Cinta Cantarell i Imma Juncà expliquen el paper de l'Arxiu en les seves recerques històriques

La historiadora i la periodista van posar en valor la tasca de l'Arxiu Municipal, clau a l'hora de preservar i difondre la memòria col·lectiva

04 de Juny 2024
+
D'esquerra a dreta, Laura Casanovas, responsable de l'Arxiu, i les tertulianes, Cinta Cantarell i Imma Juncà

La historiadora Cinta Cantarell i la periodista Imma Juncà van compartir la seva experiència de treball als arxius, i en particular a l’Arxiu Municipal, amb els assistents a la tertúlia celebrada dilluns a Can Jonch en l'activitat que ha encetat la Setmana Internacional dels Arxius.  

Imma Juncà va explicar que quan l’any 2021 va rebre l’encàrrec de fer el llibre commemoratiu del centenari de l’Hospital Asil de Granollers, ho va encarar com «un gran repte» i que el primer que va fer va ser accedir a l’Arxiu Digital, el portal web que difon, digitalitzats, documents, premsa, estudis i publicacions, una informació consultable «des de casa, amb un gran potencial i que cal posar en valor». «A través de la premsa podia anar seguint l’evolució de l’Hospital, per exemple, de l’esforç de la societat civil per tirar-lo endavant», va explicar. Va parlar també de la importància dels audiovisuals: el film de la Festa Major de 1914 li va permetre veure la col·locació de la primera pedra de l’Hospital, per part del seu benefactor, Francesc Ribas.

De la seva banda, Cinta Cantarell s’ha hagut de documentar a fons pels diversos llibres sobre història que ha escrit i també per dotar de contingut les visites guiades que fa a la ciutat, a través del Museu. Va explicar que el volum de documentació digitalitzada disponible et permet «seure al sofà i anar fent». Va parlar de les actes dels plens municipals, com a molt bona font d’informació, així com de les fotografies -part de les quals digitalitzades i accessibles al portal web de l’Arxiu d’Imatges-, sense les quals seria molt difícil ubicar els espais.

Ella mateixa va dir que gràcies als documents textuals i fotogràfics que es preserven a l’Arxiu pot contrarestar creences populars equivocades, com que l’església de Sant Esteve va ser bombardejada per la guerra. A les visites pels indrets de la ciutat on van caure bombres durant la guerra, sovint sorgeix la pregunta de per què aquell 31 de maig de 1938 no va sonar la sirena per avisar la població. «No podia sonar, perquè encara no n’hi havia: els documents ens han demostrat que les proves de sirena es van fer després, els dies 3 i 15 de juny». Seguint amb el dia del bombardeig, va explicar que a l’Arxiu es guarda un ban de l’aleshores alcalde, Pere Iglesias, avisant la població que aquell 31 de maig, a les 7 de la tarda, sobrevolarien el municipi avions de l’exèrcit republicà. Ironies del destí, els avions que aquell dia van sobrevolar -i bombardejar- Granollers van ser els de l'aviació feixista, ho van fer de bon matí i sense previ avís.