Aquest dijous 2 de març, a les 19 h al Teatre Auditori de Granollers, es fa l’acte de lliurament de les Medalles de la Ciutat a Montserrat Medalla Medalla, Vicenç Sáez de Tejada i Escandón (títol pòstum), Salvador Estany Bassa (títol pòstum) i la Fundació Hospital Asil de Granollers com a reconeixement públic a la seva feina i pel seu compromís amb la ciutat i la seva gent, que han esdevingut un referent i un exemple a seguir.
L’entrada a aquest acte és lliure, però es pot reservar localitat de manera gratuïta en aquest enllaç.
Montserrat Medalla Medalla
Es distingeix Montserrat Medalla pel seu compromís amb la llengua i la cultura catalana, que ha exercit tant des de la vessant docent com des de les múltiples iniciatives en què ha participat per difondre-les.
Montserrat Medalla ha estat mestra de català en diverses escoles i centres d’ensenyament: Escola Municipal de Treball, col·legi Joan Sanpera de les Franqueses del Vallès i el Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental. Va estudiar Filologia Catalana (UAB), Humanitats (UOC) i Escriptura Creativa (Ateneu Barcelonès). Sempre activa en el món de la llengua i la literatura, ha participat en certàmens literaris, en alguns dels quals ha estat premiada; ha coordinat tertúlies literàries en biblioteques de la comarca i ha fet conferències sobre literatura per a les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran.
Ha col·laborat com a articulista en diversos mitjans de comunicació locals i és autora dels títols publicats per Editorial Alpina La paella voladora (2021), un conte il·lustrat per Maria Ripol, i el recull Nit de nuvis i altres relats (2019); també és coautora del llibre De Sant Francesc a la Tarafa (2013) i va participar al volum de diversos autors Granollers, setze històries d’una ciutat (2020).
Com a persona compromesa amb el món associatiu, ha fet de voluntària en diverses entitats (Càritas, Amics d’Àfrica, voluntariat educatiu); ha format part de les Aules d'Extensió Universitària per a la Gent Gran del Vallès Oriental (AGEVO) i assisteix a les classes de la UPG - Universitat Popular de Granollers.
Vicenç Sáez de Tejada i Escandón (1960-2022)
Es distingeix Vicenç Sáez de Tejada Escandón, a títol pòstum, pel seu activisme social i el seu compromís amb la vida cultural i associativa de Granollers.
En Vicenç va arribar a Granollers, al barri de Sant Miquel, de ben petit, l’any 1962. Va estudiar a l’Escola Pia i a l’Escola Municipal del Treball. Essent molt jove ja es va començar a implicar en les lluites veïnals del barri i va formar part de l’Associació de Veïns. També va participar en les primeres eleccions municipals de l’any 1979, quan va ocupar el lloc 17 en la llista del PSUC. Gairebé tota la seva vida professional la va dedicar a l’àmbit de la cultura, tant des de l’Ajuntament o el Teatre Auditori de Granollers, com des de Tríptic, l’empresa que va fundar l’any 1986. Els darrers 14 anys ha estat vinculat professionalment al Teatre Auditori, en la darrera etapa com a coordinador d’activitats externes.
Persona molt implicada en la vida cultural i associativa de Granollers, va participar en nombroses entitats i va ser impulsor de grans iniciatives que han contribuït al dinamisme cultural de Granollers,com la Festa Major de Blancs i Blaus. Més enllà del món de la cultura, també va continuar participant amb entitats de diversos àmbits: formava part del col·lectiu EnRaonar i era president de l’associació Granollers Pedala.
Salvador Estany i Bassa (1942-2022)
Es distingeix Salvador Estany i Bassa, a títol pòstum, com a fundador del moviment escolta a Granollers i pel seu compromís i activisme cívic i polític.
Salvador Estany era enginyer i doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació. Va ser professor de l’Escola Municipal del Treball durant gairebé 50 anys. Persona inquieta i compromesa amb l’educació, la cultura i el país, al llarg de la seva vida va participar en nombroses iniciatives cíviques, culturals i també polítiques. L’any 1958 va fundar, juntament amb Joan Castellsagué i Rafael Oller, i molts altres el moviment escolta a Granollers. També va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya a la ciutat i va ser un dels ponents del Congrés de Cultura Catalana que es va fer a Granollers l’any 1977.
Salvador Estany és coautor del llibre «Escoltisme a Granollers, 1958-1969» (2010). També va publicar diversos articles a la revista del Centre d’Estudis de l’Associació Cultural «Ponències» i va col·laborar com a articulista en diversos mitjans de comunicació de la comarca.
Fundació Hospital Asil de Granollers
Es distingeix la Fundació Privada Hospital Asil de Granollers, en commemoració del centenari de l’edifici històric (1923-2023), per la seva trajectòria de servei a la ciutat i a la comarca, tant en l’atenció sanitària com sociosanitària i a la gent gran. Es reconeix especialment la dedicació de totes les persones que al llarg d’aquest cent anys i fins a l’actualitat han contribuït i contribueixen al creixement i la transformació de la institució, amb professionalitat i vocació de servei.
El nou hospital asil es va inaugurar el 25 de juliol del 1923, per substituir les velles instal·lacions de l’hospital, ubicat a l’antic convent dels Caputxins. Es tractava d’un hospital modern, a la mida d’una ciutat que creixia i que necessitava dotar-se d’equipaments adequats per servir la població. El conjunt hospitalari estava format per dos pavellons, el de Sant Jaume, dedicat a hospital, i el de Santa Faustina, que acollia l’asil, units per un cos central, el pavelló de Sant Enric, on hi havia el convent i altres serveis. L’edifici que avui coneixem com a edifici històric va ser dissenyat per l’arquitecte Josep M. Miró i Guibernau i constitueix l’únic conjunt modernista que tenim a la ciutat.
El projecte va ser possible gràcies a l’empenta de Francesc Ribas i els membres de la Junta de la Reforma, a la col·laboració de moltes persones i entitats de la ciutat implicades en l’obtenció de fons per a les obres i també a les contribucions econòmiques de moltes famílies de Granollers. També l’import obtingut per la venda del retaule de sant Esteve i el de sant Sebastià i sant Eloi a la Junta de Museus de Barcelona va servir per finançar la construcció del nou hospital i asil.
En aquests cent anys, l’hospital asil ha crescut en capacitat i serveis fins a transformar-se en el centre sanitari i sociosanitari que avui coneixem: una institució que continua molt arrelada a la ciutat i estimada per la ciutadania, i que té en els seus professionals el seu principal valor.
