Amb Pepe Ribas, autor del llibre.
A la segona meitat de la dècada dels setanta, Barcelona va viure una explosió llibertària els ecos de la qual es van replicar, d'una manera o una altra, a gran part d'Espanya. Es vivia l'etapa més creativa en un país on hi havia teatre independent sense teatres, avantguardes sense escoles ni museus, lectors i compradors de llibres sense biblioteques públiques. Una part de la generació més jove va saber cultivar-se i crear sense regles ni mandats: les consignes, si existien, les arrossegava la brisa fins al camió de les escombraries.
Com en una coreografia accelerada i delirant, Pepe Ribas (fundador de la mítica revista Ajoblanco ) evoca aquella efervescència llibertària que es desenvolupava sobre un confús rerefons social d'il·lusió i por, llibertat i un atreviment fins a l'asfíxia, en què tot semblava possible. El miratge va acabar esvaint-se: les institucions i els partits polítics van maniobrar per, primer encarrilar, i després ofegar, aquesta força llibertària massa imprevisible per a l'ortodòxia política (tant de dretes com d'esquerres). Embolicaren la contracultura en disseny, sentiment nacional i negoci, l'alegria es transformà en interès individual i en neurosi. De compartir-ho gairebé tot es va passar a la competitivitat i a la insatisfacció banyada en alcohol. L'heroïna va començar a sembrar el carrer de cadàvers i delinqüència. Però aquest miratge no va ser en va: gran part del seu llegat ha arribat fins als nostres dies a través de l'ecologisme, el feminisme, l'alliberament sexual i la cultura lliure i independent.
Dia: 6 de novembre
Hora: 18.30 h
Lloc: Restaurant Anònims