+Ricard Saurí, membre fundador de la delegació local de Joventuts Musicals, va situar els inicis de l’entitat en el desig expressat per J. M. Ruera -en la seva ponència Aspectes musicals de Granollers-, de “revifar l’ambient musical de la ciutat”. Això era l’abril de 1962. Amb aquest propòsit, el gener de 1963 es presentava públicament amb una actuació de l’Orquestra de Joventuts Musicals de Barcelona i tres mesos després oferia el primer concert a la Casa de Cultura Sant Francesc.
Tot i les traves inicials del Govern Civil per legalitzar la nova entitat, “ens tenien a tots fitxats”, Joventuts Musicals va iniciar el seu camí amb força per difondre la música de tots els estils i en tots els àmbits: clàssica, catalana, jazz, audicions familiars, activitats escolars... Per Granollers van passar noms com Els Setze Jutges (Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Rafael Subirachs, M. del Mar Bonet...), Raimon, Coral Sant Jordi, Tete Montoliu, Antoni Ros Marbà... Amb concerts memorables, com el dels Petits Cantors de Viena l’any 1968, que va aixecar una gran expectació; el quintet de vent de la Filharmònica de Berlín; l’Orquestra Ciutat de Barcelona i el guitarrista Narciso Yepes, amb l’estrena de l’obra Empúries del mestre Ruera al Pavelló Municipal amb ple absolut, l’Ascensió de 1968; o, el mateix any, el concert de Serrat al Cinema Majèstic, amenaçat de boicot. Una altra fita destacada va ser l’organització, el maig de 1970, de la IV Trobada de Corals Infantils, amb la participació de 86 cors, 4.600 nens i que va omplir el pavelló, gràcies al suport de molts voluntaris.
Agustí Vidal va ser un dels aleshores joves que l’any 1976 es va incorporar a Joventuts Musicals i que hi van donar un “nou alè”. Van impulsar el Festival Internacional de Música, el precedent del qual van ser les dues edicions del Premi d’Interpretació de Música de Cambra de J. M. Ruera. Per Vidal, el Festival, que es va celebrar entre els anys 1976 i 2008, tenia dos mèrits: tenia lloc a la tardor, quan a tot Catalunya no n’hi havia cap altre (tots es concentraven a l’estiu); i que es plantejava com un festival “monogràfic”. Així, per exemple, el primer es va dedicar a Bach; el quart, amb molta projecció a Barcelona, a la música contemporània; i el cinquè, a la música Montserratina. “Carles Riera va aconseguir que vinguessin músics de molta qualitat, primer al Museu i després al Teatre Auditori”, recordava Vidal.
Tant ell com Ricard Saurí van destacar el “voluntarisme” amb què es treballava aleshores, quan les subvencions encara no existien. “Érem joves” i això sovint era un punt a favor quan anaven a explicar els projectes i a demanar col·laboració econòmica, explicava Vidal.
Joventuts Musicals es va anar apagant, coincidint amb l’augment dels requisits burocràtics que havien de complir les entitats que, en el cas de Joventuts Musicals, mai no va tenir una estructura professionalitzada. I és que, tal com van concloure els tertuliants, “els temps han canviat”.
