El Rei Carnestoltes Inaugura el cicle de Carnaval a Granollers. Arriba a la ciutat el Dijous Gras acompanyat del seu seguici de diablots i presideix les festes fins al Dimecres de Cendra. És una figura estàtica que carreguen quatre diablots i que representa l’ambient de disbauxa i transgressió que caracteritza la festa del Carnaval. Té una actitud arrauxada i burleta. El vestuari que porta està pensat per recordar un rodamon, en clara oposició a les figures reials habituals. Vesteix de manera estrafolària i cridanera, amb frac i amb un barret tallat en forma de corona reial. Va assegut sobre la Porxada engalanada de fruites, en referència a la mítica cornucòpia (banya de l’abundància); sota el peu té una reproducció de la Pedra de l’Encant. El Rei porta un ceptre reial a la mà i alça una copa de vi amb actitud burleta. | |
L’Abat dels Bojos S’inspira en un personatge francès d'abans del renaixement anomenat Abat des Fous. En època de Carnaval la persona més desgraciada del poble era nomenada Abat dels Bojos. Durant un sol dia se’l tractava com si fos un rei, era portat en cercavila per tot el poble i rebia tota mena de miraments i atencions, però, l’endemà, tornava a ser objecte de mofa. Aquest personatge del carnaval granollerí és l’encarregat de posar veu i dotar d'ànima SM Carnestoltes. A través del seu ceptrot mana i guia el seguici de diablots. Vesteix armilla, camisa i pantalons de colors cridaners, i llueix una capa pluvial, la capa que solen portar sacerdots i diaques. Du al cap una mena de mitra, que simula el barret amb què cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap. Del barret surten orelles i banyes de senglar i uns grans ulls de mussol. | |
Els Diablots El seguici dels set diablots és l’encarregat d'obrir pas a SM Carnestoltes. Aquests personatges amb màscares de dimoni estan inspirats en els típics diablots dels balls de gitanes vallesans. Vesteixen roba de sac de colors cridaners, mitges fosques, camalls amb picarols i cinturó amb esquellots i fuets penjats. Són uns personatges sorollosos i provocadors que aprofiten qualsevol ocasió per fer befa. S’ocupen d’esvalotar el públic i a la vegada de controlar l’espai festiu. Durant els dies de Carnaval porten el Rei d’un lloc a l’altre, damunt les espatlles, fent-lo saltar i dansar. | |
El Mosso És una sàtira de la llei i l’ordre i un fidel acompanyant de l’Abat dels Bojos. És l’encarregat de custodiar el ceptrot de l’Abat durant el ball de diablots o durant les diferents cercaviles i rues de Carnaval. Vesteix barretina, armilla reflectant, camisa i pantaló de gala. | |
En Tres Rals de Can Solda És un drapaire granollerí històric que va viure al carrer de Corró a inicis del segle XX. Un personatge enamorat del Carnaval que va voler portar a Granollers els palaus engalanats que muntaven els mercats barcelonins del Born i Santa Caterina. Durant la setmana de Carnaval, converteix l’antic convent de Sant Francesc en un palau de Carnaval. | |
La Vella Quaresma El Dimecres de Cendra, amb l’enterrament de la Sardina, aquest personatge arriba a la ciutat coincidint amb la mort del Rei Carnestoltes, per posar el punt final a la disbauxa de Carnaval i obrir el temps de replegament de Quaresma. La Vella Quaresma simbolitza el dejuni i l'abstinència que marquen les setmanes prèvies a la Setmana Santa, i és l’encarregada de jutjar i cremar el difunt Rei Carnestoltes. Va vestida de dol, coronada amb un tricorni i té set cames, tantes com setmanes té el període de la Quaresma. |