+Rosa Llobet, Pepus Costa, Carles Lax, Paco Cruz i Albert Soler van recordar els inicis de la Festa Major de Blancs i Blaus en la tertúlia que ha encetat el curs del cicle de tertúlies de l’Arxiu Municipal. El marc, La Casa de la Festa Major, que fins diumenge exhibeix el bestiari festiu a la Nau Dents de Serra de Roca Umbert, en una proposta de la Troca i l’entitat Olla dels Pobres.
Davant 70 persones, molts membres de les colles i de les entitats de la festa, els tertulians van desgranar com va començar fa 40 anys una història que “no és fortuïta”, en paraules d’Albert Soler: “Érem joves i festers, flipàvem amb festes majors com la de Vilafranca i buscàvem un relat que no s’hagués d’inventar cada any”, com passava els primers anys de la democràcia. “No vam fer una proposta alternativa, la nostra va fer una proposta institucional; no volíem ser engolits per Barcelona, volíem que la nostra festa major fos Gràcia i no com la de qualsevol altre districte barceloní”. Per això, van buscar un relat on agafar-se i el van trobar “llegint molt” a l’hemeroteca: trobar la juguesca històrica entre en Rayo i en Maynou va ser “un tresor”.
Paco Cruz va afegir-se ben aviat a la proposta. “Em van abordar i em van preguntar si era blanc o blau i em van convidar a anar a les reunions de l’AV Sota el Camí Ral”, d’on eren els aleshores joves –rondaven els 20 anys- que anhelaven “una manera diferent de fer festa”.
Carles Lax va destacar que l’Ajuntament de 1983, amb l’alcalde Ballús i Montserrat Illa com a regidora de Cultura, “se la va jugar” escoltant i donant suport a “deu joves càndids que van dir: el poble vol muntar la festa”.
Pepus Costa, aleshores treballador del Casal del Jove, va recordar que el van anar a veure i li van proposar trobar gent per a la colla blanca. L’estiu de 1983 va ser “trepidant i de molta feina: anàvem en cotxe amb megafonia i banderes blanques per trobar gent que s’hi apuntés”. Rosa Llobet, present també en aquells inicis, destacava la dificultat perquè “la gent entengués que aquella era una rivalitat festiva i que passada la festa major tots érem amics”.
En l’apartat d’anècdotes, Albert Soler va recordar com el primer any es va organitzar un partit de futbol entre els regidors municipals, tots barrejats, per trencar amb les connotacions d’un i altre color, i que cada colla va buscar-se un granollerí “amb ascendència que beneís la festa”: el mestre Ruera pels Blancs i Ferran Salamero, degà de la premsa local, pels Blaus.
L’aleshores regidor Josep Sampera, present a l’acte, va explicar que Montserrat Illa es va “entusiasmar amb la idea i va convèncer l’alcalde Ballús”, alhora que contextualitzava aquells anys, els primers de la democràcia, amb un ajuntament “amb problemes immensos i pocs recursos: va costar que la maquinària entengués que allò no era una xarlotada, es van haver de trencar inèrcies; tallar la carretera per fer la cercavila, per exemple, era una cosa impensable”. Els tertulians van recordar el primer cartell, encarregat per l’Ajuntament de manera “exprés” al dissenyador Vicenç Viaplana, qui l’any 1986 va crear també el logotip tipogràfic de Blancs i Blaus.
Els tertulians i les intervencions del públic també van fer referència al present i al futur de la festa. El gran creixement experimentat; l’existència de dues festes en una –la de colles els primers dies i la més massificada el darrer cap de setmana-; la necessitat que entrin nous grups i col·lectius que l’enriqueixin i reflecteixin la ciutat diversa o que la Comissió de la Festa Major incorpori una visió de ciutat, van ser algunes de les aportacions que van posar el punt i seguit al debat sobre una festa única i singular.
