+Fa més de 2.000 anys que els ibers van ocupar el cim del Puiggraciós i avui gairebé s'havia perdut el rastre d'aquest poblat.
L'arqueòleg, Marc Guàrdia, dirigeix l'excavació del poblat ibèric de Puiggraciós impulsada pel Museu de Granollers, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Bigues i Riells. El jaciment forma part del terme municipal de Bigues i Riells però també comparteix territori amb Figaró Montmany i l'Ametlla del Vallès.
Aquesta segona campanya d'excavacions arqueològiques s'està duent a terme aquest mes de setembre i pretén obtenir respostes pel que fa a les característiques de la fortificació de l'assentament. Aquesta acció s'emmarca en el projecte de recerca del Museu de Granollers sobre coneixement de l'extrem nord de la Laietània en època ibèrica.
En la primera campanya, al 2019, es va localitzar part del perímetre de la muralla i enguany s'investigaran els possibles accessos del poblat i es buscaran evidències urbanes de l'ocupació.
La descoberta de Puiggraciós
Salvador Llobet va descobrir el poblat ibèric de Puiggraciós el 1940. Les primeres excavacions, però, les va fer Leandre Villaronga a inicis dels anys 50. Aquestes primeres exploracions van identificar un possible recinte emmurallat i es va excavar el recinte del cim del turó, ara ben visible. En aquell moment es va determinar que l'ocupació ibèrica de Puiggraciós s'emmarcava entre els segles III i I aC i aquesta recerca ho haurà de confirmar.
Des d'aleshores no s'havia tornat a intervenir, de manera controlada, en el jaciment. El Museu de Granollers duu a terme un projecte de recerca arqueològica anomenat «Territori de Lauro. Vertebració econòmica i territorial de la Laietània Nord en època ibèrica».
Un dels eixos d'aquesta recerca és l'excavació del poblat ibèric de Puiggraciós, que esperem que ens aporti llum per entendre millor què succeeix en aquesta àrea de la tribu dels Laietans.
Finançament
Els costos de la recerca estan participats pel Museu de Granollers i l'Ajuntament de Bigues i Riells, que també col·labora amb la intendència i l'allotjament dels arqueòlegs. Aquesta acció també compta amb una subvenció de la Generalitat, per ser un projecte de recerca quadriennal aprovat pel Departament de Cultura.
Jesús Cano, regidor de Patrimoni de l'Ajuntament de Bigues i Riells, ha destacat la il·lusió que té la regidoria per col·laborar en projectes que impliquen el coneixement del nostre territori i les nostres arrels, atorguen valor cultural i turístic i fomenten les visites de qualitat.
Enguany, la participació d'arqueòlegs i voluntaris s'ha vist limitada a causa de les restriccions de la Covid-19. Aquesta campanya compta amb la participació de dos arqueòlegs i tres voluntaris, dirigits per Marc Guàrdia.
Què sabem fins ara?
L'any passat, l'equip de Guàrdia va localitzar l'angle nord-oriental de la fortificació i va comprovar que la muralla nord, cenyida a la part alta del turó, està prou ben conservada.
La descoberta tot just comença, primer cal una gran tasca de delimitació superficial, imprescindible per planejar les futures directrius de la recerca. Més endavant, es podran conèixer les característiques urbanes i econòmiques del poblat de Puiggraciós. Tot i així, els arqueòlegs ja suposen que el poblat tindria una extensió mitjana, en comparació amb els assentaments de la zona, d'unes 1,5 hectàrees.
Els experts també pensen que Puiggraciós va tenir un paper rellevant pel que fa al control territorial del pas del Congost, via de penetració natural del Vallès a la Plana de Vic. Aquest és el pas del territori de la tribu dels Laietans al territori de la tribu dels Ausetans.
Així doncs, tot indica el posicionament estratègic del poblat, ja que el cim de Puiggraciós és una talaia natural, amb un control efectiu sobre tota la plana vallesana i particularment, amb molt bona visió del Congost.
