+«El dia 2 d’agost de 1900, vaig néixer a Barcelona, carrer Girona xamfrà Diputació, on el meu pare, Josep Ruera i Coret, tenia establerta una estoreria (ja que era estorer d’ofici) i on vivia amb la meva mare, Rita Pinart i Coret (eren cosins), mestressa d’ensenyament superior, que havia cursat els estudis a La Normal de Barcelona, on ocupà per algun temps el lloc de secretària».
Així comença la biografia de Josep M. Ruera -donada per la família Ruera a l’Arxiu l’any 2022-, escrita pel mateix músic i compositor amb l’ajuda de la seva filla Assumpció, que hi va fer les darreres anotacions justament el dia de Sant Jordi de l’any 1989. Ella mateixa fa uns aclariments a l’inici de l’autobiografia, de 73 pàgines, on explica que el seu pare va ser operat de cataractes a finals de 1983, una operació que el deixà «cec del tot» i li va impedir dedicar-se a la composició. A partir d’aquí, el mestre va esmerçar un dia la setmana a escriure sobre la seva vida, «extramusical», com ell va dir: «...un recull de coses que m’han succeït a la meva vida i que no les coneixeu, perquè són coses humanes, vivències, que pot tenir tothom i que potser per ser tals no han interessat a la gent que s’ha dedicat a repassar els meus èxits com a músic compositor. Aquí trobareu un Josep M. Ruera amb un cor, i no amb un metrònom. Amb un cor de carn que estima, sofreix i s’alegra. Bé, doncs, podem començar».
El text s’estructura en 37 capítols, des del «Naixement i arrels» fins al darrer, que recull la visita que li va fer el president Pujol el juny de 1986 a casa seva. Entremig, hi ha apartats com «Amics i aventures de joventut», «La meva Maria i els seus», «Revolució de 1936», «M’empresonen», «Jo, formatger», «Casament amb la Bernardeta i mort de la mare mare», «Estrena d’Empúries» o «L’amic Salvador Llobet».
Al final, Josep M. Ruera parla de la seva gran família: «Tenim la gran sort que tots, grans i petits, gaudeixen de bona salut, i demanem a Déu que segueixi protegint-nos segons la seva santa voluntat». Acaba amb un «Granollers, abril de 1988» i la seva signatura. El mestre moria un mes després, el 31 de maig, cinquanta anys després que morís la seva primera dona, Maria, víctima del bombardeig de la Guerra Civil (podeu escoltar aquí l’entrevista a M. Assumpció Ruera feta l’any 2013 en què parla d’aquest episodi).
Podeu llegir aquí l'autobiografia.