El Museu de Granollers presenta Jordi Benito. Idees com a imatges/Documents com a obres d'art

Una exposició que és alhora un homenatge, una reivindicació i una ocasió per conèixer o reconèixer la vida i l'art de Jordi Benito

26 de Març 2015
+
Un instant de la inauguració de Jordi Benito. Idees com a imatges/Documents com a obres d'art. Fotografia: Toni Torrillas

Aquesta exposició, a cura de Vicenç Altaió i del Museu de Granollers, ha estat plantejada tot fixant la cronologia dels documents i complementant-los amb les obres majors del fons del Museu, des de les primeres instal·lacions i accions dels setanta fins a l'obra amb neons dels darrers dies, tot passant per les performances al Pompidou i a la Miró, i als Assaigs per a l'Òpera Europa. L'exposició i el llibre reconstrueixen, amb dades i literatura estètica, la biografia i la llegenda artística de Benito.

Jordi Benito (Granollers, 1951 – Barcelona, 2008)

Arrenglerats en lleixes i caixes, el que fou celebrat com un dels artistes més radicals de l'art d'acció i artista de l'art total en instal·lacions efímeres, havia deixat en carpetes les notes a mà i la documentació de més de cent cinquanta projectes: idees com a imatges i documents com a obres d'art. S'hi reconeix una metodologia de treball acurada i posseïda per una no-distinció entre la vida i l'art i, per tant, amb períodes de dificultats i oscil·lacions. Aquest llegat rellevant, de més de 1.500 documents i més de 3.000 fotografies, va ser donat per la família al Museu de Granollers, el qual l'ha conservat, ordenat i catalogat a fi de posar-lo a l'abast dels estudiosos. La vàlua extraordinària del Fons Benito ve significada, també, per l'aparició d'obres inèdites, entre les quals la sèrie Militar Art, i per haver pogut recompondre els deu volums del Brutal Barcelona Performance.

S'ha editat un catàleg a cura de Vicenç Altaió, Jordi Benito. Idees com a imatges / Documents com a obres d'art 1971–1985, que és un relat il·lustrat de l'època, dels artistes conceptuals, del paper dels espais alternatius i de les transgressions als primers espais museogràfics catalans i internacionals, així com de les idees polítiques i estètiques d'un dels artistes més radicals de la història de l'art.