+Coincidint amb la inauguració de la museïtzació de la Tèrmica de Roca Umbert, l’Arxiu Municipal ha incorporat noves entrevistes al projecte de memòria oral “Les veus de la fàbrica”, que compta amb el testimoni de més de noranta persones que havien treballat a la tèxtil Roca Umbert. Són Enrique Lloret, Josep M. Jané, Marcel·lí Camats, Emili Coma, Carles Garriga, Montse Cruz, Antoni Homs, Modest Pou, Enric Garcia Pey i Ricard Caussa, bona part dels quals van participar a la darrera tertúlia de l’Arxiu titulada “Quan la fàbrica Roca Umbert treia fum”. Aquestes i la resta d’entrevistes estan disponibles en línia al portal web de l’Arxiu d’Imatges, apartat “Fonts Orals”.
D’altra banda, l’Arxiu ha actualitzat el catàleg del fons documental de Roca Umbert, el més gran dipositat a l’AMGr, de dates extremes 1889-1991, un volum de 47’6 metres lineals i més de 600 fotografies. El fons inclou segells de l’empresa, dues planxes de linòleum, centenars de plànols i alguns dibuixos, i ara ha incorporat roba i camises confeccionades als telers de la fàbrica amb l’etiqueta que ho certifica. Podeu consultar el catàleg a l’apartat Quadre de Fons del web, aquí.
«A Ca l’Umbert ric no et faràs, però el plat a taula no et faltarà»
D’altra banda, aquesta setmana ha tingut lloc a Can Jonch una nova tertúlia de l’Arxiu, amb antics treballadors i treballadores de Roca Umbert que van explicar la seva feina i algunes anècdotes i reflexions del seu pas per aquesta fàbrica emblemàtica de la ciutat.
Enrique Lloret hi va començar als anys setanta, a la secció dels aprestos (acabats), per més endavant entrar a la caldereria, a l’espera d’una plaça com a electricista que mai va arribar. Va passar també per la tèrmica, fins que es va automatitzar, i després als tints. Membre del comitè d’empresa, va explicar que l’any 1982 el van fer fora de la fàbrica.
Després va ser el torn de Marcel·lí Camats, que es va presentar amb la frase «la meva vida ha estat sempre a Roca Umbert». De la fàbrica de Monistrol va passar a Granollers, l’any 1966, on va començar a la secció de la filatura per més endavant anar a l’administració. El 1978 va viure el primer pla de reestructuració i un any després es trasllada a viure a dins de la fàbrica, fins a l’any 2009. L’any 1995 -la fàbrica tancava les portes l’any 1991- s’incorpora a la plantilla municipal com a coordinador del recinte transformat en Fàbrica de les Arts. Camats va parlar del moment del tancament i desmantellament de la fàbrica, quan la maquinària va anar a parar a països com el Marroc o l’Afganistan. En aquell moment va tenir la precaució de canviar el cadenat de la tèrmica, si no, «avui no en quedaria res, l’empresa que desmantellava anava a sac; gràcies a això es pot inaugurar la Tèrmica».
El pare, l’avi i l’oncle de Josep M. Jané van treballar a Roca Umbert com a directius. Ell, químic de formació, va estar al laboratori de la fàbrica l’any 1966 i també feia traduccions dels nous acabats que arribaven amb patents angleses. Va destacar que Roca Umbert era una empresa familiar i que moltes famílies de la ciutat hi tenien un membre o altre treballant-hi.
Modest Pou va començar a la fàbrica el 1962, a les bobines de color i a la teixidoria. La seva tasca era reparar els defectes detectats en el procés de fabricació. Va explicar que ell havia reclamat, en va, la creació d’un departament de qualitat.
Ricard Caussa va treballar a Roca Umbert deu anys, de 1944 a 1954.
«Content de treballar-hi, vaig voler conèixer tothom, amb el nom i el cognom». Ell va viure l’atracament que l’empresa va patir el 31 de maig de l’any 1947, en què els maquis es van endur 75.000 pessetes. «Aquell dia les vam passar magres», recordava.
Emili Coma era treballador de Premses Camps, que portava el manteniment mecànic de la maquinària de Roca Umbert; va entrar a la fàbrica per una reparació d’una hora i mitja i s’hi va quedar 13 anys, fins al tancament: «Vaig veure marxar els telers».
Hermínia Jubany va començar a Roca Umbert als 14 anys, amb dues companyes més. «Quan el senyor Jané va saber que veníem des de la pl. de la Muntanya va dir que no baixaríem”, perquè se’n cansarien. Però no va ser així. Va explicar que ella hi volia treballar perquè sabia que a la fàbrica hi havia “calefacció i dutxes”. Va estar a la secció de les bitlles i després d’ajudant de l’encarregada d’ordidors. Va plegar als 22 anys, en quedar embarassada.
Els participants a la tertúlia van coincidir a lloar els avantatges socials de l’empresa, com ara la Casa Cuna -l’escola bressol- o la cooperativa, on podien comprar roba a millor preu.
Precisament de la Casa Cuna se’n va destacar la funció integradora, ja que el català era la llengua vehicular. «A Ca l’Umbert ric no et faràs, però el plat a taula no et faltarà», va recordar el també antic treballador Toni Cornellas, que va destacar que Roca Umbert marcava el ritme de la ciutat i que la gent s’hi sentia molt identificada. Paco Monja, que també hi havia treballat, va lamentar que no hagi quedat res de l’antiga fàbrica, de maquinària, mobiliari i objectes de les oficines, estris del laboratori...: “Si tinguéssim un parell de telers per ensenyar, serien joies; sap greu que s’hagi perdut aquest patrimoni.»
La tertúlia sencera podrà consultar-se ben aviar al portal web de l’Arxiu d’Imatges, a l'apartat "Les tertúlies de l'Arxiu" dins de "Fonts orals".
