèrie Trauma, en el que Fontcuberta interpel·la documents fotogràfics en estat traumàtic, procedents d’arxius històrics.. El projecte Trauma troba aquestes imatges als arxius, les adopta i les refotografia senceres o re-enquadrant-les en fragments, respectant els tons cromàtics i les textures generades pel pas del temps, però no intervenint per modificar-les o estetitzar-les, només en tot cas ressaltant els efectes de la degradació, i, el més important, descontextualitzant-les en situar-les en un nou espai de visibilitat. Les cinc obres són impressions giclée en paper Hahnemuhle Photo Rag de 55 x 82 cm.
Per realitzar aquestes obres, Fontcuberta ha realitzat una recerca en l’Arxiu Municipal de Granollers, l’Arxiu Nacional de Catalunya (amb seu a Sant Cugat del Vallès) i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Els resultat ha estat una tria que inclou un retrat de galeria d’una dona amb el seu nadó, de finals del s. XIX del fons Canet Botey; dos fragments d’instantànies d’una visita del rei Alfons XIII a Granollers el 1929; i dos vistes del mercat de Granollers, de principis del s.XX.
Catàleg
Poemas del alquimista de Joan Fontcuberta, és el tercer volum de la col·lecció 64P, un projecte en el qual el fotògraf intervé sobre imatges antigues procedents de plaques de vidre en descomposició per crear-ne de noves. El llibre es presenta com un poemari visual i fotoassaig amb el qual el fotògraf celebra el centenari de Josep Palau i Fabre i recorda la seva obra "Poemes de l'alquimista", escrita durant el seu exili a França. El catàleg està editat per La Fabrica , té un cost de 19 euros i es podrà comprar al Museu de Granollers.
Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) ha desenvolupat una activitat plural en el món de la fotografia com a creador, docent, crític, comissari d'exposicions i historiador. En la seva producció artística reflexiona sobre la ontologia de les imatges, per centrar-se en els conflictes entre naturalesa, tecnologia, fotografia, memòria i veritat. Professor visitant a universitats d'Espanya, França, Gran Bretanya i Estats Units, col·labora amb regularitat en publicacions especialitzades.
Actualment té el seu taller a Roca Umbert i és assessor d’imatge i arts visuals de la Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers.
Autor d’una dotzena de llibres d’història i assajos sobre la fotografia com “El beso de Judas. Fotografía y Verdad” (1997), “Ciencia y Fricción” (1998), “La cámara de Pandora” (2010), "La Furia de las imágenes" (2016) i “Revelacions” (2019). Hi ha una trentena de monografies publicades sobre el seu treball de creació. Des de l'any 1974, en que va realitzar la seva primera exposició individual a Barcelona, la seva obra ha estat exposada en museus de tot el món com el MoMA de Nova York, l’Art Institute de Chicago, l’IVAM de València, el MNAC de Barcelona, el FOAM d'Àmsterdam o la MEP de París, i ha estat adquirida per nombroses col·leccions públiques com la del MET de Nova York, el MACBA de Barcelona, el Folkwang Museum d'Essen o el Centre Pompidou de París.
Entre altres distincions, el 2013 ha estat guardonat amb el Premi Hasselblad. El 1994 va ser distingit com a Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura de França. A l’Estat Espanyol ha rebut el Premi Nacional de Fotografia (1998) i el Nacional d'Assaig (2011). El 2012 va rebre el Premi Nacional de Cultura d’Arts Visuals otorgat pel CoNCA i el 2015 el Premi de Cultura en la modalitat de Fotografia concedit per la Comunitat de Madrid. El 2018 rep el premi Ciutat de Barcelona en la secció d’Assaig, Ciències Socials i Humanitats. Al 2020 li ha estat concedit el títol de Doctor Honoris Causa per la Université Paris VIII.
