El Grup de Suport Sas Absolució fa pressió perquè es desestimin els 3 anys, 6 mesos i un dia de presó contra el jove vilafranquí Adrián Sas, condemnat arran dels aldarulls registrats durant el primer aniversari del referèndum del Primer d’Octubre de 2017 davant del Parlament.
La defensa de Sas va presentar un recurs d’apel·lació contra la sentència al Tribunal Superior de Justícia que va ser desestimat i després va interposar un recurs de cassació al Tribunal Suprem, en què argumentava que no es va complir la presumpció d’innocència ni la cadena de custòdia de les imatges i vídeos presentats per l’acusació. La defensa hi reiterava el seu desacord en la consideració d’un pal de bandera com a arma perillosa, agreujant presentat per la Generalitat.
Des del grup de suport recorden que el posicionament final de l’alt tribunal es pot fer públic en qualsevol moment i asseguren que aquest “és l’últim recurs jurídic perquè la condemna sigui ferma”.
El col·lectiu assenyala Junts per Catalunya, ERC i, per extensió, la Generalitat, com a “principals culpables” i “còmplices directes” de la condemna, “que resulta, com tantes altres i irònicament, de les manifestacions que el poble català ha fet per donar suport al seu govern i a les seves institucions”. La Fiscalia General de l’Estat li demanava 7 anys de presó i la Generalitat, que es va presentar com a acusació particular, 5 i mig.
Recorden també que un dels principals agents dels Mossos d’Esquadra que es presenta com a acusació és Jordi Arasa, condemnat a 2 anys i 4 mesos de presó per abusos a manifestants i brutalitat policial durant el 15-M.
Adrián Sas va ser detingut l’11 de desembre del 2018 al mig del carrer al centre de Vilafranca mentre passejava amb el seu pare. L’acusaven de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions durant les manifestacions del primer aniversari del referèndum. El dia dels fets no hi ha constància de cap identificació ni detenció.
“M’han criminalitzat, estigmatitzat i assenyalat, m’han embargat el compte i m’han seguit tots els moviments pel carrer i a les meves xarxes socials, però no vull que això m’afecti perquè no vull donar la raó a la repressió”, explica Sas. “El meu és només un cas d’entre molts de similars. Demanem que la gent surti als carrers per donar-nos suport i perquè el tribunal desestimi la sentència, i també volem que les institucions catalanes siguin coherents i deixin d’actuar com a repressors del seu propi poble.