Aquest dilluns 30 de novembre, amb motiu del Dia Internacional de la Ciutat Educadora, Granollers ha organitzat un acte en directe amb les ciutats de Barcelona, Bilbao i Rosario (Argentina).
La jornada ha començat amb un diàleg entre l'alcaldessa de Barcelona, els alcaldes de Granollers i Rosario i el regidor d'Educació de Bilbao. Ada Colau, Josep Mayoral, Pablo Javkin i Koldo Narbaiza han debatut sobre els compromisos i reptes de les ciutats educadores.
Josep Mayoral, membre del comitè executiu de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores, ha remarcat que l'educació és un "procés permanent i la ciutat n'és l'argument central", ja que les ciutats "han de crear processos educadors", a través de la participació.
L'alcalde també ha declarat que "la ciutat és educació, per això les ciutats educadores cuidem les nostres escoles. Escoles que són ciutat i ciutat que és escola". En aquest sentit, Mayoral ha parlat d'escoles "compromeses amb la igualtat, la cohesió, l'equitat i la diversitat". I malgrat l'escola és un recurs fonamental, no és suficient, "per això les ciutats educadores sabem dialogar, escoltar i mirar. Volem compartir i la participació és fonamental".
Precisament, Mayoral ha posat com a exemple de treball en aquesta línia el Pacte de Ciutat, el gran procés de participació ciutadana que s'està desenvolupant actualment a la ciutat. Es tracta d'"un gran acord polític i social per avançar cap al futur i trobar solució als problemes més immediats". "L'administració ha fet un pas més per demanar al conjunt de la ciutadania que contribueixi a definir el futur de la ciutat", ha explicat l'alcalde.
Per la seva banda, Ada Colau, presidenta de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores, ha recordat que Barcelona "va fer una aposta claríssima fa 30 anys, recollint la millor tradició pedagògica catalana republicana, innovadora, moderna i democràtica, a la què devem molt". Colau ha explicat com es va actualitzant aquest compromís, d'acord amb els reptes canviants, com la digitalització i el big data, les cures, la salut, la sostenibilitat i lluita contra el canvi climàtic. "Defensem l'educació com un dels principals motors de canvi", ha sentenciat.
Colau ha recordat que les escoles "són dels equipaments més estratègics i clau a la ciutat", ja que actuen com a "nodes de la transformació". Per això, Barcelona està treballant en la transformació de l'espai urbà: "cal treure cotxes i recuperar l'espai públic per la vida i la cohesió". "Estem protegint les escoles i pacificant els seus voltants", ha explicat l'alcaldessa.
El regidor de l'àrea d'Euskera i Educació de l'Ajuntament de Bilbao, Koldo Narbaiza, també ha recordat que la ciutat porta 30 anys participant activament amb l'Associació. "En el centre de la nostra activitat està l'acció educadora" ha explicat. Narbaiza ha parlat del projecte transversal i estratègic "Bilbao ciutat de valors", que treballa en el sentit que "la palanca pel canvi ve amb més sostenibilitat, inclusió, cohesió i compromís". El regidor també ha explicat que la situació sanitària planteja reptes a superar i que Bilbao "vol seguir sent ciutat per a les persones i estar al costat dels sectors més vulnerables".
Des de Rosario, Argentina, Pablo Javkin, vicepresident de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores, ha parlat del "rol fonamental" que té la ciutat en la vida de la gent, "sobretot en la inclusió, la recepció de la diversitat, l'educació més profunda en valors humans i la integració. Tots aquests objectius tenen més importància ara, que som conscients de les debilitats del nostre món si no ens sabem organitzar col·lectivament per afrontar desafiaments globals com els actuals".
Javkin ha manifestat que en la situació de pandèmia s'ha vist que "la infància és la prioritat" i que "el rol de l'educació és decisiu" per reconstruir el teixit democràtic.
Canvis de paradigmes
Tot seguit, la conferència marc «2020. La fi d’un món. Escenaris de canvi per les ciutats», a càrrec del del filòsof Daniel Innerarity, ha tractat sobre els canvis que està vivint el món i que les ciutats, sobretot les educadores, hauran de tenir en compte. Innerarity ha fet una fotografia dels moments que vivim basada en tres idees fonamentals: l'esgotament del paradigma de la ciutat intel·ligent entesa tan sols com a tecnològicament avançada; la necessitat que les ciutats siguin social i culturalment intel·ligents; i el canvi de concepció sobre el que signifiquen les dades i la seva anàlisi.
El filòsof ha explicat que una de les claus per sortir-nos de la situació creada per la pandèmia és "veure la societat com a persones i grups, no com a poblacions, de manera que es visualitzin les vulnerabilitats particulars, no posant el focus en la majoria sino en la diversitat". "Les ciutats són les que poden començar amb aquesta revolució", ha recalcat.
La jornada s'ha tancat amb el debat entre l’arquitecta i urbanista Zaida Muxí, la filòsofa Eulàlia Bosch, el rector de la Universitat Nacional de Rosario, Franco Bartolacci, i el mateix Innerarity.
La conversa ha girat al voltant del paper fonamental que juguen les ciutats en el nou escenari de pandèmia.
Entre altres reflexions, Zaida Muxí, ha dit que cal un "canvi de rumb, que posi la vida al centre". També ha destacat la importància de la intel·ligència col·lectiva i la construcció de ciutadania crítica.
Per la seva banda, Franco Bartolacci ha destacat que "en l'emergència tenim una gran oportunitat, sobretot per les ciutats" i ha fet incís en el paper de la tecnologia com a "eina de democratiotzació i inclusió", utilitzada de manera intel·ligent.
Eulàlia Bosch ha parlat de la idea de "l'alè de les ciutats" i de les ciutats i pobles intel·ligents, que "no són els que tenen més tecnologia, sinó els que visualitzen les xarxes vitals interconnetades i usen les tecnologies perquè la trasnferència entre xarxes sigui el mes favorable possible".
Tot l'acte es pot recuperar a través d'aquest enllaç: www.parlemdeciutateducadora.com.
30è aniversari del moviment i nova carta
Enguany, la celebració del Dia Internacional de la Ciutat Educadora coincideix amb el 30è aniversari de la creació del moviment internacional de Ciutats Educadores.
Va ser el 1990, quan Barcelona va organitzar el primer congrés internacional de Ciutats Educadores. Arrel d’aquella trobada, es va redactar la Carta que recull els valors i principis que haurien d’assumir les ciutats que, el 1994, van formar l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE). Coincidint amb aquest aniversari, es proclamarà una versió actualitzada d’aquesta Carta.
El lema d’aquesta edició és «30 anys transformant persones i ciutats per a un món millor», una invitació oberta perquè les més de 500 ciutats que formen l’AICE comparteixin i celebrin amb la ciutadania els aprenentatges d’aquestes tres dècades.
Granollers forma part de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) des del 1994.
