Després de la tempesta, Ramon Font
El protagonista, en un dels seus freqüents viatges professionals, troba abandonat, a l'aeroport de Singapur, una edició molt poc freqüent de l'Ulisses i, amagats entre les seves pàgines, hi descobreix uns escrits que l'impressionen, perquè considera que deuen estar fets en uns moments de psicodèlia.
A la tornada a Barcelona inicia una recerca per intentar conèixer l'autor dels escrits anònims, fins que l'interès es va convertint en obsessió, a mesura que va rebent altres escrits del mateix estil. Tot això el porta a descobrir un món que fins llavors ignorava: el dels anys del moviment underground i de l'anomenada contracultura barcelonina.
La història, de ritme trepidant i estructurada a la manera d'un thriller, aboca a un final sorprenent i inesperat, alhora que va recreant persones, llocs i ambients que formaren part d'un temps i "d'una generació que, en una època especialment convulsa, va voler ensorrar el vell món... Una generació que, ensumant l'adveniment de la modernitat que els havien amagat, volia crear una cultura antiautoritària i alternativa a la del sistema dominant. Una generació que maldava per viure la seva època. Per viure una vida sense cap guió preestablert. Sense convencions ni lligams i que, durant la seva puixança, es va aixecar contra l'estupidesa de la classe dominant", fins que les drogues i la política oficial els van anorrear i van aconseguir acabar amb aquella plèiade de rebels que destorbaven al nou establishment sorgit de la transició.
Mentre la ciutat dormia, Ramon Font
Mentre la ciutat dormia, és un thriller judicial que, si bé és pura ficció, està sustentat sobre la base d'uns fets reals que van passar, fa uns anys, a casa nostra, i que van tenir com a protagonistes principals un jutge mediàtic (Lluïs Pascual Estivill) i un prestigiós advocat (Joan Piqué Vidal), que va prestar els seus serveis, entre altres prohoms, al president Jordi Pujol, en l'afer de Banca Catalana. És, per tant, una novel·la de la qual podríem dir que "qualsevol semblança amb la realitat NO és pura coincidència".
No obstant això, els fets esmentats, només són el punt de referència. La trama, el temps, els personatges, les situacions i els diàlegs, són tots ficcionats, per tal de construir un relat versemblant, però dinàmic i actiu, de ritme trepidant i lectura fàcil, que atrapa el lector des de la primera plana fins al sorprenent desenllaç, que no deixa indiferent a ningú.
Tanmateix, la novel·la també és una crítica al funcionament del pitjor de la justícia i de tot el que es mou al seu entorn, i també a bona part del que els ciutadans normals tenen mitificat del món de l'advocacia i les assessories jurídiques en general.
Mentre la ciutat dormia és, doncs, un relat de lectura recomanable per a qui va viure en aquest país en un temps que, tot i que ens sembla llunyà, desgraciadament encara és massa comparable a l'actual.