+L’historiador i arxiver granollerí Aram Magrins va reivindicar l’interès i valor historiogràfic dels fons o arxius patrimonials, i per això va començar des del principi, explicant què és un fons o arxiu o patrimonial (conjunt orgànic de documents produïts o rebuts com a resultat de la formació i administració d’un patrimoni, normalment de base agrària, que es transmet de generació en generació en el si del llinatge familiar) i explicant-ne l’origen (són resultat de la consolidació del mas durant l’edat mitjana, entès com a unitat d’explotació econòmica).
El ponent va enumerar la documentació que podem trobar en un fons patrimonial: compravendes, donacions i permutes, testaments, capítols matrimonials, llibres de comptes, llibres de collita, àpoques (factures), processos judicials... i la que va qualificar de “més divertida”, la vinculada a l’activitat dels membres de la família: correspondència, dietaris, dibuixos i exercicis escolars, fotos..., així com l’aliena a la família, la d’institucions públiques, gremis, entitats...., entre la qual podem trobar “tresors que no esperaves”.
Magrins va preguntar als assistents per què les famílies guardaven tota aquesta documentació al llarg dels anys: “per si de cas” i, sobretot, pel valor jurídic, en cas de presentar-se algun litigi en què calgués demostrar la propietat. El darrer terç del segle XIX, la creació del Registre de la Propietat va acabar amb aquesta necessitat i moltes famílies, a partir dels anys 80-90, van cedir els seus fons patrimonials als arxius municipals.
És el cas dels vuit fons patrimonials custodiats per l’arxiu granollerí (AMGr), a partir dels quals el ponent va proposar diferents línies d’investigació, sempre amb el fil conductor local i a l’entorn de temes com l’urbanisme, la gestió de l’aigua, Palou, el carlisme, la dona, la cultura, la medicina i la cuina.
Descobertes com la de l’historiador Jaume Dantí de les places porxades que hi havia al centre del Granollers medieval i modern, a partir de documents del Fons Família Malàs Iglesias; com era la medicina popular del segle XVIII, a partir de la relació de remeis casolans recollits al Fons Can Travé o la història de la cuina, amb la llibreta de receptes de dolços del Fons Can Altimira Cladellas, masovers de Can Plantada de Palou, són alguns dels exemples concrets que ens donen pistes de com vivien els nostres avantpassats. Aram Magrins va apuntar aquestes i altres recerques encara pendents, i va animar tothom a anar a l’Arxiu a consultar i investigar a partir dels fons patrimonials, molt desconeguts malgrat la valuosa informació històrica que poden aportar.
Podeu consultar els vuit fons patrimonials custodiats per l’AMGr aquí
