+Fins al 12 de gener es podrà contemplar al carrer de Roger de Flor l’exposició «Arbres que ens il·luminen», organitzada per l’Ajuntament de Granollers, amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’associació de botiguers Comerç Ral. Aquesta activitat s’emmarca dins el Pla d’intervenció integral de Primer de Maig que pretén, entre d’altres, enfortir la comunitat del barri.
En panells distribuïts entre l’avinguda Prat de la Riba i el carrer d’Anníbal, es recullen vint relats de persones i fets, amb les seves corresponents il·lustracions, que mostren una visió positiva de la naturalesa humana, desmentint que els éssers humans són egoistes per naturalesa i que només es mouen per interès propi.
Es tracta de vint narracions reals d’esperança, protagonitzades per persones que han passat situacions que els han servit per afermar les seves conviccions de lluita per assolir un món millor. Les botigues associades a Comerç Ral repartiran, per cada compra, postals amb les històries que s’expliquen a l’exposició.
Vint històries reals
L’exposició recull relats desconeguts com la de la senegalesa Aline Situé, que es va convertir en el símbol de la resistència contra les forces colonials franceses; i les també africanes Harriet Tubman i Hadizatou Mani, la primera al segle XIX i la segona, nigeriana, al segle XXI, que van lluitar contra l'esclavisme i els drets de les dones. També de Nigèria era Funmilayo Ransome-Kuti, coneguda com «la lleona de Lisabi», que va ser una destacada professora, política i activista, nascuda l’any 1900. Ransome-Kuti era mestra de primària i defensora del dret a l’educació de les nenes, a més de ser una líder del canvi després de la independència del seu país de la Gran Bretanya.
En l’exposició també tenen lloc activistes més conegudes com les Premi Nobel de la Pau Rigoberta Menchú, lluitadora pels drets humans i dels indígenes, i Malala Yousafzai, que abandera la causa del dret a l’educació per a les nenes i joves que el règim talibà del Pakistan els nega. I també Hellen Keller activista social, escriptora i professora nord-americana, nascuda el 1880, sorda i cega. La seva condició no li va impedir que aconseguís una llicenciatura universitària. A més va promoure el sufragi femení, els drets dels treballadors, el socialisme i causes diverses relacionades amb l'esquerra.
Narracions de superació
«Arbres que ens il·luminen» també recull històries de superació com la d’Ousman Omar que va arribar a Catalunya després d’un infernal periple des de la seva Ghana natal i que ha creat una ONG amb la qual, a través de la formació, ajuda a evitar que els joves es juguin la vida per emigrar. L’atleta Àlex Roca també té un espai en aquesta exposició. Tot i tenir una discapacitat del 76 %, causada per una encefalitis al poc de néixer, l’Àlex ha demostrat que no té límits. Ha aconseguit tenir estudis, feina i parella i ha fet de l’esport un instrument que l’ha ajudat a superar totes les barreres.
Activistes pel medi ambient i la pau
En l’exposició també hi tenen cabuda activistes mediambientals: Sheila Watt-Cloutier, una inuit que va alertar dels efectes del canvi climàtic sobre el seu poble i que va demandar els Estats Units pels danys que la contaminació causava a la seva cultura; Peter Willcox que denuncia els estats i les indústries que danyen el medi ambient des de fa quaranta anys com a membre de Greenpeace; i Noah Seathl, el cap de la tribu Suwamish, que a meitat del segle XIX va fer una fervent defensa del planeta i el medi ambient com a resposta al president dels Estats Units que li volia comprar una gran extensió de terres.
Els promotors de la pau també hi són representats a l’exposició. Per exemple Pau Casals, qui va posar la música al servei dels ideals de pau, justícia i llibertat. El 1917 Casals es va negar a tocar a la Rússia soviètica i el 1933 va rebutjar tocar a l’Alemanya de Hitler. Des de l’exili va ajudar milers de refugiats de la Guerra Civil espanyola i amb la Segona Guerra Mundial va intensificar el seu compromís i els seus concerts benèfics per als damnificats. Dos germans bessons sud-africans també protagonitzen un dels panells. Es tracta de Constand i Abraham que van impedir una guerra civil a Sud-àfrica després que Nelson Mandela fos alliberat de la presó el 1990. Gràcies a la seva negociació es van poder dur a terme les primeres eleccions a Sud-àfrica per sufragi universal.
Històries poc conegudes i sorprenents
A "Arbres que ens il·luminen" també hi ha fets curiosos, poc coneguts entre el públic. La història de Nicholas Winton una mena de "Schindler anglès" que va salvar la vida a més de 600 nens i nenes txecs que haguessin acabat en camps d'extermini nazis i que els va facilitar una nova vida al Regne Unit. El relat de sis estudiants que van naufragar i van anar a parar a una illa deserta prop de Tonga, on es va organitzar i van viure més d’un any fins que els van rescatar. La història de com a Vitòria es van desactivar els temors que havia generat una casa d’acollida per a malalts de SIDA durant els anys noranta, quan el nombre de defuncions per aquesta malaltia era molt elevat i els afectats eren estigmatitzats.
Celeste Caeiro també és la protagonista involuntària d’un relat. Ella va protagonitzar un gest senzill que va esdevenir un símbol. Caeiro va repartir clavells entre els militars responsables del cop d’estat que va derrotar la dictadura portuguesa el 1974 i que els soldats van col·locar en el fusell dels seus tancs. Aquest és l’origen de l’anomenada Revolució dels Clavells que va portar la democràcia a Portugal.
En l’exposició també s’explica com 100.000 soldats que lluitaven en la Primera Guerra Mundial van promoure una sèrie d'altos el foc generalitzats en el front occidental el Nadal de 1914. Un altre dels relats fa referència al diari bosnià Oslobođenje, que durant la guerra de Bòsnia (1992-1995) i el setge de Sarajevo (1992-1996) es va publicar cada dia, excepte un, gràcies al fet que el seu equip format per bosnians, serbobosnians i bosniocroats, treballava des d’on refugi i s’exposava a repartir el diari en plena guerra. Finalment, un relat sorprenent. Com amb diverses campanyes de màrqueting sobre el terreny es va aconseguir un degoteig de baixes entre els guerrillers de les FARC a Colòmbia, després de més de 50 anys de guerra.
