+Alba Barnusell ha subratllat que el full de ruta del seu equip marca el camí per fer de Granollers una ciutat «més justa, més verda, més sostenible, més saludable, i més inclusiva». L’alcaldessa ha concretat amb quines accions s’aniran desplegant les 4 prioritats per a l’any que ve: habitatge, millora de l’espai públic, enverdiment de la ciutat i dinamització cultural i comercial.
Habitatge de lloguer assequible
En aquests moments ja hi ha en construcció i en desenvolupament més d’un centenar de nous habitatges de lloguer assequible per ser entregats en els pròxims dos anys: 17 habitatges a la Font Verda que estaran enllestits a mitjans de l’any vinent, 57 pisos que la Generalitat construirà al barri del Lledoner en un solar cedit per l’Ajuntament i 29 habitatges cooperatius en un solar municipal al carrer Rosselló. Tots aquests habitatges nous s’afegiran als habitatges de lloguer municipal i de la Generalitat, que són més de 300.
També ha fet referència a un nou model residencial per a gent gran en què s’està treballant: «A banda d’una nova residència amb places públiques, tema que està sobre la taula de la Generalitat, a Granollers estem explorant una alternativa: Habitatges dotacionals i compartits, on puguin anar a viure persones grans autònomes que tinguin a l’abast tot el que necessitin». En aquest mateix sentit, ha afegit: «Aquest any ja hem ampliat el pressupost del servei de teleassistència i també del servei d’atenció domiciliària, una eina importantíssima perquè les persones grans se sentin segures i ateses».
Millora de l’espai i els equipaments públics
Aquest any s’han creat 3 itineraris totalment accessibles des del centre de la ciutat fins a 3 grans equipaments: les piscines municipals, el Palau d’Esports i l’Hospital.
Pel que fa a l’accessibilitat dels equipaments públics, destaca la instal·lació, en els pròxims mesos, d’ascensors al Teatre Auditori i a l’escola Salvador Llobet. També s’està treballant a fer més accessibles i més sostenibles els edificis d’algunes comunitats de veïns. S’ha obert una convocatòria d’ajuts per instal·lar ascensors als blocs de pisos, dotada amb 100.000 euros.
L’alcaldessa també es va referir a una convocatòria per a la rehabilitació energètica, dotada amb 440.000,00 euros: «Des de l’Oficina de Rehabilitació hem acompanyat la rehabilitació energètica de 175 habitatges de diferents barris de la ciutat i estem a punt també d’engegar rehabilitacions en blocs sencers, a Can Bassa i Instituts, entre altres».
La recuperació de les neteges intensives als barris és una altra de les novetats anunciades al ple, que es van aturar per la sequera, i que es reactivaran amb aigua regenerada, un recurs que ja compta amb 12 km de xarxa i que continuarà ampliant-se.
L’alcaldessa ha anunciat també un nou pla de millora i inversions als equipaments esportius: «L’esport és un dels emblemes de la nostra ciutat, i un dels elements de cohesió, igualtat, salut i dinamització més importants: gairebé 6.000 persones fan esport federat a Granollers. Els nostres equipaments esportius tenen prop d’1 milió d’usos l’any. Són espais de trobada per on passa, com indiquen les dades, moltíssima gent. I alguns són equipaments que tenen més de 40 anys d’història, i necessiten millores importants. Hi destinarem 2 milions d’euros en els pròxims anys».
Granollers, més verd i més sostenible
El ple també ha permès actualitzar l’estat dels projectes més rellevants que han de finalitzar aquest mandat. Barnusell ha apuntat: «Treballem en línia amb el que marca Europa. Per això hem rebut més de 14 milions d’euros de fons europeus». Aquests recursos s’han invertit en grans obres com la renaturalització de l’entorn del riu Congost o la reforma del Mercat de Sant Carles, en habitatge social com el que s’està construint al passeig de la Muntanya o en inversions com la rehabilitació energètica de l’Escola Municipal del Treball.
Sobre les obres de renaturalització del Congost, ha recordat: «Aixequem asfalt i convertim aquesta zona en un passeig de més de 600 m2 per passejar, per fer esport, per anar en bicicleta. L’objectiu és alhora generar un espai més inclusiu, més accessible i més saludable. Un projecte amb una inversió de més de 4 milions d’euros que serà una realitat l’any vinent».
En aquest àmbit, també ha subratllat que a principi de setembre van començar les obres per connectar el Parc de Ponent i el Parc del Lledoner, millorant l’accessibilitat i la il·luminació del camí i plantant més arbres.
Un altre gran projecte és la renovació de l’Avinguda Sant Esteve, per pacificar el trànsit i sumar verd a la ciutat, una obra que ha d’estar enllestida el primer semestre de 2026.
I finalment, pel que fa a la gestió de l’aigua, Barnusell ha avançat: «Ja tenim finançament per construir una planta d’aigua potable per la recuperació i tractament de les aigües dels Pous d’en Serra, al nord de la ciutat. Ho farem amb la Diputació de Barcelona. L’aigua és un recurs escàs, per això, tenim molt clar que cal invertir en infraestructures que garanteixin l’abastament a la població».
Impuls cultural i comercial
Entre els projectes culturals de la ciutat, ha destacat la reobertura del Museu abans de final any amb el retaule gòtic de Sant Esteve cedit pel MNAC, així com la recuperació de les muralles, que suposarà una inversió de prop de 3 M d’euros en unes obres que començaran l’estiu que ve. Sobre les muralles, ha apuntat: «Recuperem un espai que posa en valor els orígens, el llegat i la identitat de la ciutat. Un pas endavant en la conservació i revalorització del patrimoni històric i també una millora de l’espai públic per dinamitzar el centre».
Pel que fa a l’impuls econòmic de la ciutat, Barnusell ha destacat la tasca del servei d'emprenedoria de l’Ajuntament, que ha acompanyat la creació de gairebé 200 empreses des de l’any 2021. L’enfortiment del teixit empresarial de Granollers també passa per l’augment de places d’FP a la ciutat, sobretot en el sector industrial, sanitari i sociosanitari.
Finalment, ha recordat que s’ha posat en marxa un projecte per a la promoció econòmica i comercial de la ciutat i del centre històric que té el repte de fomentar l’activitat comercial singular i de proximitat, així com millorar l’entorn urbà.
