+Presentació de les dades del Perfil de la Ciutat edició 2014
L'anàlisi de les dades, majoritàriament de 2013, obtingudes dels tretze municipis del Perfil de la ciutat (Barberà del Vallès, Granollers, Manresa, Mataró, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vic, Lleida, Vilafranca del Penedès, Mollet del Vallès i Girona), evidencien que encara arrosseguem la crisi econòmica, malgrat tímides remuntades. Aquest és el cas de la taxa d'atur registrat que va disminuir en el conjunt de municipis de la Xarxa, a Granollers el -0,2 % el 2013 respecte l'any anterior alhora que augmenta l'atur de llarga durada de baixa qualificació. L’índex de contractes ha pujat 3,7 punts percentuals més a Granollers que a Catalunya, mantenint un índex molt superior al de la mitjana del Perfil de la ciutat, però els contractes indefinits són els més baixos en força anys.
Respecte a l'habitatge es detecta que es manté a la baixa el nombre d'habitatges construïts des de 2009, tot i que Granollers, juntament amb Girona i Lleida, superen la xifra d'un habitatge acabat per cada 1.000 habitants. En concret Granollers dobla les xifres de 2012, de 0,8 a 1,6.
El preu mitjà de l'habitatge nou construït a Granollers segueix baixant com en els darrers anys, de 2.235 euros/m2 el 2012, a 2.001 euros/m2, el 2013 i augmenten els contractes de lloguer de 192,1 (2012) a 209,5 (2013), per bé que la renda mitjana dels contractes continua disminuint, a Granollers es situa per sota dels 500 euros, concretament 489, una xifra molt propera a la de 2005 i amb preus per sota dels de Catalunya. El 2013 torna a destacar Granollers per sobre de Catalunya i del Perfil, en la superfície útil dels habitatges nous construïts amb una desviació important respecte la mitjana.
Granollers té el PIB per habitant més elevat de la xarxa, amb 40.600 euros per habitant (dada de 2010) i molt distant del de Catalunya.El comerç continua tenint força pes, essent el comerç al detall el primer sector (13,5 %), mentre que les activitats sanitàries se situen en segon lloc (9,5 %) i el comerç a l'engròs, en tercer (8,2 %). Pel que fa als assalariats baixen lleugerament respecte l'any 2012: de 21.139 a 20.698 (2013). El mateix es produeix amb el nombre d'empreses: de 2.362, el 2012, a 2.308, el 2013.
Pel que fa al teixit empresarial, Granollers és dels municipis amb importants polígons d’activitat econòmica que disposen d’un major teixit empresarial en relació amb el nombre d’habitants: (62.853 €/h.). Granollers ocupa el segon lloc de la xarxa en facturació total i en facturació per càpita i el tercer en productivitat per empleat.
Les empreses històriques —definides com aquelles que van ser creades abans de l’any 1961— concentra el 12 % del volum de negoci, la tercera posició dins dels municipis analitzats en la xarxa, alhora que persisteix la poca capacitat de les empreses noves per generar ocupació, situant-nos en la segona posició per sota.
Augmenta unes dècimes l’indicador de sectors tecnològics i de serveis del coneixement, reduint la desviació negativa que presentava Granollers
Entre les dades de cohesió social més rellevants destaca l'índex d'escolarització no obligatòria, entre els primers llocs dels municipis de la Xarxa, la taxa de no graduats de 4t d'ESO que a Granollers continua disminuint, de 13,8 % al 8,4 %, essent el percentatge de graduats la més alta del perfil i gairebé set punts percentuals més alta que la mitjana catalana.
Per contra creixen el nombre de beneficiaris de les Rendes Mínimes d’Inserció (RMI) i el nombre de persones usuàries amb un Pla Individual d’Atenció (PIA), la xifra més elevada dels municipis de la xarxa.
Ha millorat molt discretament la ratio d’execucions hipotecàries ingressades i presenta la xifra més baixa del Perfil dels delictes per violència de gènere.
Respecte a temes de sostenibilitat, el consum energètic per habitant de Granollers se situa una mica per sobre de la mitjana de la Xarxa (11.567,2 kW) i la xifra es va reduint des de 2005. L’emissió de CO2 per habitant és de 3,2 tones anuals en el conjunt de municipis de la xarxa. Granollers té una taxa molt similar i també en decreixement, en consonància amb l’estancament i posterior reducció del consum global d’energia a causa de la crisi.
Pel que fa a l'índex de motorització, Granollers està per sobre de la mitjana dels municipis de la xarxa i no decau gaire, malgrat la davallada generalitzada. Respecte de la taxa d’autosuficiència (mobilitat obligada per raó de treball al municipi), Granollers se situa com a la segona taxa més baixa darrera de Barberà del Vallès, amb només un 23,9%. Pel que fa a la qualitat de l'aire, ha anat millorant des de 2009.
Pel que fa a la demografia, la població de Granollers es manté al voltant dels 60.000 habitants, amb una pèrdua de població del 0,3 % el 2013, i es consolida la disminució de població estrangera iniciada el 2010 que el 2013 és del 16,5 % del total, una dada molt similar a la del conjunt de municipis de la xarxa. Segueixen augmentant els índexs de gent gran (>64 anys) i d’envelliment (>84 anys), així com la mitjana d'edat, afectada per menys arribada i més sortida de població jove. Natalitat i fecunditat continuen més baixes que al conjunt del Perfil però la desviació ha disminuït perquè la davallada de natalitat ha estat menys intensa a Granollers i la taxa de fecunditat fins i tot ha augmentat.