+Un any més, aquest dijous 31 de maig l’Ajuntament de Granollers ha organitzat l’acte en memòria de les víctimes del bombardeig de 1938. A les 9.05 h ha fet exactament 80 anys que cinc avions italians van atacar la ciutat. 60 bombes en un minut van causar 224 víctimes, més d’un centenar de ferits i la destrucció del centre de la ciutat. Aquesta ha estat, doncs, l’hora escollida per aquest acte que ha començat amb el record d’aquests fets i que ha volgut retre homenatge a les víctimes amb diferents veus.
Així, la primera intervenció ha estat la de Pau García, exalumne de l’Escola Muncipal del Treball, que ha llegit un text que va escriure quan feia 2n d’ESO i que es va publicar al llibre «Paraules per a vuit espais». Tot seguit, l’historiador Joan Garriga ha volgut reconèixer la tasca de la gent que treballa per la pau, el paper dels joves en la recuperació de la memòria i ha afirmat que cal «barrar el pas al feixisme que no ha desaparegut».
Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundación Cultura de Paz, finalment no ha pogut assistir a l’acte però la periodista Montserrat Ponsa ha llegit una intervenció en nom seu. En el text Zaragoza ha afirmat que «és el moment de proclamar que el temps del silenci i de la submissió han acabat» i ha destacat el crit de pau liderat des de Granollers.
A continuació, Carme Garcia, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la Generalitat de Catalunya ha recordat que aquest any també es fan 80 anys de l’inici de la batalla de l’Ebre i que se celebrarà el comiat de les brigades internacionals. Garcia ha destacat que «Granollers és i ha estat una ciutat sensible i exemplar en la recuperació de la memòria i en l’homenatge a les víctimes».
Ciutats agermanades pels bombardejos
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no ha volgut faltar a l’acte de commemoració del 80è aniversari del bombardeig de Granollers. Colau ha afirmat que a les dues ciutats «ens agermana el terror d’haver patit uns bombardejos cruels però també tenir uns veïns i veïnes exemplars». Colau ha destacat el treball per la pau de Granollers i de l’alcalde i ha dit que «estem aquí per homenatjar les víctimes i també per exigir justícia perquè això encara no s’ha acabat. No ens resignarem mai a la impunitat i l’oblit perquè ens hi va el futur i la vida».
L’alcalde Granollers, Josep Mayoral, ha explicat que «estem aquí per plorar els morts però també tot el que va passar després, els silencis» i ha afirmat que «les ciutats que han vist sang als seus carrers tenim l’obligació de no callar, aixecar la bandera del mai més per totes les ciutats del món». Mayoral ha tingut un record també pels 400.000 morts de la guerra a Síria i de les 5.000 persones que cada any moren al Mediterrani buscant una vida millor. Per tot plegat, l’alcalde ha insistit que «hem de dir mai més a les bombes i a les guerres i fer un món més just i més solidari que només es pot construir des de baix i, per això, per nosaltres l’educació és un element fonamental. Aquesta és una ciutat d’esperança, de compromís i de mirada llarga per aconseguir un món més en pau».
Després dels parlaments, s’ha procedit a fer l’ofrena floral a càrrec de les institucions. Hi han participat l’Ajuntament de Granollers, grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i els ajuntament de Barcelona, Grad Biograd na Moru (Croàcia), Canovelles, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Guernika, Madrid, la Roca del Vallès, Sòria, la Vall d’Uixó i Vilanova del Vallès. També han fet la seva ofrena entitats vinculades a la recuperació de la memòria històrica i la promoció de la cultura de la pau: Amical de Mauthausen, Associació del banc d’ADN i familiars de desapareguts a la guerra civil i postguerra, i Consell Assessor de Can Jonch i de la Fundació Cultura de Pau.
Amb la música del violinista Erik València s’ha convidat al públic a fer també la seva ofrena individual amb flors que s’han preparat per a l’ocasió.
La veu dels testimonis
L’acte ha acabat amb dues veus més. En primer lloc, la dels testimonis del bombardeig de fa 80 anys a través de les paraules de Lola Gadea. Gadea tenia 8 anys quan es va produir l’atac aeri i ha explicat que aquell «era el primer dia que anava sola a l’escola». Ha explicat com va viure el bombardeig, com el seu pare va ajudar les víctimes i el pànic que va agafar a les sirenes. Gadea ha conclòs la seva emotiva intervenció afirmant que «això no hauria de passar mai més. Tothom ho diu però sembla que els governs no ho senten. Només tinc en ment les persones d’aquells països que fa molts anys que ho pateixen».
Marina Rossell ha posat el punt i final a l’acte amb una emotiva interpretació de l’Emigrant.
