Granollers recorda els bombardejos de 24, 25 i 26 de gener de 1939 amb diverses propostes i se suma al Dia Internacional de la Commemoració de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la humanitat (27 de gener) amb diferents activitats per mantenir viva la memòria històrica d'aquests fets.
Coincidint amb la commemoració, l’Arxiu Municipal posa a l’abast de la ciutadania entrevistes a 17 testimonis que fan referència a diferents àmbits i situacions viscudes durant la Guerra Civil i que s’integren en diferents projectes de memòria històrica de l’Arxiu: dins de "Dona'ns memòria", hi ha les entrevistes a Alfred Codina Casals, Pere Diumaró Pou, Ramon Miras López, Enric Pey Rufí i Esteve Velilla Miralpeix; al projecte «Els orfes de la Guerra Civil a Granollers», hi ha Núria Garrell Gordi, Narcisa Saló Baucells, Ernest Sentís Puig i Josep M. Pou Riera. Completen les entrevistes les gravacions als testimonis de Rosa Bellavista Garriga, Josep Bruach Badias i Rosa Puig Ichart, Enric Pey Rufí, Artur Sitjà Navarra, Esteve Velilla Miralpeix i Paquita Zabalo Icart; i les entrevistes a Juan Azkárate Araukoa, Francisco Puyal Millera i Lorenzo Sauquet Cordomí. Les entrevistes es poden veure en línia a l'apartat de Fonts Orals del portal web de l'Arxiu d'Imatges de l'AMGr. Amb la publicació d’aquestes entrevistes, ja són 80 les disponibles relatives a la Guerra Civil i al bombardeig de Granollers de les prop de 200 entrevistes penjades al Portal de l'Arxiu d'Imatges.
Una altra proposta per recordar els bombardejos de gener de 1939 serà aquest diumenge 29 de gener, a les 19 h a Llevant Teatre, on es podrà veure l’obra de teatre «Alhayat o la suma dels dies» de la companyia La Viciosa. Aquesta producció inspirada en fets reals i guanyadora del Premi Novaveu als XXIII Premis de la Crítica d'Arts Escèniques ens presenta tres personatges i l’espera, l’eterna espera que pateixen els milers de refugiats després d’haver fet el viatge més llarg i difícil de les seves vides. L’espera eterna sense informació en un camp de refugiats. Després de la representació es farà una conversa amb la companyia. Més informació i entrades en aquest enllaç.
A més de totes aquestes activitats, a la web www.granollers.cat/can-jonch s'hi pot trobar materials i continguts diversos com la informació sobre els set granollerins deportats als camps nazis, coneguts fins a al dia d'avui. La seva identitat va ser desvetllada a partir del treball de recerca Els vallesans als camps nazis de la granollerina Núria Sala i Ventura, que ha estat completat amb la recerca feta des de l’Arxiu Municipal de Granollers i del Centre de Cultura per la Pau. L'any 2018 es va homenatjar els set deportats granollerins identificant amb Stolpersteine (llambordes quadrades on es graven les dades de la persona a qui es recorda) l'edifici on van viure o treballar lliurement abans de ser empresonats i deportats. El projecte Stolpersteine és una creació de l'artista Günter Demnig que barreja art i memòria per retre homenatge a cadascuna de les víctimes del nacionalsocialisme i mantenir-ne viva la memòria.
A la web www.granollers.cat/vilaobertaalapau també es poden fer tours virtuals als refugis (https://www.granollers.cat/vilaobertalapau/toursvirtualsrefugis o fer una ruta audioguiada per la Granollers bombardejada (https://www.granollers.cat/rutes/granollers-ciutat-bombardejada).
Els bombardejos de gener de 1939
Els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939, mesos abans que acabés la guerra civil, Granollers va tornar a ser víctima de bombardejos que van ocasionar més víctimes i més destrosses en una ciutat ja molt malmesa després del bombardeig del 31 de maig de 1938. Segons els informes de vol dels avions italians i alemanys que van bombardejar Granollers, els punts d'atac van ser a zones properes a les estacions ferroviàries, a l'hospital i a fàbriques tèxtils com Roca Umbert. Les conseqüències d'aquests atacs a Granollers van provocar la xifra d'uns 40 morts, molts d'ells immigrants procedents de diferents poblacions de la província d'Almeria.
